¿Ha sigut l’últim 28-F al tron per a Susana Díaz?

Als dos bàndols del PSOE andalús gairebé ningú s’atreveix encara a anomenar els seus líders pel seu nom. Ni tan sols els susanistes, als quals el 28-F els ha anat de primera per cridar «visca Andalusia» quan en veritat volien dir «visca Susana» o, viceversa, per no haver d’enaltir la trianera perquè ja no ho tenen tan clar. El susanisme ja no està tan unit contra el sanchisme entorn del susanat

La guerra oberta en el socialisme andalús ens obliga, en aquest precís instant, a llegir entre línies. Encara hi ha més metàfores que eslògans. Als dos bàndols –tot i que potser n’hi ha més de dos i que en una sola Andalusia hi ha diversos PSOE– gairebé ningú s’atreveix encara a anomenar els seus líders pel seu nom. Ni tan sols els susanistes, als quals el 28-F els ha anat de primera per cridar «visca Andalusia» quan en veritat volien dir «visca Susana» o, viceversa, per no haver d’enaltir la trianera perquè ja no tenen tan clar el suport indestructible. Tot sigui per no assenyalar-se, que posicionar-se per grupets en una crisi sanitària no està ben vist. És evident que el susanisme no es manté tan unit entorn del susanat com en aquelles primàries nacionals en les quals els seus acòlits se sentien guanyadors davant el ‘sanchisme’. Ara, en canvi, tot és més incert. Tocaria apostar a doble o res i que tot el pati de veïns del partit s’assabentés, com passava en la multitudinària intimitat dels bars amb aquelles escurabutxaques sorolloses. Susana Díaz haurà de ‘fer-se un Pedro Sánchez’ i guanyar una partida d’escacs a l’aparell de Ferraz per continuar tornant com a màxima responsable del PSOE als actes institucionals del Dia d’Andalusia. ¿Ha sigut el seu últim 28-F al tron?

La pregunta la provoca una fotografia compartida a Twitter pel socialista malagueny Francisco Conejo, en la qual ell i tres parlamentaris més d’aquesta província –el secretari general José Luis Ruiz Espejo, Javier Carnero i Beatriz Rubiño– apareixen acompanyant Susana Díaz en la celebració de diumenge. Tot i que a ella no se li diu pel seu nom ni se la destaca respecte als altres, només se l’esmenta entre els etiquetatges. Tot sigui per Andalusia lliure i la humanitat. Per amanir l’obligada intriga, s’inclou un enigmàtic «hi ha futur».

¿Futur amb ella o sense ella? És la qüestió que es planteja davant una imatge que llança altres interrogants ¿Posaran tots la mà al foc per ella a finals d’aquest any en unes de primàries a vida o mort contra els sanchistes? De moment, a Ruiz Espejo li toca cuidar-se per allò del càrrec i no pot dir el nom de Pedro en va.

Notícies relacionades

Les Canàries han rebut 15 nens en una setmana enfront de les 10 derivacions

Més de 600 persones arriben a les Balears en 39 pasteres en 3 dies

Tan clara ha quedat la consigna pacifista entre els susanistes que en el debat vigent només sorgeixen manifestacions que demanen el canvi –alcaldes i altres càrrecs públics d’aquesta província ja no es tapen– perquè els que la recolzen a ella no s’atreveixen a dir-lo per allò tan poc creïble que «toca centrar-se en la pandèmia».

En teoria, tot i que Ruiz Espejo també ho sembli, el més susanista de tots és Conejo, a qui Susana Díaz li agraeix de tant en tant totes les hores que ha llançat com a membre de la seva executiva a la seu de la sevillana carrer San Vicente. A més, a Conejo li encanta el rol d’escaquista o de senyor llop –sona més bonic així que anomenar-lo fontaner– al qual s’ha vist abocat en els últims temps. És, precisament, ell qui llança a les xarxes socials els missatges encriptats del susanisme malagueny. Conejo ha tornat a difondre al·lusions a una altra enquesta en la qual Susana Díaz –el subjecte de la frase és ella, no el PSOE– guanyaria els pròxims comicis andalusos. El problema és que per guanyar-los ha de passar pantalla quan s’acosti el Nadal en la venjança interna que li prepara Sánchez. Ferraz el convocarà sense més demores per no veure’s en el compromís de recórrer a Susana en un hipotètic avanç electoral.