La desjudicialització del procés
¿Què és un indult a Espanya i quin paper hi té el Rei?
Les claus legals de la mesura de gràcia que el Govern preveu concedir als presos del procés

Els indults als líders del procés estan a l’ordre del dia. El Govern de Pedro Sánchez està predisposat a concedir la mesura de gràcia als polítics catalans presos i ja només busca el dia idoni per fer el pas. Mentrestant, el PP, Vox i Cs es van manifestar diumenge a la plaça de Colón de Madrid contra els indults. En aquest escenari, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va introduir Felip VI en l’equació: «¿Què farà el Rei amb els indults, el faran còmplice?». Però, realment, ¿en què consisteixen els indults i quin paper hi juga el Rei?
¿Què és un indult?

L’indult és un dret de gràcia que està regulat a la Llei de 18 de juny de 1870. Segons estableix la norma, «els reus de tota classe de delictes podran ser indultats, d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei, de tota o part de la pena en què per aquells haguessin incorregut». És a dir, es perdona la pena d’un de condemnat o la seva commutació per una altra de menys greu. No obstant, la concessió de l’indult no té res a veure amb l’exculpació dels delictes comesos i es continua considerant culpable la persona condemnada.
¿Qui concedeix els indults?

La concessió dels indults correspon al Govern. El procediment per concedir la mesura de gràcia estableix que, després de la petició de la mateixa per part del penat o qualsevol altra persona, el Ministeri de Justícia ha de sol·licitar un informe no vinculant al tribunal sentenciador. Una vegada tingui aquest escrit, el responsable de la cartera de Justícia podrà portar a la reunió del Consell de Ministres un reial decret que reculli la concessió de l’indult. És llavors quan els membres de l’Executiu han d’aprovar la mesura.
¿I quin paper hi juga el Rei?

Si el Consell de Ministres aprova la concessió de l’indult, el Rei ha de complir amb l’article 62 de la Constitució i firmar el decret corresponent. A Espanya, la Constitució no permet que el cap de l’Estat torni al Parlament una llei o una iniciativa amb la que no hi estigui d’acord, opció que sí que inclouen altres Cartes Magnes, informa Pilar Santos. De fet, Sabino Fernández Campo, que va ser cap de la Casa del Rei en els anys en què es va elaborar la Constitució, va explicar dècades després que ell va intentar introduir aquesta prerrogativa per atorgar més poder al Rei, però no va tenir èxit.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Apagada Red Eléctrica sospita d'una desconnexió massiva de plantes solars abans de l'apagada
- Andrés Iniesta: "No sempre tot és bonic, ni per a mi ni per a ningú"
- Lluita contra el frau Hisenda et vigila: aquesta és la quantitat màxima que pots pagar en efectiu
- Habitatge Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»
- Energia Red Eléctrica ja va alertar al febrer del risc de "desconnexions severes" de llum pel 'boom' de les renovables
- Successos Un piròman provoca nou incendis en mitja hora a Cambrils i deixa danys en comerços i restaurants
- Conseqüències de l’apagada El Govern té un pla b amb reserves de gasoil per si hi ha una altra apagada
- Entrevista Joan Gabriel Bergas, catedràtic en Enginyeria Elèctrica de la UPC: "Són set 'barcelones' que van caure de cop"
- PRIMER DE MAIG ¿Per què l'1 de maig és el Dia del Treball?
- Futbol Sis partits de sanció a Rüdiger, que els aprofita per operar-se