¿Què és un indult a Espanya i quin paper hi té el Rei?

L’indult és un dret de gràcia que està regulat a la Llei de 18 de juny de 1870. Segons estableix la norma, «els reus de tota classe de delictes podran ser indultats, d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei, de tota o part de la pena en què per aquells haguessin incorregut». És a dir, es perdona la pena d’un de condemnat o la seva commutació per una altra de menys greu. No obstant, la concessió de l’indult no té res a veure amb l’exculpació dels delictes comesos i es continua considerant culpable la persona condemnada.

La concessió dels indults correspon al Govern. El procediment per concedir la mesura de gràcia estableix que, després de la petició de la mateixa per part del penat o qualsevol altra persona, el Ministeri de Justícia ha de sol·licitar un informe no vinculant al tribunal sentenciador. Una vegada tingui aquest escrit, el responsable de la cartera de Justícia podrà portar a la reunió del Consell de Ministres un reial decret que reculli la concessió de l’indult. És llavors quan els membres de l’Executiu han d’aprovar la mesura.

Si el Consell de Ministres aprova la concessió de l’indult, el Rei ha de complir amb l’article 62 de la Constitució i firmar el decret corresponent. A Espanya, la Constitució no permet que el cap de l’Estat torni al Parlament una llei o una iniciativa amb la que no hi estigui d’acord, opció que sí que inclouen altres Cartes Magnes, informa Pilar Santos. De fet, Sabino Fernández Campo, que va ser cap de la Casa del Rei en els anys en què es va elaborar la Constitució, va explicar dècades després que ell va intentar introduir aquesta prerrogativa per atorgar més poder al Rei, però no va tenir èxit.