El laberint català

El revés a Puigdemont i als presos del procés allunya la distensió

  • L’expresident perd la seva immunitat i queda a mercè d’un incert procés d’extradició

  • El PSOE i Podem enfronten els seus criteris al Parlament Europeu en una votació que esquerda el Govern

  • El jutge retira la semillibertat als polítics presos, que tornen a Lledoners

  • L’independentisme negocia sense èxit abans de la constitució del Parlament divendres vinent

Es llegeix en minuts

Els fets del convuls octubre del 2017 tornen de nou al primer pla per condicionar l’escenari espanyol. La retirada de la immunitat de Carles Puigdemont al Parlament Europeu i la tornada a la presó dels líders de l’1-O condemnats per sedició allunyen el període de distensió que, des de Barcelona i Madrid, alguns dels principals actors polítics volen obrir. També eixamplen les esquerdes en el Govern de coalició del PSOE i Podem en un assumpte que distancia com pocs els dos partits.

El resultat de les últimes eleccions catalanes va donar esperances als qui veuen en el diàleg entre el Govern i la Generalitat una oportunitat per a l’entesa. El PSC i ERC, primer i segon a les urnes el 14-F, han apostat per aquesta via davant els plantejaments maximalistes de JxCat i de la dreta espanyola. Però les conseqüències de la declaració d’independència frustrada continuen limitant el debat, fins i tot abans que s’abordin en profunditat assumptes com els indults o la reforma del delicte de sedició.

L’independentisme, que negocia aquests dies com plasmar en un nou Govern la seva majoria absoluta en el Parlament, va rebre aquest dimarts dos durs cops. El primer era més previsible. A primera hora del matí es coneixia que l’Europarlament deixava per àmplia majoria sense immunitat Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, que van marxar a Bèlgica poc després de declarar la independència. La versió oficial en l’àmbit sobiranista és que el resultat va ser més ajustat del previst, i la portaveu de la Generalitat, Meritxell Budó, va arribar a qualificar-lo de «victòria» del sobiranisme. Però els números són clars: 400 eurodiputats van votar a favor de retirar la immunitat a l’expresident, 248 en contra i 45 es van abstenir.

Interpretacions contraposades

Després de conèixer la decisió, Puigdemont va mirar d’insuflar moral al sobiranisme insistint en la tesi de la «victòria moral» –perquè els vots totals a favor de retirar-li la immunitat són alguns menys dels que sumen els partits que recolzaven fer-ho– i carregant contra les institucions comunitàries. «Avui és un dia trist per al Parlament Europeu. Hem perdut la nostra immunitat, però el Parlament Europeu ha perdut més», va dir abans d’anunciar un recurs davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), «l’únic que pot restaurar el dany que s’ha fet a la democràcia europea». Mentrestant, la ministra d’Exteriors, Arancha González Laya, celebrava que l’Eurocambra reconegués la «solidesa de l’estat de dret a Espanya». «Els problemes de Catalunya es resolen a Espanya, no a Europa», va afegir. Cadascú pot triar la interpretació que prefereixi.

És cert que la votació, secreta, va fer estranys companys de llit. Fins i tot va dividir el Govern, en una nova mostra de la complexitat del contenciós sobiranista. La direcció dels grans grups de l’Eurocambra, els que engloben el PSOE, el PP i Cs, estava a favor de retirar la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí. En contra es va pronunciar una amalgama de partits que va anar des de Podem i la majoria de grups d’esquerra fins a l’extrema dreta francesa de Marine Le Pen, passant per gairebé totes les formacions nacionalistes europees.

Puigdemont ja no té immunitat, però això no significa necessàriament que hagi de ser jutjat ben aviat a Espanya. La votació d’aquest dimarts és només el primer pas perquè això passi, però el camí és llarg i el Tribunal Suprem encara és lluny del seu objectiu. Primer, perquè l’expresident i els exconsellers ja han anunciat que interposaran un recurs davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per demanar mesures cautelars que els tornin la immunitat.

Llarena intenta blindar-se

D’entrada, el recurs de Puigdemont, Comín i Ponsatí davant el TJUE per demanar mesures cautelars que els tornin la immunitat no impediria que el Suprem reactivés les euroordres per detenir-los, que van quedar en suspens quan els exmembres del Govern van obtenir el seu escó al Parlament Europeu. De fet, el jutge Pablo Llarena –que va instruir la causa del procés– ja es va dirigir aquest dimarts al TJUE després de conèixer el resultat de la votació per preguntar al tribunal, entre altres coses, si considera que el Suprem és competent per jutjar Puigdemont i els seus companys. Ho va fer per intentar blindar-se davant decisions com la que la justícia belga va prendre al gener, quan va denegar l’extradició de l’exconseller Lluís Puig precisament perquè segons la seva opinió l’alt tribunal espanyol no havia de ser qui el processés, sinó que ho havia de fer un tribunal català.

En funció del que contesti el TJUE, Llarena decidirà si reactiva o no el procediment per extradir Puigdemont, Comín i Ponsatí. Si ho fa, la decisió sobre la seva detenció i tornada a Espanya tornaria a quedar en mans dels tribunals de Bèlgica i Escòcia –on viu Ponsatí–, que ja han propiciat diversos revessos a la justícia espanyola.

Mentre s’anaven coneixent les reaccions a la votació del Parlament Europeu va arribar la segona notícia de la jornada que afectava els promotors de la declaració d’independència del 2017. El jutjat de vigilància penitenciària revocava la semillibertat de set dels condemnats per sedició –començant per Oriol Junqueras–, que els havia permès fer campanya en les últimes eleccions. Després d’estimar el recurs de la fiscalia, el jutjat disposava que tots ells tornessin aquest mateix dimarts a la presó de Lledoners.

Un tercer grau «prematur»

Notícies relacionades

Les interlocutòries afirmen que el pas a tercer grau dels impulsors del procés és «prematur» i «precipitat», tenint en compte la magnitud de les condemnes que se’ls van imposar, que van des dels nou als 13 anys de presó. Segons l’opinió del jutge, a més, no s’aprecia que assumeixin la seva responsabilitat per «haver trencat normes bàsiques de convivència» durant els fets del 2017 o que tinguin «consciència» d’haver comès delictes. En qualsevol cas, la decisió no afecta Carme Forcadell i Dolors Bassa, que de moment segueixen en règim de semillibertat, que els permet sortir diàriament i tornar a la presó només a dormir, de dilluns dijous.

Mentrestant, ERC, JxCat i la CUP es reunien per negociar, per ara sense èxit, la composició de la nova Taula de la Cambra i la configuració del pròxim Govern. El temps se’ls va esgotant, perquè divendres vinent es constitueix el Parlament de la XIII legislatura. Però notícies com les d’aquest dimarts en compliquen més si hi ha la possibilitat de començar a trencar els blocs que tenallen la política catalana des de fa anys. Si és que n’hi havia alguna.