Escrit d’acusació

La fiscalia del cas Pujol cita 200 testimonis però no Victoria Álvarez, la denunciant

  • L’acusació se centra en empresaris i persones assetjades i també deixa fora Javier de la Rosa

La fiscalia del cas Pujol cita 200 testimonis però no Victoria Álvarez, la denunciant
4
Es llegeix en minuts

La Fiscalia prescindeix de proposar com a testimoni en el judici dels Pujol Victoria Álvarez, l’exparella del fill primogènit de l’expresident català que va destapar davant la policia la suposada corrupció del clan, en una denúncia instigada, segons ella, pel comissari José Manuel Villarejo. En el seu escrit d’acusació, la Fiscalia sol·licita a l’Audiència Nacional que per al judici del cas Pujol citi més de 200 testimonis, la majoria empresaris i persones pròximes a la família Pujol, però sense proposar Victoria Alvarez, tot i que sí que demana que s’adjunti la seva declaració judicial en la causa.

Álvarez va denunciar el desembre del 2012, primer davant la Policia i posteriorment davant el jutge, que havia acompanyat a la seva llavors parella Jordi Pujol Ferrusola en viatges a Andorra, on, segons el seu relat, el primogènit portava motxilles amb una gran quantitat de bitllets de 500 euros. Posteriorment, la mateixa testimoni va admetre que va acudir a denunciar la suposada corrupció dels Pujol a la Comissaria General de la Policia Nacional a Madrid a instàncies de l’excomissari Villarejo, que va contactar amb ella fent-se passar per periodista, i un soci seu.

Les declaracions de l’ex de Jordi Pujol Ferrusola i les de l’empresari Javier de la Rosa –al qual la Fiscalia tampoc vol com a testimoni– van donar peu al fet que l’Audiència Nacional obrís una investigació el 2012 sobre les activitats econòmiques del primogènit.

En paral·lel, un jutjat de Barcelona va obrir diligències arran de la carta de confessió del juliol del 2014 en la qual Jordi Pujol reconeixia la fortuna oculta a Andorra, una causa que va permetre expedir comissions rogatòries i obtenir informació bancària sobre els moviments dels seus comptes al Principat i que va acabar unificant-se amb la que tenia en marxa a l’Audiència Nacional. De fet, en l’escrit en el qual demana penes d’entre vuit i 29 anys per als Pujol, la Fiscalia inicia la seva exposició de fets remetent-se precisament a la carta de confessió de Jordi Pujol, una prova que resulta clau per a les acusacions.

Blanqueig de fons

Posteriorment, el ministeri públic detalla que el desembre del 2012 es va presentar una denúncia «per qui tenia una relació personal» amb el primogènit afirmant que aquest disposava de grans quantitats de diners en efectiu i en bitllets d’alt valor, que introduïa a Espanya des d’Andorra. La Fiscalia, que no inclou el nom d’Álvarez en el seu relat de fets, apunta que amb l’objectiu de determinar la veracitat de la denúncia formulada per l’exparella del primogènit dels Pujol es van acordar diverses diligències per acreditar el blanqueig de fons.

La relació de Victoria Álvarez amb Villarejo col·loca el seu testimoni en una posició delicada, ja que les defenses podrien emmarcar-lo en les maniobres de l’anomenada «policia patriòtica» que ja van estar a punt de contaminar la causa pel ‘pendrive’ amb informació dels Pujol que van portar a l’Audiència Nacional, segons van reconèixer els mateixos jutges que van jutjar aquest assumpte.

El ministeri públic es limita a demanar que s’adjunti com a prova documental el DVD de la declaració que Victoria Alvarez va prestar davant la justícia, així com una denúncia que ella va presentar el gener del 2013 assegurant que «li havien manipulat i interceptat les seves comunicacions, tant telefòniques com telemàtiques».

A la Fiscalia tampoc li interessa la declaració de Javier de la Rosa –malgrat que una de les qüestions que es dilucidaran en el judici és si Jordi Pujol Ferrusola va cobrar una omissió en una operació vinculada a Grand Tibidabo–, tot i que igualment sol·licita que s’adjunti com a documental la seva declaració incriminant la família.

Cas Palau

Entre els testimonis que sí que sol·licita la Fiscalia per al judici figuren l’empresari Jordi Puig, germà de l’exconseller de CDC Felip Puig, així com l’administrador d’Hispart, Juan Manuel Parra, que ja va ser condemnat pel cas del Palau de la Música per emmascarar el pagament de comissions de Ferrovial a Convergència i que ha descobert el pastís en el cas del 3%. També proposa com a testimoni l’excap del govern d’Andorra Oscar Ribas, així com diversos empresaris, entre els quals Javier Suqué, president d’Inverama i un dels amos del grup Peralada, i Xavier Teuler, exconseller delegat de Copisa.

Altres testimonis que planteja el ministeri públic són el financer Carles Tusquets, que va ser president de la junta gestora del FC Barcelona, així com els empresaris i exdirectius del club blaugrana Jaume Ferrer –que va ostentar el seu càrrec en la primera etapa de Joan Laporta– i Jaume Masferrer, que va ser mà dreta de l’expresident blaugrana Josep Maria Bartomeu.

Notícies relacionades

En el seu escrit, les conclusions i arguments principals del qual ja va donar a conèixer divendres passat el ministeri públic, la Fiscalia afirma que l’expresident Pujol va aprofitar «la seva posició política per teixir una xarxa de clientelisme conforme a la qual» ell i determinats empresaris afins al partit que liderava, l’extinta CDC, «es repartien els abundants beneficis procedents de concursos públics la resolució dels quals depenia de les diferents administracions catalanes sota el control de CDC».

Després, el patrimoni que guanyava «il·lícitament» s’ocultava a Hisenda i aflorava més tard «mitjançant sistemàtiques operacions de blanqueig en què van intervenir els membres de la família Pujol de manera coordinada al llarg de molts anys».