El Parlament passa de la 13a legislatura a la 14a

El ple del Parlament ha aprovat aquest dimecres una proposta de resolució presentada per Esquerra, Junts, la CUP i els comuns que canvia la denominació d’aquesta legislatura i que passa a ser la XIV, considerant que la primera va ser la que va començar el 6 de desembre del 1932 sent interrompuda per la Guerra Civil i la dictadura franquista.

Els grups parlamentaris impulsors han tirat endavant amb la seva majoria de 80 vots a favor (i 50 en contra) la modificació defensant aquesta mesura com un exercici de reparació històrica i han tombat dues esmenes de Cs. La primera considerava que la maniobra «no deixa de ser un nou intent de cancel·lació i invisibilització de la Constitució» i la segona mantenia la nomenclatura i reafirmava la Carta Magna com a «font de legitimació i legitimitat democràtica».

Un exercici de «justícia històrica»

El diputat de Junts Francesc de Dalmases ha defensat la iniciativa com «un exercici de memòria històrica i de reconeixement a aquella Generalitat i aquell Parlament» davant els que «tenen per objectiu esborrar aquesta memòria, fer desaparèixer aquelles lluites i els seus noms»: «No és un acte simbòlic, és un acte de justícia històrica», ha afegit.

Per la seva banda, la representant d’ERC, Anna Caula, ha dit que aquesta és una de les primeres pedres de la «nova Generalitat republicana» que el seu partit vol fonamentar ara des del Palau de la Generalitat, i ha advertit dels «perills» de l’auge de l’extrema dreta.

Des de la CUP, el diputat Pau Juvillà ha qualificat la nova denominació com «un acte d’amor i justícia» i una forma d’«unir la Generalitat del 1932 a la d’avui». «Som la mateixa institució, hi ha una continuïtat històrica evident i de reivindicar Macià, Companys i Irla», ha reblat.

En nom dels comuns, Marc Parés, ha posat en valor les institucions catalanes i la «voluntat d’autogovernar-nos».

O un acte de «revisionisme històric»

Ciutadans ha carregat contra el canvi de nomenclatura perquè suposa «un exercici de revisionisme històric». «Té un clar vincle amb els que pretenen presentar la història de Catalunya com una confrontació entre Catalunya i Espanya. Per rigor històric no caurem en aquesta pretensió bel·licista com fan vostès. No hi ha hagut una guerra entre Espanya i Catalunya», ha etzibat des del faristol el diputat Nacho Martín Blanco.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

«No hi ha continuïtat republicana, no estem vivint en una república», ha continuat el PSC. El diputat Raül Moreno ha defensat que aquesta proposta forma part d’una altra eina independentista: «Això no va de reivindicar la memòria històrica, és un exemple més de la conveniència de l’independentisme d’adaptar la història al seu relat polític», ha conclòs.

La ultradreta ha remarcat que no hi ha coherència entre la nomenclatura dels presidents i de la legislatura, mentre que el PPC ha criticat a l’independentisme la seva interpretació de la història.