Pere Aragonès diu que no posarà fàcil a l’Estat «passar la pantalla» del referèndum

El nou president de la Generalitat, Pere Aragonès, s’ha proposat portar a terme, alhora i en els pròxims anys, la reconstrucció econòmica i social de Catalunya, la negociació amb l’Estat sense perdre de vista l’horitzó d’un referèndum d’autodeterminació i l’amnistia per als presos de l’1-O. Amb objectius tan ambiciosos no és estrany que aquest dimecres, encara en els primers dies del seu mandat, no pogués oferir gaires precisions sobre com aconseguir-los. Més que un full de ruta, en la seva entrevista a TV-3 ‘va vendre’ una filosofia: la de treballar fins a l’extenuació sabent per endavant que algunes metes són pràcticament inabastables, almenys a curt termini.

És el que va passar quan va parlar de la taula de diàleg amb el Govern. El director de TV-3, Vicent Sanchis, li va preguntar què podria canviar quant a les línies vermelles del Govern, que rebutja tant la convocatòria d’un referèndum com l’amnistia. Aragonès va dir que la insistència independentista hauria de servir, a més de com una manera de mirar d’influir en el pla internacional, perquè «els demòcrates espanyols veiessin que només a través d’un referèndum hi pot haver solució al conflicte».

Davant els dubtes de l’entrevistador, va insistir: «Puc compartir una part del seu escepticisme, però sé que els independentistes mai ens hauríem d’aixecar de la taula de negociació. Molt sovint hem sentit l’expressió ‘passar pantalla’. Aquesta pantalla la juguem al màxim, no ho posarem barat a l’Estat passar aquesta pantalla per anar a la de la força, on està còmode».

L’exemple d’Escòcia

El president, que va citar en diverses ocasions Escòcia i el referèndum que va celebrar el 2014 com a mirall del que vol per a Catalunya, va evitar concretar què passaria si, després de dos anys, el diàleg amb el Govern no dona fruits. Hi hauria un «pas endavant», va dir, la forma precisa del qual decidirà «el conjunt de l’independentisme».

També va dir que serà «el conjunt de l’independentisme» qui decidirà el paper que acabarà tenint el Consell per la República, l’entitat privada que presideix Carles Puigdemont, i que va ser un dels principals esculls en les negociacions amb JxCat pel Govern. I, de la mateixa manera, es decidirà per consens sobiranista què fer amb l’Assemblea de Càrrecs Electes que es va crear en l’anterior legislatura.

L’amnistia de 1977

En aquest àmbit de l’acord independentista s’emmarca a més l’«acord nacional per l’amnistia i l’autodeterminació» que vol impulsar. Sobre els dubtes que suscita la figura de l’amnistia, que no està recollida al marc legal actual, Aragonès va afirmar que la Llei d’Amnistia de 1977, vinculada al final del franquisme, no ha sigut derogada.

En matèria econòmica, Aragonès va ser ambigu quant a si Catalunya tornarà a participar en fòrums autonòmics com el Consell de Política Fiscal i Financera, que havia abandonat en els últims anys. Sí que ha dit que la Generalitat s’implicarà, com fins ara, en la lluita pels fons europeus: «No deixarem de defensar ni un sol euro que pot venir als ciutadans de Catalunya».

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

El president també ha anunciat que vol abaixar-se el sou un 15%. El salari del president de la Generalitat, el més alt de tots els dirigents autonòmics, continuaria sent superior al segon –el del lehendakari basc– després d’aquesta mesura.

Altres de les seves prioritats en l’àmbit econòmic, ha dit, seran reduir l’atur juvenil –d’un 33% a Catalunya–, abordar els problemes de vivenda de molts sectors socials i la recuperació del sector turístic. Va prometre una política econòmica «expansiva» per afrontar aquests reptes.