Nova etapa a Catalunya

Els assumptes judicials pendents del procés després dels indults

  • Puigdemont, consellers, alts càrrecs del Govern, diputats i activistes estan sent investigats per tribunals de justícia

Els assumptes judicials pendents del procés després dels indults

FERRAN NADEU

7
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

Un grapat de causes derivades de la tardor independentista del 2017 i d’algunes actuacions posteriors sobre el procés es continuen tramitant als jutjats i tribunals, pendents de judici o que es finalitzin les investigacions.

Desenes de persones, entre les quals els consellers Natalia Garriga, Roger Torrent i Josep González Cambray, estan a l’expectativa del seu futur judicial, igual que antics i actuals alts càrrecs de la Generalitat, els diputats Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, però també l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers que van fugir amb ell.

Aquestes són les principals causes judicials relacionades amb el procés que segueixen obertes en multitud d’instàncies i amb recorreguts molt incerts en el temps.

Puigdemont i els fugits de la justícia

Quan estàs immers en un procediment judicial i fuges de la justícia, la causa segueix en estat latent fins que tornes a estar a disposició dels jutges que et van imputar. És just el que ha passat amb l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers que el van acompanyar en la seva fugida. També, l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel i la secretària general d’ERC, Marta Rovira. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor del procés, guarda a les seves mans el procediment en què els imputa sedició, malversació o desobediència als declarats en rebel·lia, llest per reobrir-lo quan es posin a la seva disposició, com va passar amb l’exconsellera d’Agricultura Meritxell Serret, que després de declarar davant el magistrat, va quedar en llibertat a l’espera de ser jutjada.

El Tribunal de Comptes i el Diplocat

El Tribunal de Comptes té previst comunicar el 29 de juny als expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, a l’exconseller Francesc Homs i a l’exvicepresident Oriol Junqueras, juntament amb una trentena de membres dels seus governs i alts càrrecs de la Generalitat, els diners que calcula que es van desviar del Diplocat a l’1-O. La quantitat en què es xifri la responsabilitat comptable que se’ls atribueix se sumarà als 4,1 milions d’euros en què es va calcular el referèndum il·legal, i que ja va ser abonada des de la «caixa de solidaritat», cosa que va ser tinguda en compte per l’Advocacia de l’Estat per no oposar-se als indults dels condemnats del procés.

Els acompanyants de Puigdemont

El Jutjat Central Penal de l’Audiència Nacional va suspendre el 20 de maig sense data el judici per determinar si els Mossos d’Esquadra que, aprofitant els seus dies lliures, acompanyaven Carles Puigdemont en el moment el seu arrest a Alemanya, el 25 de març del 2018, van cometre o no un delicte d’encobriment. El jutge es va veure obligat a ajornar la vista oral per la malaltia d’un familiar d’un dels advocats de la defensa i encara no hi ha un nou assenyalament.

El tinent fiscal de l’Audiència, Miguel Ángel Carballo, sol·licita per als mossos Carlos de Pedro i Xavier Goicoechea tres anys de presó i tres més d’inhabilitació, al considerar que tots dos eren «conscients» que s’havia ordenat l’arrest de l’expresident perquè respongués davant el Tribunal Suprem per un delicte de rebel·lió.

CDR, Tsunami i espies russos

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón investiga, a més, diversos fronts relacionats amb el procés en peces separades que van partir d’una principal oberta el setembre del 2019 amb la detenció de diversos membres dels CDR a qui es considera membres d’una cèl·lula de caràcter terrorista amb substàncies, com la termita, que barrejades podrien servir per fabricar explosius, tot i que estiguin en llibertat.

En un informe de conclusions, la Guàrdia Civil ha ratificat els indicis que hi havia contra ells i el fiscal ha de decidir a partir d’aquest informe si manté la imputació per delictes d’integració en organització terrorista, conspiració per cometre estralls i fabricació i tinença d’explosius, com ha fet durant tota la instrucció. D’aquesta causa en va sortir una altra per l’ús de ‘hackers’ per Tsunami Democràtic, en què el jutge del cas Voloh ha remès a l’Audiència Nacional les seves indagacions sobre l’entorn de Puigdemont i una altra sobre la visita a Catalunya d’una unitat d’elit d’espies russos amb l’objectiu de desestabilitzar Espanya.

