El Tribunal de Comptes destapa als partits gairebé un milió d’euros de despeses de campanya no electorals

El Tribunal de Comptes, en el seu examen de la comptabilitat dels partits a la campanya de les generals del novembre del 2019, ha destapat gairebé un milió d’euros de despeses que no tenien la consideració d’electoral o que directament no s’haurien d’haver fet. Així es recull a l’informe sobre els comicis del 10N que va ser aprovat la setmana passada per la institució que presideix María José de la Fuente i que acaba de remetre’s a les Corts.

En el seu contingut, al qual ha tingut accés Europa Press, s’assenyala que per a aquesta campanya electoral les formacions polítiques van declarar recursos per un total de 48,99 milions d’euros, dels quals 21,52 milions van procedir de crèdits bancaris, 13,56 milions d’avenços de subvencions públiques, 13,86 milions d’aportacions dels partits i només 38.300,50 euros procedien d’aportacions privades.

Això sí, el Tribunal de Comptes només considera com despeses electorals justificades un total de 48,93 milions d’euros, dels quals 23,62 milions corresponen a operacions electorals ordinàries i els altres 25,31 milions a l’enviament de propaganda electoral. Per contra, s’han detectat despeses per import de 531.911,84 euros que no tenen naturalesa electoral, així com 381.706,40 euros que es consideren no permesos per la llei electoral, 5.782,23 euros realitzats fora del termini legal establert i 11.645,54 euros amb justificació insuficient.

Totes aquestes despeses, que sumen 931.046 euros, no han sigut admeses pel Tribunal com a susceptibles de ser finançades amb subvencions electorals, encara que les despeses amb justificació insuficient o no justificades i les despeses no permeses s’han tingut en compte a efectes de computar el compliment del límit màxim de despeses del procés. Així mateix, s’han identificat despeses electorals del pagament de les quals no es té constància en una formació política, per 4.946,19 euros.

Convé precisar la llei

Així les coses, la institució recomana al Legislatiu especificar les categories de les despeses electorals contemplades a la LOREG, així com les imputables a la subvenció de les despeses electorals per l’enviament directe i personal de sobres i paperetes o de propaganda electoral. A més, veu oportú avaluar la necessitat d’adequar els límits de despeses en publicitat exterior i de publicitat a mitjans privats als nous suports de publicitat existents (premsa digital i altres usos a Internet) per precisar quins s’inclouen a efectes de comprovar la limitació legal establerta.

Cap formació ha incomplert el sostre de despesa de campanya, però el Tribunal torna a recomanar que aquest límit es vinculi amb el nombre d’electors i no amb el nombre d’habitants de la circumscripció com s’ha estat fent. Respecte a les operacions de tresoreria, el Tribunal ha assenyalat set formacions polítiques per realitzar pagaments, per un import acumulat d’1,15 milions d’euros, posteriorment als noranta dies següents al de la votació, incomplint l’establert a la llei electoral.

Sense dades d’un milió d’euros

A més, a l’acabar la campanya cinc formacions mantenien deutes amb proveïdors per un total de 765.665,73 euros sense que ja poguessin disposar dels saldos dels comptes corrents oberts per a la campanya. D’altra banda, onze empreses han incomplert la seva obligació de proporcionar informació detallada al Tribunal de Comptes sobre factures de més de 10.000 euros expedides a partits polítics, cosa que suposa que no hi ha informació de més d’un milió d’euros.

Per això, el Tribunal demana als partits que indiquin a les empreses que els hagin facturat per més de 10.000 euros que aportin al Tribunal de Comptes la informació que han de facilitar, dins del termini límit del qual disposen les esmentades formacions per presentar la comptabilitat electoral.

Canviar el ‘mailing’

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

D’altra banda, un total de 12 formacions polítiques ha reunit els requisits per percebre la subvenció específica per l’enviament de propaganda electoral, el conegut com a ‘mailing’, tot i que de l’anàlisi de la justificació dels enviaments se n’han observat incorreccions (errates o lletra illegible), cosa que ha comportat anul·lacions i rectificacions en el procés de facturació per part de Correus.

En tot cas, el Tribunal de Comptes torna a demanar que s’avaluï «l’eficiència material i econòmica» d’aquests enviaments de sobres i paperetes tenint en compte la disponibilitat dels mateixos a les meses electorals. S’aconsella «la possibilitat de dissenyar i implantar un nou procediment, més conforme amb l’actual desenvolupament dels mitjans i tècniques d’informació, que ofereixi les necessàries garanties en la seva execució i permeti reduir els fons públics destinats al seu finançament».