Recurs a Estrasburg

Cuixart al·lega davant el TEDH que l’Estat va vulnerar els seus drets com a líder social

  • «L’indult pot ser per alliberar un pres, però no garanteix ni reparació ni reconeixement, ni hi ha garantia de no repetició», afirma la seva defensa

Cuixart al·lega davant el TEDH que l’Estat va vulnerar els seus drets com a líder social

ACN / POL SOLÀ

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Redactora

Especialista en informació del Parlament de Catalunya, seguint l'actualitat política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Feia mesos que l’equip d’advocats del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, treballava en el recurs que va presentar la setmana passada a Estrasburg. La defensa estava convençuda que esgotarien les vies jurisdiccionals espanyoles sense que es modifiqués gens ni mica la condemna al líder social per l’1-O, per la qual cosa, unes 18 hores després de rebre la notificació del Tribunal Constitucional que confirmava la seva condemna per sedició, dimecres van entrar a la seu del Tribunal Europeu de Drets Humans amb 16 pàgines de recurs –les establertes per la normativa– i fins a 2.000 més com a annexos. Un document amb què esperen «condemnar Espanya» per vulneració de drets humans.

El recurs de Cuixart pivota sobre l’article 18 del Conveni de Drets Humans segons el qual s’estableix la «limitació de l’aplicació de les restriccions de drets»: «Les restriccions que, en els termes del present conveni, s’imposin als esmentats drets i llibertats no podran ser aplicades més que amb la finalitat per a la qual han sigut previstes». I ho vehiculen al fet que Cuixart exercia com a líder social, al ser el president d’Òmnium Cultural.

El lletrat Olivier Peter ha explicat en una roda de premsa a l’antiga presó de la Model de Barcelona que burxen en el fet que hi ha hagut una «desviació del poder» perquè l’Estat ha fet un mal ús del seu poder per fer mal a un ‘adversari polític’, argumenten. És a dir, que hi ha hagut un «ús dels poders de l’Estat per perseguir judicialment la dissidència política». «El dret a manifestació no es pot limitar amb una voluntat política ni per reprimir. L’objectiu no era aplicar la llei, sinó buscar un pretext per allunyar Cuixart del carrer i debilitar Òmnium Cultural», ha afirmat.

La influència dels indults

Sobre la possible influència dels indults que prepara el Govern per als empresonats per l’1-O, Peter ha volgut ser caut i ha assenyalat que els interpretaran quan se’ls concedeixin, tot i que, en tot cas, no n’hi ha prou. «L’indult pot ser per alliberar un pres, però no garanteix ni reparació ni reconeixement, ni hi ha garantia de no repetició», ha afirmat.

Peter ha confiat que el TEDH resolgui de forma àgil, tot i que són conscients que hi ha processos que poden arribar a allargar-se fins a 10 anys, i manté que la concessió de la mesura de gràcia no els alenteix. També ha indicat que en una part del recurs es refereixen al fet que hi va haver «hostilitat» de la sala presidida per Manuel Marchena perquè «van enviar un missatge [a la premsa] en què es criticava l’estratègia de defensa [...] El tribunal tenia un problema amb la defensa de Cuixart i volia pressionar la defensa per a un canvi d’estratègia i això és una vulneració del dret a defensa», ha dit Peter.

Els recolzaments internacionals

D’altra banda, el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha etzibat que «o hi ha condemna a Espanya o hi ha una condemna a la democràcia» perquè «no hi ha terme mitjà». «A Estrasburg no acaba res. La causa de Cuixart és la causa de la democràcia i és imprescindible continuar treballant per l’exercici del dret a l’autodeterminació», ha dit.

Notícies relacionades

A l’acte han participat Ed Donovan, assessor de la Relatora de Defensors de Drets Humans de les Nacions Unides, des de Ginebra; Masha Chichchenkova, coordinadora de Protecció a Europa de Front Line Defenders, des de París; Giada Negri, d’European Civic Forum, des de Brussel·les; la Premi Nobel de la Pau, Jody Williams, des dels Estats Units; la presidenta del PEN Internacional, Jennifer Clement, des de Mèxic; Gerald Staberock, secretari general d’Organització Mundial Contra la Tortura, des de Ginebra.

L’entitat augura una «derrota» de l’Estat acollint-se a la «pressió internacional» i als vots particulars dels magistrats Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, que van considerar per escrit que el Tribunal Suprem va vulnerar especialment el seu dret de reunió, a la legalitat sancionadora, a la llibertat personal i a la ideològica, per la qual havien d’haver sigut emparats. Per això, van opinar que la decisió «amenaça d’empobrir la nostra democràcia» a l’«alinear-nos amb societats disciplinades per l’abús del sistema penal en la repressió de conductes que es desenvolupen en l’àmbit material de drets fonamentals» cosa que deixa constància que, segons el seu parer, les condemnes són desproporcionades.