ERC insisteix en un comandament a cinc del procés sota el lideratge d’Aragonès

El dels republicans dibuixa una estructura liderada pel Govern i que compta amb una direcció estratègica de l’independentisme, col·legiat i de lideratge compartit que treballi «fora del focus». Un Consell per la República reformulat amb una direcció pentacèfala: amb els tres partits (ERC, JxCat i la CUP) i les dues entitats (Òmnium i l’ANC).

A falta de conèixer la resposta dels postconvergents a aquesta proposta, inclosa en el document que se’ls va fer arribar ja fa unes jornades, Junts ha advocat fins a la data per preservar el lideratge de Carles Puigdemont, president fins que va ser destituït, l’octubre del 2017, i, per a ells, màxim líder legítim.

Òrgan consultiu

Per a uns, els republicans, «el Govern governa, es deu al Parlament i a la ciutadania, i no rep ordres». És a dir, que el Consell per la República es converteix, als seus ulls, en un òrgan consultiu en el qual, malgrat tot, es preveuen poques distorsions perquè en la direcció hi hauria, també, ERC i la CUP. De fet, és l’esquema utilitzat el 2017, amb un ‘sanedrí’ sense poder executiu.

Per als altres, en la línia del que es va dir quan Quim Torra va ser investit president, la Generalitat autonòmica gestiona el dia a dia i el Consell per la República, fora de l’abast de la justícia espanyola, a diferència del ‘sanedrí’ del 2017, marca la línia a seguir fins a arribar a la independència.

De moment, el Consell és vist per ERC i la CUP com una espècie d’extensió internacional de Junts. Els anticapitalistes acceptarien integrar-s’hi si es reformula en la línia que també ERC desitja, és a dir, si perd aquesta aroma a Legió estrangera postconvergent. La CUP, a diferència dels republicans, ni tan sols té representant actualment en l’executiva del Consell. Per cert, Esquerra va remetre el pacte a les seves assemblees territorials on, des d’aquest dijous i fins dimecres vinent, serà debatut.

Junts, en minoria

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

En les eleccions del passat 14-F, ERC i la CUP van obtenir, sumats, el 53% del vot independentista, davant el 38% de Junts, motiu pel qual consideren un disbarat que sigui el partit postconvergent el que lideri estratègicament el procés. Sobretot quan el mateix Puigdemont, que es va presentar com a cap de llista, això sí, no operatiu, donada la seva residència a Bèlgica i la seva condició d’eurodiputat i va quedar «a tercera posició global, segon entre els candidats» secessionistes, com recorden els republicans.

L’estranya calma mostrada per Junts, fa una setmana que no es reuneixen amb ERC i, a més, porten ja diversos dies amb la proposta «global», en paraules de Pere Aragonès, sobre la taula, va forçar els postconvergents a difondre una nota en la qual s’afirma que JxCat reprendrà els treballs i les reunions amb ERC aquesta setmana per aconseguir «al més aviat possible» un acord de legislatura.