El fenomen dels nenúfars ‘borrosos’

"Hem d’aprendre a mirar de nou". Així resumeix la directora del Musée de l’Orangerie, Claire Bernardi, el focus de la nova exposició temporal del CaixaForum, Desenfocat. Una altra visió de l’art. La mostra recull 77 obres de 58 artistes per explorar la falta de nitidesa en diferents disciplines, des de la fotografia i la pintura fins a l’escultura i el vídeo."Hem de fer un pas al costat i aprendre a mirar de nou"; amb aquestes paraules resumeix la directora del Musée de l’Orangerie, Claire Bernardi, el focus de la nova exposició temporal del CaixaForum, ‘Desenfocat. Una altra Visió de l’Art’. La mostra recull 77 obres de 58 artistes –majoritàriament contemporanis– per explorar l’art de la falta de nitidesa en les diferents disciplines, des de la fotografia i la pintura fins a l’escultura i el vídeo.

L’exposició, fins al 27 de setembre, parteix dels nenúfars de Claude Monet per desenvolupar el concepte de les imatges borroses mitjançant artistes com Mark Rothko, Thomas Ruff, Julia Margaret Cameron i Nan Goldin. "Es busca generar un malestar, que es generin preguntes fonamentals", diu Bernardi.

La mostra es divideix en cinc espais "que no centren el focus en la iconografia, sinó que posen el desenfocament en el centre", quan mai ho havia estat des d’una perspectiva artística integral, més enllà de la fotografia, tal com detalla Emilia Philippot, conservadora a l’Institut National du Patrimoine de França. Al llarg del recorregut, les sales del CaixaForum creen un diàleg entre abstracte i el més figuratiu; així, fan un retrat de les diferents visions entre generacions. La mostra es divideix en cinc espais que "no centren el focus en la iconografia", sinó que posen el "desenfocament al centre", quan mai l’havia estat des d’una perspectiva artística integral, més enllà de la fotografia, tal com detalla Emilia Philippot, conservadora a l’Institut National du Patrimonie de França. Tot just entrar, s’obre un espai de reflexió sobre la precisió del temps i la interacció de l’espectador amb una obra de Hans Haacke. La peça juga amb la condensació de l’aigua, subjecta a elements com el clima o la temperatura, variables en funció de la quantitat d’assistents a la sala. Aquesta introducció obre pas al Preàmbul, que porta els visitants a finals del XIX, marcat per l’impressionisme, amb una de les obres centrals de l’exposició: Le bassin aux nymphéas, harmonie rose (L’estany dels nenúfars, harmonia rosa) de Monet, cedida pel Musée d’Orsay.Tot just entrar, s’obre un espai de reflexió sobre la precisió del temps i la interacció de l’espectador amb una obra de Haans Haacke. La peça juga amb la condensació de l’aigua, que està subjecta a elements com el clima o la temperatura, variables en funció de la quantitat d’assistents que hi hagi a la sala. Aquesta introducció obre pas al ‘Preàmbul’, que situa els visitants en l’art de finals del segle XIX, marcat per l’impressionisme, amb una de les obres centrals de l’exposició: ‘Le bassin aux nymphéas, harmonie rose’ ("L’estany dels nenúfars, harmonia rosa") de Monet, cedida pel Musée d’Orsay.

La mostra segueix amb En les fronteres del visible. Aquí s’exploren els límits entre la fotografia i el pictòric, indagant en els límits del visible mitjançant l’observació dels àtoms, l’ús de radiografies o una analogia entre les cataractes que impedeixen veure de manera nítida i les cascades de la naturalesa.Després d’un breu repàs pels inicis del desenfocament en la història de l’art, la mostra segueix amb ‘En las fronteras de lo visible’. Aquest fragment explora els límits entre la fotografia i el pictòric. D’aquesta manera, busca indagar en els límits del visible, mitjançant l’observació dels àtoms, l’ús de radiografies o fins i tot una analogia entre les cataractes que impedeixen veure de forma nítida i les cascades de la naturalesa.

Sota el títol L’erosió de les certeses es mostra el resultat de processos creatius inusuals, com la crema controlada d’una llibreria que va derivar en una impressió en negatiu per a la peça Polvere (Pols) de Claudio Parmiggiani, una crítica de la societat de consum.Així, la mostra segueix el recorregut amb una sèrie d’obres que exploren la nitidesa des de l’art més abstracte que, al seu torn, dialoga amb peces figuratives. En aquest segment, sota el títol ‘L’erosió de les certeses’, es mostra el resultat de processos creatius fora de l’habitual, com és la crema controlada d’una llibreria que va derivar en una impressió en negatiu per a la peça ‘Polvere’ ("Polvo") de Claudio Parmiggiani, una crítica cap a la lògica de la societat de consum.

Seguint amb la línia més política, la mostra se submergeix en alguns dels esdeveniments més importants del segle XXI, com la guerra de l’Iraq, l’atemptat de l’11-S o la persecució dels processos migratoris. Algunes teles centren el debat en punts de vista poc comunes, com Jpeg ny01 de Thomas Ruff, que, mitjançant una imatge poc definida de les torres bessones de Nova York, busca oferir una nova perspectiva d’un esdeveniment tan mediàtic.Seguint amb la línia més política, la mostra se submergeix en alguns dels esdeveniments més importants del segle XXI, com la guerra de l’Iraq, l’atemptat de l’11 de setembre o la persecució dels processos migratoris. Així, algunes teles centren el debat en punts de vista poc comunes, com és el cas de ‘Jpeg ny01’ de Thomas Ruff, que, mitjançant una imatge poc definida de les torres bessones de Nova York, busca oferir una nova perspectiva d’un esdeveniment tan mediàtic.

Notícies relacionades

Els llibreters alerten de males pràctiques que erosionen el sector

L’exprofessor de música acusat de tocaments cancel·la el seu festival

L’exposició dedica un espai important a la fotografia a la sala Elogi de la indefinició, on destaca Cabinet of de Roni Horn. L’obra ocupa tota una paret, explorant els límits de la personalitat i la percepció.L’exposició dedica també un espai important a la fotografia, especialment a la sala ‘Elogio de la indefinició’, en la qual destaca ‘Cabinet of’ de Roni Horn. L’obra ocupa tota una paret, explorant els límits de la personalitat i la mateixa percepció.

Finalment, la mostra acaba amb Futurs incerts, una sala que posa el focus en allò que vindrà, mitjançant l’espiritualitat i la incertesa, il·lustrada pel ram fotografiat per Nan Goldin durant el confinament del 2020. L’exposició finalitza reprenent la primera idea que observen els espectadors: la condensació de l’aigua. Entre altres activitats, la mostra comptarà amb una visita taller dirigida al públic familiar: Contra la nitidesaDurant el temps que estigui exposada l’obra, CaixaForum organitza diferents propostes. D’aquesta manera, el 3 de juliol es duran a terme dues sessions de ‘Desenfoque auditivo’, una ‘Silent Disco’ a càrrec de l’artista KMRU. A més, el 17 de setembre, els visitants podran assistir a una visita guiada amb l’oftalmòloga Carmen Fernández Jacob per entendre la perspectiva més científica del tema. La mostra també comptarà amb una visita taller dirigida al públic familiar, ‘Contra la nitidez’.. nun cicle de cine centrat en el desenfocament al CaixaForum+, amb pel·lícules centrades en els diferents artistes de l’exposició, com Monet o Rothko.