Eleccions a Madrid

4-M: la conciliació no existeix

  • A falta d’una resposta oficial, l’única opció que tenen les famílies per afrontar la jornada laborable però no lectiva d’avui és demanar ajuda als avis vacunats, contractar una cuidadora o teletreballar

4-M: la conciliació no existeix
3
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Per més que alguns polítics diguin que estan molt preocupats per la conciliació (si fos veritat no oferirien rodes de premsa a les onze de la nit), la concòrdia de la vida familiar i laboral no existeix oficialment. El que sí que existeixen són les àvies, les cuidadores, el teletreball, les caps i els caps comprensius, el catàleg de Netflix i Filmin, la consola... Una vegada més, aquest és l’inventari de supervivència de pares i mares de Madrid per afrontar el dia electoral d’avui, feiner però no lectiu.

Els candidats no n’han parlat, però el problema és considerable. El teletreball és una espècie de solució màgica, però si ets dentista, conductora d’autobús, escombriaire o cirurgiana està vetat per a tu. Amb les escoles obertes per votar, però tancades per a les classes, ¿com s’organitzen avui les famílies? Cap candidat ho ha aclarit. Tampoc ho han fet sobre com es desinfectaran els centres educatius una vegada hagi acabat la jornada electoral. ¿Qui ho farà? ¿Com? ¿Quan? La preocupació a la comunitat educativa és evident. Especialment, perquè gràcies a l’esforç d’estudiants i docents, les escoles han demostrat ser els únics llocs segurs davant uns contagis desbocats. Tot, gràcies a l’estricte compliment de les normes sanitàries: ús continuat de mascaretes, finestres obertes, desinfecció de material, i grups bombolla.

Cuidadora, àvies, i teletreball

La Maria és metge, treballa en un ambulatori al sud de Madrid i té dues nenes, de dos i sis anys. Ni ella ni el seu marit volien portar la petita a l’escola bressol aquest any per precaució davant la Covid, així que van contractar una cuidadora (1.000 euros mensuals) de dilluns a divendres. La jornada electoral no els provoca maldecaps perquè les dues nenes es quedaran amb la cuidadora.

En altres famílies, pagar un sou a una ‘babysitter’ no és assumible. És el cas de l’Ana, farmacèutica que està contractada en un laboratori, i el Paco, treballador en un banc. Els dos treballen de forma presencial. A més, l’Ana va rebre fa setmanes la temuda carta per ser membre d’una mesa electoral. ¿Com s’organitzen avui? Igual com en moltíssimes altres cases: demanant auxili als avis, que, per sort, ja estan vacunats, tot i que només amb la primera dosi.

Els avis i les àvies són la llum al final del túnel. Per a les mares i els pares que tenen els progenitors en altres comunitats, aquesta llum no existeix. És el cas de la Diana, advocada i mare soltera d’un nen de sis anys. En el seu cas, la conciliació és el teletreball per a ella i la consola per al seu fill. No hi ha progenitor que no sàpiga les conseqüències negatives que té l’abús de les pantalles en la infància, però l’única manera de treballar a casa és ‘enxufar’ el menor als videojocs o les pel·lícules. Per sort, Netflix acaba d’incorporar una pel·li formidable ‘Els Mitchell contra les màquines’, que parla, precisament, de l’abús de les pantalles que es fa a les llars. És una cinta divertida i protagonitzada per una família bastant friqui, així que la Diana sap que el seu fill la veurà demà almenys un parell de vegades. Una altra estoneta, videojocs. Una altra estona, alguns exercicis de sumes i restes. I així anirà passant el dia.

Notícies relacionades

El teletreball no és, no obstant, una opció per a l’Alicia i l’Enrique, pares d’un nen de 8 anys. Ella treballa en un supermercat i ell és electricista. L’Alicia ha demanat el dia lliure, una decisió que sap que no agrada al seu cap. Sol·licitar un dia lliure és la mateixa via per la qual ha optat el Javier, agent immobiliari i pare de dues nenes, de vuit i sis anys. 

Els problemes per conciliar són inversament proporcionals al compte bancari. A la Raquel no la preocupa en absolut la jornada laborable i no lectiva d’avui. Ella, executiva en una empresa tecnològica, i el seu marit, directiu en una farmacèutica, poden teletreballar sense problemes. A més, viuen als afores de Madrid, en un xalet amb parcel·la on els infants poden jugar, córrer i divertir-se al llit elàstic que van comprar quan la pandèmia va començar a donar les primeres fuetades. La parella té una empleada interna que s’encarrega tant de la casa, com del menjar i la cura dels fills mentre ells treballen. La conciliació així sí que existeix.