Viatja a Ceuta i Melilla

Sánchez exigeix a Rabat «respecte a les fronteres» i promet «fermesa» davant la «greu crisi» migratòria

  • Defensa que la seva «prioritat» és tornar la normalitat a Ceuta «amb celeritat» i defensar la seva «integritat» davant «qualsevol desafiament» i «amb tots els mitjans»

  • El president relata que ha analitzat el que ha passat amb el Rei i amb les autoritats europees i que ha informat de la situació a Casado

  • Segueix en directe l’última hora sobre l’arribada d’immigrants a les costes de Ceuta i Melilla

  • Les claus de les crisis a Ceuta: així estan les relacions entre Espanya i el Marroc

Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

L’arribada de milers d’immigrants, fins a un total de 8.000, a Ceuta, una xifra sense precedents a Espanya, va posar en màxima alerta el Govern. Era conscient que no era un tema menor i que no podia despatxar-se amb una resposta lenta, sectorial o desmanegada. Per això el president, Pedro Sánchez, va llançar senyals des del primer moment que assumia ell el comandament. Va cancel·lar el viatge a París que tenia previst, va enviar al seu ministre de l’Interior a comparèixer en roda de premsa després de la reunió del Gabinet per aportar les dades més tècniques i després va protagonitzar ell mateix una declaració institucional a la Moncloa, sense preguntes, abans de marxar cap a Ceuta i Melilla, per fer-se càrrec de la situació en primera persona i entrevistar-se amb els presidents de les dues, Juan Jesús Vivas i Eduardo de Castro. A la primera ciutat autònoma també s’hi va desplaçar Fernando Grande-Marlaska.

Pedro Sánchez va afirmar que l’allau migratòria, «inusitada» i «sobtada», és una «greu crisi», no només per a Espanya, sinó per a Europa, ja que Ceuta, igual que Melilla, és frontera exterior de la UE. El president va incidir que la seva prioritat és «restablir» l’ordre a la zona i a les fronteres «amb la màxima celeritat». «Serem ferms per garantir la seva seguretat [la dels residents a la ciutat] davant qualsevol desafiament, davant qualsevol eventualitat i sota qualsevol circumstància», va proclamar en dues ocasions. La «integritat de Ceuta com a part de la nostra nació espanyola, la seva seguretat i tranquil·litat», i també la dels seus residents, estan «garantides per l’acció del Govern d’Espanya, siguin les que siguin les condicions i amb tots els mitjans disponibles per a fer-ho possible», va asseverar.

El segon missatge es va dirigir al Marroc. «País soci i amic», sí, «i així ha de seguir sent-ho». Tenir «cura» de les relacions bilaterals, va recordar, ha format part de la política exterior espanyola «des de sempre», i també del seu Executiu. És més, el seu desig és «estrènyer encara més la relació d’amistat» amb Rabat, perquè els «llaços humans, històrics, culturals, econòmics i estratègics» porten els dos països a «cooperar i treballar junts». No el va citar, però el Consell de Ministres d’aquest dimarts va aprovar una ajuda de 30 milions d’euros per al Marroc destinada a la cooperació policial internacional, per contribuir a la lluita contra la immigració irregular.

Però Sánchez va avisar que perquè resulti «efectiva» aquesta coordinació amb Rabat, la relació ha «de basar-se sempre, sempre, en el respecte a les fronteres mútues», que «és la base sobre la qual es construeix el veïnat de països amics i les relacions fructíferes per a tots dos». Aquest era el seu missatge més clar cap al Marroc. L’exigència de «respecte». Poc més. El Govern ha eludit en tot moment acusar les autoritats del regne alauita de passivitat en la vigilància de les fronteres. Tampoc ha volgut relacionar aquest creixement de la tensió a l’hospitalització, a Logronyo i des del mes passat, del líder del Front Polisario, Brahim Ghali.

