Últim llibre en captiveri del president d’ERC

Junqueras canta Édith Piaf

Junqueras presenta el seu quart llibre en captiveri en què parafraseja la cantant francesa i afirma que «no es penedeix de res»
Assegura que «el PSOE és l’instrument més útil» per a l’aparell de l’Estat i que el PSC «va trencar els principis democràtics»

Oriol Junqueras ha presentat aquest dissabte, al Poblenou, possiblement a tres dies de ser-li concedit un indult parcial, el seu quart i últim llibre escrit en captiveri. Últim, cronològicament parlant, i últim, segurament, de la seva vida carcerària. Una edició eclèctica que agrupa, sota el títol inequívoc de ‘Contra l’adversitat’, tres tipus de textos. Entremesclats de vegades. Primer unes cròniques costumistes de la vida a les presons madrilenyes, molt a l’estil de Julio Camba (amb perdó), en què és difícil no somriure davant alguna de les absurditats que descriu. Una sèrie de retalls de la vida dels seus avantpassats i, finalment, una part política, més centrada en els grans aspectes (joves, feminisme, ecologisme) i en què no falten alguns dards contra el PSOE i el PSC. Un llibre en què desfilen cites de grans pensadors, grans beisbolistes i grans cantants: «Tal com cantava Édith Piaf en una de les seves cançons més conegudes, ‘Je ne regrette rien’, jo també puc dir que no em penedeixo de res», assegura.

A ‘Contra l’adversitat’ apareix el Junqueras més sorneguer. El que fa front al reglament de la presó –cosí germà, pel que sembla, del que regeix en l’estament militar, que permet arrestar piscines– que, per exemple, prohibeix jugar als escacs de dilluns a divendres. O li impedeix fer classes de filosofia i matemàtiques als reclusos, perquè una «convida a qüestionar-se l’ordre establert» i les altres «es poden utilitzar per delinquir». El 2021.

Comunicacions violades

És en aquests textos en què afirma, sense embuts, que les converses amb els seus advocats, inviolables en qualsevol democràcia, són gravades pels seus carcellers. I fins i tot explica com eludeix el control del seu correu ordinari mitjançant un recargolat sistema quan necessita veritable discreció epistolar.

Dels retalls de casa, destaca el convenciment de Junqueras que li ve de família quan rememora que dos dels seus besavis ja van ser acusats de rebel·lió, el 1909 i el 1919. I que la seva àvia va presidir durant un any «molts dels actes que es feien en recolzament de l’amnistia dels presos polítics, molts membres del Govern, condemnats pel Tribunal Suprem». El 1935.

Notícies relacionades

De les reflexions polítiques, les més morboses, òbviament, són les referències al PSOE, amb un líder, Pedro Sánchez, que ara promou per terra, mar i aire la necessitat d’indultar-lo, a ell i els altres presos. El capítol porta el títol ‘Només dialoguen quan se’ls obliga’ que, curiosament, va ser una de les cantarelles de la campanya de Gabriel Rufián per a les generals del 2019. «Hem de ser conscients que els aparells de l’Estat (el ‘deep state’, els que empresonen innocents (...) ens volen desmoralitzats i enfrontats entre nosaltres (...). Per aquesta raó, el PSOE i el PSC repeteixen moltes vegades que el republicanisme ha fracassat», escriu abans d’afirmar que els socialistes «van trencar els principis democràtics, van aplaudir els cops de porra i l’empresonament injust de molts de nosaltres».

I finalitza amb un: «En aquests moments, l’instrument més útil d’aquest ‘deep State’ és el PSOE (...) perquè pot aparentar una certa voluntat de diàleg, que tranquil·litza l’opinió pública internacional»

Temes:

ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Oriol Junqueras

Inicia sessió 0 Comentaris

Comunicacions violades

El Govern i ERC tanquen el cercle dels indults

Junqueras recolza els indults com «gestos que poden alleujar el conflicte»