La desjudicialització del procés
¿Què és un indult a Espanya i quin paper hi té el Rei?
Les claus legals de la mesura de gràcia que el Govern preveu concedir als presos del procés

Els indults als líders del procés estan a l’ordre del dia. El Govern de Pedro Sánchez està predisposat a concedir la mesura de gràcia als polítics catalans presos i ja només busca el dia idoni per fer el pas. Mentrestant, el PP, Vox i Cs es van manifestar diumenge a la plaça de Colón de Madrid contra els indults. En aquest escenari, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va introduir Felip VI en l’equació: «¿Què farà el Rei amb els indults, el faran còmplice?». Però, realment, ¿en què consisteixen els indults i quin paper hi juga el Rei?
¿Què és un indult?

L’indult és un dret de gràcia que està regulat a la Llei de 18 de juny de 1870. Segons estableix la norma, «els reus de tota classe de delictes podran ser indultats, d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei, de tota o part de la pena en què per aquells haguessin incorregut». És a dir, es perdona la pena d’un de condemnat o la seva commutació per una altra de menys greu. No obstant, la concessió de l’indult no té res a veure amb l’exculpació dels delictes comesos i es continua considerant culpable la persona condemnada.
¿Qui concedeix els indults?

La concessió dels indults correspon al Govern. El procediment per concedir la mesura de gràcia estableix que, després de la petició de la mateixa per part del penat o qualsevol altra persona, el Ministeri de Justícia ha de sol·licitar un informe no vinculant al tribunal sentenciador. Una vegada tingui aquest escrit, el responsable de la cartera de Justícia podrà portar a la reunió del Consell de Ministres un reial decret que reculli la concessió de l’indult. És llavors quan els membres de l’Executiu han d’aprovar la mesura.
¿I quin paper hi juga el Rei?

Si el Consell de Ministres aprova la concessió de l’indult, el Rei ha de complir amb l’article 62 de la Constitució i firmar el decret corresponent. A Espanya, la Constitució no permet que el cap de l’Estat torni al Parlament una llei o una iniciativa amb la que no hi estigui d’acord, opció que sí que inclouen altres Cartes Magnes, informa Pilar Santos. De fet, Sabino Fernández Campo, que va ser cap de la Casa del Rei en els anys en què es va elaborar la Constitució, va explicar dècades després que ell va intentar introduir aquesta prerrogativa per atorgar més poder al Rei, però no va tenir èxit.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Laura Lobo, advocada experta en herències: “No s’ha de donar per fet que els nebots hereten del tiet solter i sense fills”
- Marc Márquez passa pel quiròfan i es complica la seva reaparició
- Doncs no va ser en directe
- Solidaritat amb Palestina ¿La vaga del 15 d’octubre per Palestina segueix endavant després de l’acord de pau? Sí, i aquests són els serveis mínims
- Nou estadi L'adjudicació de les obres al Camp Nou sota sospita
- ACTUALITAT BLAUGRANA El FC Barcelona, davant la falta de demanda, obre els passis de temporada a abonats que no van acompanyar a Montjuïc
- Contra Sánchez Junts no descarta una moció de censura «instrumental» sense Feijóo com a candidat
- Informe tècnic El Fòrum Econòmic Mundial assenyala les 10 tecnologies amb més potencial per fer front al canvi climàtic
- FUTBOL El virus FIFA complica el clàssic al Barcelona i juga a favor del Reial Madrid
- CRISI CRIBRATGE L’Antonio, afectat per errades del cribratge del càncer de còlon a Andalusia: «Vaig esperar quatre anys els resultats»