El líder socialista va intentar traslladar el missatge que estava actuant «amb determinació» des del primer minut. Primer, amb el desplegament de l’Exèrcit, la matinada de dilluns a dimarts, i amb el reforç policial. Als 150 agents i 50 guàrdies civils anunciats per Interior dilluns es van sumar dimarts 50 efectius més de la Benemèrita i el preavís de 150 antiavalots més, previnguts per si fos necessari el seu trasllat a Ceuta. I ja s’han practicat 4.000 devolucions, procés que es pretén agilitar amb equips conjunts d’Estrangeria i de la Científica de la Policia Nacional per operar les 24 hores del dia. Espanya invoca l’acord firmat amb el Marroc el 1992 per procedir a les repatriacions, més complexes en el cas dels menors.

Agraïment de Vivas

A la línia més pura de control de fronteres, el Govern va sumar un altre front d’actuació: una ronda de contactes, a Espanya i fora. Sánchez havia telefonat al rei Felip VI per traslladar-li les «línies d’acció» que seguirà el seu Gabinet, coordinades per un comitè de situació aprovat pel Consell de Ministres i que presideix la vicepresidenta primera, Carmen Calvo. També va conversar amb el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, i amb el president del Consell Europeu, Charles Michel, moviment que va desencadenar una cascada de declaracions de recolzament de l’Executiu comunitari, començant per la seva presidenta, Ursula von der Leyen, i continuant per la responsable d’Interior, Ylva Yohansson, i el vicepresident Margaritis Schinas. L’Executiu sabia que s’havia de mostrar molt proactiu amb els seus socis de la UE per afrontar la crisi diplomàtica més gran viscuda durant el mandat de Sánchez des de la seva arribada al poder i per demostrar a Rabat que Espanya compta amb el suport europeu sense fissures.

Document

De portes endins, el cap del Govern va conversar igualment amb Pablo Casado, a qui va prometre mantenir al corrent fins que «torni la normalitat» a la zona, i amb això va rebaixar de decibels la crítica del PP. Una cosa que es va notar en les paraules del president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, que «va agrair» a Sánchez i Marlaska el desplaçament a la seva ciutat en moments «especialment difícils» que han generat «inquietud i preocupació» en els seus veïns després de l’entrada d’uns 8.000 irregulars, la majoria marroquins, en menys de 40 hores. Vivas fins i tot va valorar el «compromís» de l’Executiu per «preservar la seguretat a la frontera».

Sánchez va llegir un discurs mesurat al mil·límetre. Solemne, amb encàrrec a Rabat però sense fer saltar pels aires una relació que es considera estratègica. El Govern es va ocupar de llançar acusacions directes a Rabat. De fet, a la roda de premsa prèvia amb la portaveu del Govern, Marlaska va afirmar una vegada i una altra que les raons d’aquesta crisi són «múltiples» i s’estan analitzant: influeixen factors «socioeconòmics», la incidència de la pandèmia o raons «humanitàries», expressió aquesta última que utilitza l’Executiu per referir-se a l’acollida de Ghali que tant ha aïrat Rabat.

Sánchez, al seu discurs, no es va referir a aquest fet. Va concloure amb aquest missatge de tranquil·litat als ciutadans, la insistència que la «integritat» d’Espanya, les seves fronteres i la seguretat dels seus residents seran «defensats pel Govern en tot moment i davant qualsevol desafiament, amb tots els mitjans necessaris» i «conjuntament» amb els socis europeus.

4.000 repatriacions

«No serem simples quan parlem de temes molt complexos», havia respost abans el ministre, que com María Jesús Montero ni tan sols no va voler citar Ghali. No obstant, el Marroc ha fet veure la seva irritació amb l’ingrés, sota una identitat falsa, del líder saharui. L’ambaixadora del Marroc a Espanya, Karima Benyaich, apuntava aquest mateix dimarts a Europa Press que els actes tenen conseqüències i «s’han d’assumir». Arran d’aquestes paraules, Benyaich va ser convocada immediatament per la titular d’Exteriors. La ministra Arancha González Laya li va expressar, segons va relatar després als mitjans, el seu «disgust» i «rebuig de l’entrada massiva» d’irregulars, li va recordar que el control de fronteres és «corresponsabilitat» d’Espanya i el Marroc i li va manifestar el seu desig d’evitar que actes com aquests «puguin tornar a repetir-se». També Rabat va cridar a consultes la seva ambaixadora a Madrid.

