¿Ha incomplert el PP el pacte antitransfuguisme a Múrcia? Sí i no

«Aquesta necessitat d’acord entre les forces polítiques es requereix com a factor imprescindible per buscar solucions mitjançant compromisos de comportament polític amb els quals superar les situacions d’inestabilitat de govern provocades per conductes particulars de transfuguisme, a les quals el dret no pot ni ha de donar resposta». Aquest compromís va ser subscrit el 7 de juliol de 1998 per una dotzena de partits, entre ells el PSOE i el PP, per garantir que mai s’aprofitarien dels vots de trànsfugues en el seu benefici polític. ¿Ha incomplert el PP a Múrcia el que es va batejar com a Pacte antitransfuguisme al valer-se de tres diputats díscols de Ciutadans per neutralitzar la moció de censura del PSOE i Cs?

D’entrada, la maniobra dinamita qualsevol imatge ètica i regeneradora de la política i recorda massa el ‘tamayazo’, aquells dos trànsfugues del PSOE que van rebentar el 2003 un Govern PSOE-IU a la Comunitat de Madrid i van propiciar una repetició electoral que va brindar la majoria absoluta al PP de Esperanza Aguirre. Cosa diferent és si els populars s’han saltat l’acord firmat fa 23 anys. Formalment no, perquè el document subscrit té truc.

Abast limitat

Aquell acord comprometia les forces polítiques a «no admetre al seu grup un regidor integrat en la candidatura de cap altra formació», a no utilitzar els trànsfugues per «canviar les majories de govern» i a «no donar suport a cap iniciativa» que procedís d’ells. I proposava aïllar-los en la corporació passant a ser considerats com «no inscrits» o «independents». Però el compromís es limitava als ajuntaments i les diputacions provincials. No era d’aplicació, doncs, a les Corts Generals ni als parlaments autonòmics.

La comissió de seguiment del pacte s’ha reunit 22 vegades en 23 anys, arriben a transcórrer en algun cas fins a 10 anys entre una trobada i la següent. El 2006 es va ampliar l’acord per vetar que els trànsfugues poguessin formar part de llistes electorals, disfrutar de mitjans econòmics i materials i ser inclosos en equips de govern. Però l’abast del pacte continuava cenyit a les administracions municipals i provincials.

Reformes legals

Notícies relacionades

Ione Belarra, la negociadora discreta de Podem

Campo afirma que el Govern i el PP es van emplaçar a «parlar» del CGPJ «de manera immediata»

Va ser a finals de l’any passat quan totes les formacions van acceptar estendre l’acord a l’àmbit autonòmic i estatal. Ara bé, perquè això es faci efectiu cal reformar, almenys, els reglaments del Congrés i el Senat, la llei electoral general i la llei de partits polítics. A aquesta actualització del pacte es van afegir 11 partits: PSOE, PP, Unides Podem, Ciutadans, PSC, PNB, Izquierda Unida, BNG, PAR, Fòrum Astúries i Galícia en Comú.

És a dir, el compromís és exportar l’aliança al Congrés, el Senat i cambres autonòmiques, però les múltiples reformes legals que es requereixen encara no han començat. No obstant, el partit de Pablo Casado va estar d’acord que el veto als trànsfugues regís en totes les institucions. També a les de Múrcia.