Debat obert
¿Què pensen els polítics sobre vacunar primer els càrrecs públics?
L’arc parlamentari es divideix entre qui recolza immunitzar abans els governants i els qui rebutgen aquest privilegi
Martínez-Almeida i Rivera van ser els primers a proposar aquesta mesura tan controvertida
Alcaldes, regidors, consellers autonòmics i fins i tot alts càrrecs de l’Exèrcit ja s’han vacunat, malgrat que no els tocava. En total, més d’una trentena de càrrecs públics s’han saltat els protocols de vacunació i s’han inoculat la primera dosi contra el coronavirus. La dimissió del conseller de Sanitat de Múrcia, Manuel Villegas; la renúncia del cap de l’Estat Major de la Defensa (JEMAD), Miguel Ángel Villarroya, o la tardança del conseller de Sanitat de Ceuta, Javier Guerrero, a abandonar el càrrec, han sigut alguns dels casos més sonats. Però aquesta pandèmia d’insolidaritat política s’estén per tot el territori.
El continu degoteig d’informacions sobre dirigents polítics que s’han aprofitat del càrrec ha desencadenat la indignació de la societat i l’intercanvi de retrets entre formacions polítiques de qualsevol signe per intentar d’allunyar-se d’aquestes males pràctiques. Les conseqüències han sigut escasses, més enllà d’alguna dimissió. No obstant, enmig d’aquest clima de crispació, ha sorgit un nou debat: ¿Haurien de tenir els càrrecs públics preferència per vacunar-se?.
L’exlíder de Cs, Albert Rivera, va ser el primer a obrir aquesta discussió. «Després de les persones grans, malalts crònics, sanitaris i la resta de servidors públics, s’haurien de vacunar els nostres governants i legisladors», va apuntar l’exdirigent taronja a Twitter abans d’assenyalar que això serviria per donar «exemple davant la població» i tenir «els dirigents del país immunes per estar disponibles 24 h i 365 dies en la pandèmia». Les reaccions dels dirigents polítics no s’han fet esperar. Hi ha els qui han fet seva aquesta idea, els qui la rebutgen de ple i, després, els qui prefereixen no mullar-se en un tema tan espinós, a l’espera de veure com es posiciona l’opinió pública.
Protegir el cap
Amb la proposta de Rivera sobre la taula, el Partit Popular va ser el primer a abraçar aquest plantejament i fer-lo seu. «Els qui dirigeixen la nació, els qui tenen aquesta responsabilitat de prendre decisions a futur, em sembla molt lògic i molt raonable que es vacunin», va sentenciar diumenge passat el portaveu nacional dels conservadors i alcalde de Madrid, José Luís Martínez-Almeida. A les files conservadores semblen tenir clar que el moment «crucial» en què es troba el país fa necessari que els dirigents estiguin sans, sense sobresalts, per poder continuar portant les regnes. Però pocs més pensen igual.
Els populars tenen en contra el PSOE, Unides Podem, Cs i Més País, que, amb diversos qualificatius, han tirat per terra la idea que va deixar anar Martínez-Almeida. La líder dels taronges, Inés Arrimadas, va assegurar que vacunar primer els càrrecs públics que no tenen problemes de salut ni estan en contacte amb malalts de coronavirus només podria provocar la «indignació» de la població, que observa dia a dia com el somni de la immunitat de grup es va allunyant.
A l’altra banda de l’espectre polític, el dirigent de Més País, Íñigo Errejón, va optar per considerar «lamentable» la mateixa proposta de l’alcalde de Madrid. A la gent «que es creu més important pel càrrec que té i que està per sobre de les normes pels diners que té» els va arribar a dir que resulta «absolutament vergonyós» que «se saltin la cua per vacunar-se».
En el Govern han volgut deixar clar que cap dels ministres és d’aquests que «se salten la cua». La portaveu de l’Executiu, María Jesús Montero, va assegurar dimarts passat que «cap ministre s’ha vacunat» i que ho faran «quan els toqui» respectant sempre el protocol marcat pel Ministeri de Sanitat.
El que marqui el protocol
Et pot interesarUna posició bastant similar és la de Podem, tot i que amb un matís. El portaveu nacional de la formació morada, Rafael Mayoral, va assegurar que la proposta del PP s’emmarca dins del seu «cinisme» característic. Però no va descartar que aquesta idea s’hauria pogut implementar des del principi: «Si realment pensava això no és ara quan havia d’haver-ho dit, hauria d’haver-ho dit quan es va dissenyar el protocol, del qual van ser coparticipants les comunitats autònomes del PP», li va retreure, abans d’assenyalar que els conservadors «tenen molt poc a aportar» en l’estratègia de vacunació perquè el seu objectiu és només acabar amb el Govern.
Una cosa similar van esgrimir els de Santiago Abascal. El portaveu de Vox al Congrés, Iván Espinosa de los Monteros, va assegurar dilluns passat que el que s’ha de fer és «establir uns criteris tècnics en funció de les necessitats del país», sense oposar-se que els càrrecs públics rebin abans la vacuna. «Qui se salti aquestes necessitats tècniques descrites prèviament és qui ha de dimitir», va afirmar de manera taxativa.
Ja ets usuari registrat? Inicia sessió
Estàs llegint un contingut especial elaborat per la redacció dEl Periódico per la seva comunitat de lectors.Per gaudir dels continguts de +Periódico has de navegar registrat. No té cap cost, però et permet accedir a la nostra informació i serveis de qualitat.
- INCIDENTS PREVIS AL 8-M Actes vandàlics després d’una marxa feminista a Barcelona
- TU I JO SOM TRES Dues fotos: la neta despullada i Trapero amb el Rei
- Club d’Estil d’EL PERIÓDICO María Baras: «Ara hi ha un empoderament dels cabells blancs i de la dona natural»
- LES ELECCIONS DEL BARÇA Laporta torna a presidir el Barça
- Les dades del dia de Salut L’epidèmia s’estanca a Catalunya, amb un augment de les hospitalitzacions
- 70è ANIVERSARI El Rei lloa l’«esperit audaç i emprenedor» de Catalunya en la visita a Seat
- Polèmica declaració L’alcalde socialista de Càceres: les bateries de la fàbrica de Martorell no es nodriran de liti extremeny
- reaccions Foment diu que el Govern va fer «el ridícul» quan va plantar Seat
- Entrevista el secretari general de Junts per Catalunya Jordi Sànchez «Explorarem el diàleg i, alhora, prepararem l’autodeterminació»
- Casado assaja amb Bárcenas la seva ‘operació silenci’