Sánchez nomena Iceta ministre de Política Territorial i trasllada Darias a Sanitat

Pedro Sánchez és un president donat a les sorpreses i els girs en els seus arguments, de vegades contradictoris entre si, però aquest dimarts va seguir el guió al peu de la lletra. No hi va haver sorpreses. La sortida de Salvador Illa del Ministeri de Sanitat, per bolcar-se en la campanya catalana del 14-F com a candidat del PSC, va motivar només lleus canvis dins de l’Executiu, que en principi no afectaran gens el funcionament ni la relació entre el PSOE i Podem, socis de la coalició. «És un reajustament mínim», ha dit Sánchez, en una breu compareixença sense preguntes, després de donar a conèixer al Rei els nomenaments. El socialista català ha sigut substituït per Carolina Darias, fins ara titular de Política Territorial, i el lloc que la dirigent canària deixa vacant el passa a ocupar Miquel Iceta, primer secretari del PSC. 

«Els nous ministres coneixen molt bé els àmbits on desenvoluparan les seves tasques. Els avala la seva experiència i les seves qualitats», ha assenyalat Sánchez, destacant la participació de Darias en les reunions sanitàries amb les comunitats autònomes i les qualitats d’Iceta. «És un estudiós de la política, una persona d’idees, de construir consensos en un estat descentralitzat en el qual la cogovernança ha arribat per quedar-se», ha dit el president, que ha aprofitat per enaltir la figura d’Illa, a menys de tres setmanes dels comicis a Catalunya.

«Vull agrair el treball de Salvador Illa. Es va trobar amb l’obligació de gestionar la pandèmia més terrible de l’últim segle. Ha sigut un ministre extraordinari, que ha evitat sempre la confrontació política en aquests temps tan durs. Ha estat centrat en les veritables urgències del nostre país, demostrant sempre capacitat de diàleg. Si hagués de destacar una qualitat del seu pas per Sanitat, seria una paraula: respecte», ha explicat. 

Extraoficialment, perquè mai es pot donar res per segur fins que Sánchez pren la seva decisió final, a la Moncloa feia setmanes que anticipaven els moviments aprovats aquest dimarts. A diferència d’altres relleus, sobretot en els seus primers temps a la Moncloa, quan es va veure obligat a substituir Màxim Huerta i Carmen Montón a causa de diferents escàndols, el cap de l’Executiu ha tingut molt temps per meditar aquests canvis.

El relleu d’Iceta per Illa com a cartell electoral es va pactar el novembre passat, quan l’encara líder dels socialistes catalans va concloure juntament amb Sánchez que el ja exministre podria treure molt millor resultat a les urnes que ell, arran del capital polític atresorat durant aquests complexos mesos de pandèmia. «A Miquel se li deu molt», assenyalen en la direcció del PSOE. Iceta va ser un dels pocs líders territorials socialistes, i sens dubte el més important, que va mantenir el seu recolzament a Sánchez durant la duríssima batalla de les primàries davant Susana Díaz i Patxi López, el 2016. I a diferència d’altres barons, com el castellanomanxec Emiliano García Page o l’aragonès Javier Lambán, mai ha criticat en públic les iniciatives que el president del Govern ha portat a terme des que va assolir el poder, el 2018, després de la moció de censura a Mariano Rajoy pel ‘cas Gürtel’.

El futur de la taula de diàleg

Ara Iceta haurà de pilotar la relació amb les comunitats autònomes. En especial, amb Catalunya. Si l’independentisme torna a aconseguir majoria el 14-F i manté la Generalitat, el nou ministre, el perfil del qual és molt més polític que Darias, haurà de reiniciar la «taula de diàleg» amb el Govern, pactada amb ERC a canvi de la seva abstenció en la investidura de Sánchez i aparcada en els últims mesos, a causa de la pandèmia i la inestabilitat política a Catalunya. Però si finalment es compleixen les expectatives dels socialistes i Illa aconsegueix convertir-se en president, l’organisme no es reactivarà de la mateixa manera. 

Ni Madrid, on va residir en la seva etapa de diputat, ni la Moncloa, on va treballar com a membre del Gabinet de la Presidència, són territoris desconeguts per a Iceta. Tot i així, segons els plans de Sánchez, la tornada del líder del PSC a la capital espanyola s’hauria d’haver produït abans, fa un any i mig, quan el cap de l’Executiu va intentar que presidís el Senat, una possibilitat que l’independentisme va frustrar votant-hi en contra al Parlament. Més tard, després de les eleccions generals del novembre del 2019, el seu nom va sonar amb força per incorporar-se a l’Executiu.

Un moment molt delicat

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

La trajectòria de Darias és més curta, però la nova ministra de Sanitat tampoc arriba a aquesta cartera com una completa principiant. Ja fa un any que és en el Govern, i com a titular de Política Territorial ha participat juntament amb Illa en el Consell Interterritorial que reuneix cada setmana l’Executiu i les comunitats autònomes per intentar pactar estratègies davant el virus. A Darias, com a Illa, se la retrata com una dirigent de caràcter temperat, no procliu a les polèmiques ni als grans titulars, amb capacitat per mantenir bones relacions amb els grups de l’oposició. 

Però arriba a Sanitat en un moment especialment complicat: en plena tercera onada, amb els contagis batent rècords, les comunitats autònomes reclamant mesures més dures i el repartiment de vacunes sotmès a alts i baixos pels problemes de les farmacèutiques.