Samanta Villar, mare i periodista: «Un dia et trobes la parella del teu fill en roba interior al passadís de casa»

En el nou episodi de ‘Sobre (vivir) a la crianza’ abordem una d’aquelles situacions que incomoden fins i tot abans que es produeixin. Perquè una cosa és voler criar fills lliures, informats i segurs, i una altra de molt diferent és sentir que la pròpia casa es converteix en un espai on els adults perden intimitat, descans i control. ¿Som pares moderns i comprensius o ens hem convertit en companys de pis que paguen les factures?

Per parlar d’adolescència, convivència i sexualitat participen en ‘Sobre (vivir) a la crianza’ Laura Arcarons, educadora sexual, activista feminista i cofundadora de la cooperativa Mandràgores; Bruna Álvarez, doctora en Antropologia Social i Cultural, professora i investigadora a la UAB, i Gemma Recoder, gestora cultural, directora del Canet Rock i mare amb experiència en aquest terreny.

La casa també és seva

Una de les primeres idees que apareixen en la conversa és que no hi ha una única resposta vàlida per a totes les famílies. Cada casa té les seves normes, la seva història, els seus metres quadrats i els seus propis nivells d’incomoditat. Però també apareix una qüestió de fons: quan un fill neix i creix en una casa, aquesta llar també és seva.

Gemma Recoder ho resumeix des de l’experiència d’una mare que va voler fer les coses de manera diferent de com les va viure. A la seva casa d’origen, el sexe era un tabú absolut. A la que va construir amb els seus fills, en canvi, va intentar obrir un altre camí: permetre llibertat, però sense renunciar als límits. «Jo no vull sentir res», explica. Ni d’ells ni de ningú. La norma, en realitat, era bastant senzilla: respecte mutu.

En aquest punt, la incomoditat adulta no es ridiculitza ni s’amaga. Es posa sobre la taula. Perquè acompanyar la sexualitat adolescent no significa fingir que tot és igual. També significa poder dir: això m’incomoda, això envaeix el meu espai, això no ho vull viure a casa meva.

Parlar abans de prohibir

Laura Arcarons insisteix que la clau no apareix de cop quan el fill o la filla demana portar algú a dormir. La porta s’obre, o no, molt abans. Si la sexualitat ha format part de la criança, si s’han mencionat els cossos sense tabús, si s’ha parlat de plaer, consentiment, cura i respecte, serà més fàcil afrontar aquesta etapa sense convertir-la en una guerra domèstica.

El problema és que moltes famílies arriben tard a aquesta conversa. Durant anys no es parla de sexe, o es parla només des de la por, i de sobte s’espera que un adolescent confiï, pregunti i negociï. En l’episodi recordem que l’educació sexual no comença amb la primera parella, sinó amb la manera en què mencionem el cos, responem a les preguntes i deixem clar que la sexualitat forma part de la vida.

Bruna Álvarez afegeix una altra mirada: l’adolescència és, precisament, el període en què els nostres fills han d’anar guanyant autonomia. Prohibir-ho tot no garanteix que no passi res; sovint només garanteix que no ens n’assabentarem. I si passa una cosa important, el que volem com a mares i pares és que puguin acudir a nosaltres, no que ens percebin únicament com a vigilància o càstig.

La incomoditat també educa

L’episodi també planteja una pregunta molt concreta: ¿és més segur que mantinguin relacions a casa que en un cotxe, en un parc o d’amagat? La resposta no es redueix a un sí o un no. Una llar pot ser un espai de seguretat, però també pot ser un lloc on es confonguin les fronteres si no es parla amb claredat.

La intimitat no és només la dels fills. També és la dels adults. Aixecar-se en pijama, anar a fer-se un cafè i trobar-se algú que no es coneix pot resultar invasiu. I dir-ho no converteix ningú en antic. Al contrari: permet ensenyar una cosa fonamental, que la llibertat pròpia acaba on comença l’espai de l’altre.

Aquí entren les normes concretes: avisar, no portar qualsevol sense acord previ, respectar horaris, no fer soroll, cuidar els espais comuns i entendre que conviure implica responsabilitat. No es tracta de posar el llit, els llençols nets i l’esmorzar sense més ni més, sinó d’ensenyar que la sexualitat també forma part de la convivència.

Confiança, preservatius i tabús

Un dels moments més reveladors arriba quan Gemma Recoder explica que va comprar preservatius al seu fill abans d’unes colònies. Li feia vergonya, admet, però va poder més la necessitat que, si havia de mantenir relacions, ho fes de manera segura. Aquesta escena resumeix bé la contradicció de moltes mares: ens incomoda imaginar-ho, però ens preocupa molt més que passi sense informació ni protecció.

Bruna Álvarez recorda que la confiança no elimina la necessitat d’altres espais educatius. La família no ho pot fer tot. L’escola, l’institut, els centres joves i els professionals també tenen un paper clau. Els adolescents necessiten poder preguntar sense por si la primera vegada fa mal, si masturbar-se és dolent, com s’utilitzen els mètodes anticonceptius o quines pràctiques són segures.

Notícies relacionades

Un de cada deu adolescents consumeix porno diàriament: «Hem de parlar amb els nostres fills dels aspectes lluminosos del sexe, com el plaer»

Els alumnes gironins "sobreviuen" a la calor extrema en aules que superen els 39 graus: "No es pot aprendre amb el cervell tan calent"

Perquè, tot i que sembli que ara ho saben tot, no és així. La sensació adulta que «avui ja es parla de tot» xoca amb la realitat de molts dubtes adolescents travessats encara per la culpa, la vergonya i la desinformació. I, quan no hi ha adults disponibles, apareix internet. O pitjor: apareix la pornografia com a manual sentimental i sexual.

On es pot veure i escoltar ‘Sobre (vivir) a la crianza’

Podràs escoltar ‘Sobre (vivir) a la crianza’ cada diumenge en les principals plataformes de pòdcast: Spotify, Ivoox, Apple Podcast, Podimo, Amazon Music i Youtube.