Però després d’aquest pic de tensió, al final del dia les aigües semblaven tornar al seu curs: el degoteig d’entrada es va anar reduint i el Marroc va tornar a tancar la seva frontera. Interior va comptabilitzar unes 4.000 devolucions de migrants, una política censurada pel soci de coalició de Sánchez, Unides Podem. Però el president va llançar el senyal que amb una crisi d’aquest calibre no hi podia haver termes mitjos. 

El que ha passat en les últimes hores ha fet saltar pels aires l’agenda de la Moncloa. Per començar, la del president del Govern, que va decidir cancel·lar el viatge previst per a aquest dimarts a París, en el qual havia de participar en una cimera de finançament precisament de l’Àfrica, organitzada pel mandatari gal, Emmanuel Macron. A primera hora del matí, abans de la seva compareixença, Sánchez, en un missatge a Twitter, ja avançava que el seu objectiu és «tornar la normalitat» a Ceuta la seva promesa d’actuar amb la «màxima fermesa per vetllar per la seva seguretat i defensar la seva integritat com a part del país davant qualsevol desafiament».

Diferències amb Unides Podem

Les relacions amb el Marroc, en els últims mesos, han passat per moments de tensió. El 17 de desembre passat estava prevista una cimera bilateral a Rabat però els dos països van decidir ajornar la cita per raons de seguretat sanitària. Just quan el president dels EUA, Donald Trump, ja de sortida, va decidir reconèixer la sobirania marroquina sobre l’excolònia espanyola. La intenció dels dos països era portar la Reunió d’Alt Nivell (RAN) al febrer del 2021, però al final també es va descartar aquesta opció. La ministra González Laya i el seu homòleg marroquí, Nasser Burita, van acordar impulsar la trobada, però no li van posar data.

L’agenda exterior és matèria privativa de la part socialista del Govern. I més en una àrea tan sensible com les relacions amb el veí del sud. Al novembre, el llavors vicepresident segon, Pablo Iglesias, va demanar un referèndum per al Sàhara Occidental, posició que va ser desautoritzada per Laya. En aquell moment, la tensió es va aconseguir reconduir. Però aquesta vegada el desacord és molt més greu. També perquè Rabat porta pressionant des del desembre Espanya i la UE perquè segueixin els passos de Trump i reconeguin el seu domini sobre el Sàhara.

Notícies relacionades

Fonts de l’Executiu insistien aquest dimarts a aquest diari que no es pot mirar el que ha passat amb unes úniques ulleres, com la reacció a l’ingrés hospitalari de Ghali. Recordaven que al Marroc «li interessa posar el focus» en aquest fet, quan hi ha més problemes de fons. Un d’ells, la situació a Gaza. El regne alauita va establir relacions diplomàtiques amb Israel, una decisió que, a ulls d’Espanya, és contestada internament per la seva població atès el bombardeig de l’Estat jueu sobre la població gazatí. També creuen al Govern que influeix que Madrid és el «pont» que té el Marroc per arribar a la UE, de tal manera que pressionar Espanya li serveix per fer-se sentir a Brussel·les. Rabat també ha pressionat Berlín per la seva postura pel Sàhara Occidental, una solució sota la mediació de l’ONU: al març va suspendre els contactes amb l’Ambaixada germànica a la capital marroquina i al maig va cridar a consultes a la seva ambaixadora a Alemanya.

«Una agressió a les fronteres que no pot formar part de les bones relacions amb el Marroc»