Les 8 diferències entre les eleccions catalanes del 14-F i l’última enquesta del GESOP

Salvador Illa seria un dels grans beneficiats de la contesa estival, però podria quedar-se de nou amb la mel a la boca. Tot i que guanyaria les eleccions amb més claredat (podria aconseguir fins a 5 escons més), continuaria sense tenir prou força per impedir una aliança independentista. Illa atrauria tant votants de Ciutadans com del PDECat, però les seves úniques opcions continuarien dependent del fet que ERC li aixequés el veto.

La llarga espera de Pere Aragonès per ser president li hauria valgut la pena, ja que ERC podria sumar fins a tres diputats. Si al febrer la diferència amb Junts va ser d’1,2 punts i un sol escó, en cas d’haver de tornar a les urnes, Esquerra trauria 5,5 punts i entre 7 i 11 diputats més que JxCat, cosa que brindaria a Aragonès molt més avantatge negociador a l’hora de reclamar el recolzament dels puigdemontistes.

El tacticisme li sortiria car als seguidors de Carles Puigdemont, que s’anotarien el retrocés més destacat, ja que podrien perdre fins a 7 escons respecte al febrer. JxCat amb prou feines aconseguiria atraure vots dels partits rivals, a diferència d’ERC i el PSC, que es beneficiarien molt més que Junts dels exvotants del PDECat, partit del seu mateix espai polític. Els puigdemontistes continuarien tenint la clau del Govern, però la seva capacitat d’exigència contra Aragonès es veuria llastada.

L’extrema dreta ha aconseguit un vot fidel a Catalunya que li permetria mantenir la seva representació en cas de repetició dels comicis. A tot estirar podria cedir un dels seus 11 diputats, però és la formació que rep més percentatge de votants d’un altre calador, en aquest cas del PP. Un de cada quatre catalans que van triar la papereta popular al febrer ara es decantarien per la dels ultres.

L’acord forjat per la CUP per recolzar i donar estabilitat a Aragonès, en contrast amb l’estratègia de Junts, reportaria beneficis als anticapitalistes. Podrien sumar un diputat més i, aquesta vegada sí, també superarien en vots els comuns. A més, els cupaires situen la seva candidata, Dolors Sabater, com la líder més ben valorada, malgrat els recels que suscita la seva figura en alguns sectors de l’organització.

El nou examen electoral tampoc li aniria malament a Jéssica Albiach. En Comú Podem podria sumar un escó i amb prou feines patiria fugues de vot malgrat la puixança de la resta d’opcions d’esquerra. Els comuns podrien mantenir certa influència sobre ERC i la CUP si Junts li tanqués la porta a Aragonès, però perdrien la clau d’un tripartit d’esquerres, ja que el PSC i els republicans sumarien una majoria alternativa per si sols.

Per al partit d’Alejandro Fernández, l’envit electoral del juliol seria agredolç. Podria arribar a duplicar la seva representació actual i sobrepassaria Ciutadans (i abandonaria la condició de cuer del Parlament), però consigna la fidelitat de vot més baixa entre les forces parlamentàries, ja que aquesta amb prou feines arriba al 50%. A més, cediria a la ultradreta de Vox un de cada quatre votants del febrer.

Cada cita electoral és un nou calvari per a la formació d’Inés Arrimadas. Després de perdre 30 diputats al febrer, si ara es tornés a votar, Ciutadans podria quedar-se amb la meitat dels seus 6 escons actuals. Es convertiria en el fanalet vermell de l’hemicicle després de ‘regalar’ al PSC dos de cada 10 votants. Els taronges registren la fidelitat de vot més baixa entre les forces del Parlament: només un de cada tres electors del febrer els garanteixen ara el seu recolzament.