Els preparatius de l’1-O


Per a diversos alts càrrecs del Govern de Puigdemont es discerneix un any incert. La titular del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, Alejandra Gil, manté com a processades 29 persones (secretaris, directors generals, alts càrrecs, funcionaris i empresaris) pels preparatius del referèndum unilateral. En aquesta causa estan imputats els directors de TV-3, Vicenç Sanchis, i Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, alts càrrecs de l’Executiu català i informàtics.

Aquest procediment judicial va patir un retard quan l’Audiència de Barcelona va ordenar que se cités de nou els imputats per preguntar-los per uns fets relacionats amb unes resolucions del Tribunal Constitucional que no estaven incloses en la causa quan se’ls va comunicar el seu processament. En aquest cas està imputada l’actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que com a aforada haurà de ser jutjada per separat en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la seva tasca quan era directora de serveis de Vicepresidència i Economia.

Els dos diputats d’ERC 


Del procés del Jutjat d’Instrucció 13 va néixer una causa de què s’encarrega el TSJC per la condició d’aforats dels seus dos implicats: els diputats Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. La instrucció del procés pels preparatius de l’1-O i la creació de les anomenades «estructures d’Estat» està liquidat. S’acusa aquests parlamentaris dels delictes de malversació, desobediència i revelació de secrets. La fiscalia ha de presentar, si ho considera convenient, el seu escrit d’acusació i les defenses, els seus arguments exculpatoris.

Acció exterior


Un altre dels assumptes pendents del procés es dirimeix en un altre jutjat de Barcelona, el d’Instrucció 18, la titular del qual, Carmen García, va admetre una denúncia presentada per la fiscalia després de rebre un informe del Tribunal de Comptes que analitzava les despeses destinades a l’acció exterior del Govern entre el 2011 i el 2017, i apreciava que determinades partides van ser destinades a finalitats alienes i tenien com a objectiu primordial «donar a conèixer, impulsar i obtenir el recolzament internacional al procés». La magistrada ha requerit documentació i té previst prendre declaració a testimonis i, posteriorment, als denunciats, entre ells Raül Romeva.

Finançament del procés i Waterloo

Voloh és el déu eslau de la terra, les aigües, els boscos i la fertilitat, i aquest és el nom que la Guàrdia Civil va donar a una operació, dirigida pel jutge de Barcelona Joaquín Aguirre, per corrupció i el presumpte finançament del procés i l’estructura de Carles Puigdemont a Waterloo (Bèlgica). El president, Pere Aragonés, va nomenar conseller d’Educació Josep González Cambray, que va ser detingut l’octubre del 2020. Si existeixen indicis contra ell, el togat ho haurà de remetre al TSJC. Entre els imputats figuren David Madí, ex-alt càrrec de CDC, i l’exconseller d’ERC Xavier Vedrell. El jutge encara té peces sota secret.

La Mesa del Parlament


Al març el TSJC va admetre a tràmit una querella de la Fiscalia Superior de Catalunya per desobediència contra l’expresident del Parlament Roger Torrent i els altres membres independentistes a la Mesa de la Cambra durant la legislatura passada, Josep Costa (JxCat), Eusebi Campdepadrós (JxCat) i Adriana Delgado (ERC), a qui s’atribueix haver permès la tramitació d’una sèrie de mocions vinculades al procés independentista, en contra de les resolucions dictades pel Tribunal Constitucional. El gener del 2020, els magistrats d’aquest tribunal van acordar per unanimitat requerir a la fiscalia que estudiés la interposició de la querella. Cap acusat ha declarat encara.

Notícies relacionades

Activistes, síndics i policies


Manifestants i activistes sobiranistes estan sent investigats per les protestes contra la sentència del Suprem pel procés. Només per l’acció del Tsunami Democràtic a la frontera francesa hi ha 196 imputats. Així mateix, a Barcelona, l’acusació pública reclama sis anys de presó a l’exconseller Miquel Buch i quatre anys i mig per a un agent pel servei de protecció de Puigdemont a Bèlgica. En un altre front, els cinc acadèmics que van formar la Sindicatura Electoral de l’1-O van resultar absolts, però la fiscalia ho ha recorregut. Entre ells hi havia l’ara consellera Tània Verge.

Més retard porta la causa per la intervenció de la Policia Nacional als centres de votació de Barcelona l’1-O, en què van resultar ferides diverses persones. Malgrat que el jutge Francisco Miralles té pràcticament acabada la instrucció, l’allau de peticions de les acusacions ha postergat el final de la investigació. L’Audiència de Barcelona està ordenant que s’efectuïn declaracions d’agents que abans havien sigut denegades pel togat. A més, per la intervenció de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil hi ha altres processos judicials repartits pel territori català.