El pacte de la Mesa del Parlament aplana la investidura d’Aragonès

No ha sigut un compromís fàcil. Fins i tot queden flancs per definir i s’hi continua treballant i, segons els republicans, els postconvergents van mirar d’aconseguir el Parlament sense donar garanties d’una investidura. Fonts dels dos partits van reconèixer a aquest diari que tal compromís va tenir lloc.

La negociació entre els republicans i els puigdemontistes s’ha centrat en la continuació del procés. Des de diversos enfocaments. El Consell de la República (en què Junts està molt interessat, sens dubte pel protagonisme que hi té Carles Puigdemont), el nou full de ruta (l’embat amb l’Estat) i la taula de diàleg amb l’Estat.

Diàleg acotat

Com ja va avançar aquest diari dimarts, el full de ruta està pràcticament tancat entre les dues forces. Es recull la voluntat de Junts d’acotar el termini de negociació amb l’Estat, que serà fins al venciment de la legislatura espanyola, en el cas que aquesta es produeixi sota els terminis estipulats, és a dir, la tardor del 2023.

A partir d’aquí, no obstant, es deixa obert què fer. Contra la voluntat inicial de Junts de fixar un calendari per a un nou referèndum d’independència, en el cas, més que probable, que l’Estat no atengui la doble reivindicació d’amnistia i autodeterminació, ERC ha aconseguit que, transcorregut aquest temps, s’abordi, en una nova taula de negociació, què fer.

En funció d’una conjuntura ara impossible d’endevinar. L’argument dissuasori ha sigut meitat el recordatori dels 18 mesos cap a la secessió amb què Junts pel Sí va anar a les eleccions del 2015 i la comprovació fàctica que anar a negociar amb una data no provoca resultats satisfactoris. 

El front de Madrid

Una altra qüestió sobre la qual es treballa, i lligada a la taula de negociació, és el paper de les dues forces al Congrés dels Diputats. Els postconvergents voldrien una unitat d’acció més gran, sempre en clau desafiadora a l’Estat, i els republicans tracten de posar límit a aquesta tàctica. Els números els ajuden, ja que els 13 diputats republicans a la Carrera de San Jerónimo tripliquen els 4 amb què s’ha quedat el puigdemontisme, després de la seva escissió del PDECat. 

No ha transcendit cap detall de cap a on van els trets en aquesta qüestió, però la simple observació de l’actualitat permet advertir una lleu correcció del rumb d’ERC quant a les seves relacions amb el PSOE i el Govern.

Així, dimarts passat, i arran de l’aixecament parlamentari de la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, amb els vots del PSOE, el líder republicà a Madrid, Gabriel Rufián, va advertir els socialistes que l’aposta pel diàleg «és granítica» però que la inacció de l’Executiu «cansa molt, i al final, de tant tibar la corda...».

Notícies relacionades

Mor als 87 anys Joaquim Arenas, un dels pares de la immersió lingüística

Pisarello o Bob Pop: els Comuns obren la competició per elegir el seu alcaldable a Barcelona

Aquest dijous, va ser l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, que sempre, com Rufián, ha defensat la via negociada, la que, després de l’acostament tàctic del PSOE a Cs, va assegurar que «ERC té motius per retirar el recolzament al PSOE, però s’ha de sospesar tot», i va lamentar que «un Govern que se suposa que és d’esquerres s’inclini cap a la dreta».

A l’altra habitació de la negociació, la que ERC té amb la CUP, els republicans es mostren gratament sorpresos de l’actitud i predisposició dels anticapitalistes. Una entesa que, de moment, ja ha reportat a la CUP una plaça a la Mesa d’un Parlament que, a partir d’aquest divendres, viurà l’arribada de la ultradreta.