El PP i Vox proposen sengles reformes per prohibir per llei els indults per sedició

El PP i Vox portaran aquest dimarts al ple del Congrés sengles proposicions de llei de reforma de la llei d’indults de 1870 per prohibir la concessió d’aquesta mesura de gràcia a persones condemnades per delictes de sedició i rebel·lió, que impediria perdonar els dirigents independentistes que van gestar el referèndum il·legal de l’1 d’octubre del 2017.

El PP va registrar la seva reforma el setembre del 2020, quan el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va anunciar que començaria la tramitació de les sol·licituds d’indult dels presos del procés, però ara ha decidit portar el seu debat al pròxim ple, just quan el Govern ja es prepara per resoldre aquests expedients.

L’Executiu estudia concedir els esmentats indults en una pròxima reunió del Consell de Ministres, ja sigui el 22 o el 29 de juny, i el president Pedro Sánchez preveu donar compte d’aquesta decisió davant el ple del Congrés en una compareixença el dia 30.

Dimarts passat ja hi va haver una primera votació a la Cambra baixa sobre els indults als presos del procés, en què 190 diputats del PSOE, Unides Podem i els socis del Govern van tombar la pretensió del PP, Vox i Ciutadans de rebutjar la mesura de gràcia.

Però el PP buscarà ara suports al Congrés per a la presa en consideració d’una reforma puntual de la llei d’indults que persegueix que no es pugui indultar els condemnats pels delictes de sedició i rebel·lió.

¿Què opinen els experts de deixar fora alguns delictes?

El 2016 el PSOE va proposar canviar la llei d’indults, que data de 1870, per prohibir que la mesura de gràcia s’apliqui a condemnats per corrupció i violència masclista, però quan Sánchez va arribar al Govern amb la moció de censura del 2018, aquesta iniciativa es va congelar. I és que el PP, que llavors era el primer partit de la Cambra, volia aprofitar per afegir en aquesta reforma que tampoc es pogués indultar els condemnats per sedició.

Es va arribar a organitzar una ronda d’experts al Congrés i tots els consultats van coincidir en la inconveniència d’establir una llista de delictes per als quals es negui l’indult, ja que això restringiria la potestat constitucional del Govern per concedir aquest ‘perdó’.

En la mateixa sessió de dimarts que ve, Vox també defensarà una reforma similar de la llei d’indults i també del Codi Penal, amb la intenció de castigar amb entre tres i cinc anys de presó la convocatòria de referèndums no autoritzats.

El partit que lidera Santiago Abascal inclou aquestes dues modificacions legals en una proposició de llei de protecció integral dels denunciants de corrupció que van registrar l’any passat, però n’han volgut avançar el debat arran de la polèmica pels indults als condemnats pel procés.

Així, proposen prohibir per llei indultar condemnats per delictes de «terrorisme, finançament il·legal de partits polítics, o contra l’administració pública, l’administració de justícia, la hisenda pública, la Seguretat Social», de «traïció, rebel·lió, sedició» i els comesos «contra la Constitució o les institucions de l’Estat».

Presó per referèndums no autoritzats

A més, aposten per castigar amb fins a cinc anys de presó les autoritats o funcionaris públics que, sense tenir competències per fer-ho, convoquin consultes populars o referèndums dels previstos a la Constitució.

En concret, plantegen la inclusió de nous articles en el Codi Penal per castigar les autoritats o funcionaris públics que, «sense tenir manifestament competències o atribucions per fer-ho, convoquessin o autoritzessin la convocatòria d’eleccions generals, autonòmiques o locals o consultes populars per via de referèndum en qualsevol de les modalitats previstes a la Constitució». I demanen per ells penes de presó d’entre tres i cinc anys i inhabilitació absoluta per un temps superior al de la durada de la pena de privació de llibertat imposada.

També reclamen condemnes per a les autoritats o funcionaris que facilitin la celebració d’aquestes consultes il·legals que van d’un a tres anys de presó i inhabilitació absoluta per un temps superior a la pena de presó i penes d’entre sis mesos i un any o multa de 12 a 24 mesos per qui hi participi com a interventor o col·labori en la seva organització.

Així mateix, aposten per castigar amb entre tres i cinc anys de presó a les autoritats o funcionaris que dotin de fons públics, subvencions o ajudes a associacions il·legals o partits polítics dissolts o suspesos per conductes relacionades amb delictes de terrorisme o els seus ‘hereus’.

Dispersió per als presos per sedició

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

En un altre dels punts de la seva iniciativa, Vox defensa canviar la llei general penitenciària perquè els condemnats per delictes de terrorisme, traïció, rebel·lió, sedició, contra la Constitució i l’ordre públic hagin de complir la seva condemna en comunitats on no tinguin representació parlamentària autonòmica partits polítics que persegueixin o recolzin actuacions contràries a l’ordre constitucional, la unitat d’Espanya i les institucions de l’Estat.

D’altra banda, Vox recull també una modificació de la llei d’enjudiciament criminal per eliminar els terminis en la instrucció de causes judicials. Així, planteja que el jutge procedeixi a tancar la instrucció «quan consideri que ha complert la seva finalitat».