Dos magistrats del TC consideren que la condemna per sedició dels ‘Jordis’ va vulnerar el seu dret de reunió

Els magistrats del Tribunal Constitucional Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer consideren que la condemna a nou anys de presó dels líders de les entitats sobiranistes pel procés va vulnerar especialment el seu dret de reunió, però també a la legalitat sancionadora, a la llibertat personal i a la ideològica. En el vot particular que acompanyen les sentències de la majoria del tribunal que avalen les penes imposades a l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana Jordi Sànchez i al president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, els dos magistrats sostenen, com ja feien als vots que van firmar al pronunciar-se sobre les condemnes de Jordi Turull i Josep Rull, que les penes imposades pel Suprem van ser desproporcionades.

Per als dos magistrats inscrits al sector progressista de l’alt tribunal, la sentència hauria d’haver sigut estimatòria per vulneració del dret de reunió, ja que, afirmen, s’ha donat una severa resposta penal davant l’exercici, tot i que fos extralimitat, d’aquest dret fonamental generant un indesitjat efecte descoratjament sobre el mateix, incidint que hagués sigut possible realitzar un judici diferent més conforme amb una interpretació evolucionada i concordant amb la del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Pacífica

Notícies relacionades

Enquesta: la derogació de la sedició genera més indiferència que suport entre els espanyols

Marlaska compareix una altra vegada al Congrés entre peticions de dimissió de la dreta

Acaben que la ingerència en el dret de reunió del recurrent que suposa la seva condemna penal a nou anys de presó i d’inhabilitació absoluta resulta desproporcionada, ja que es tracta de la conducta d’un líder social les possibilitats de participació i interlocució del qual en el debat públic estan especialment garantides per aquest dret. Afegeixen que les resolucions judicials impugnades reconeixien que els actes convocats pel recurrent es van desenvolupar de manera pacífica, tot i que tinguessin la finalitat d’obstruir l’efectivitat de resolucions jurisdiccionals.

A més, argumenten que l’objectiu mediat perseguit pel recurrent amb aquests actes no era propiciar un alçament social que possibilités la declaració d’independència de Catalunya, sinó pressionar el Govern per a la negociació d’una consulta popular en aquest sentit.