Camí de les urnes

Eleccions Catalunya 2021: Les posicions dels partits davant un possible ajornament electoral

  • Entre estratègies de pressió i càlculs demoscòpics, la majoria de partits són poc clars a l’hora de pronunciar-se sobre si s’han de posposar les eleccions, a l’espera que el Govern tiri la primera pedra

BARCELONA 10 11 2019  Politica   Elecciones generales 10N - ambiente electoral  gente votando Acampada y colegio electoral de la universitat UB presencia policial mossos d esquadra        FOTO de FERRAN NADEU

BARCELONA 10 11 2019 Politica Elecciones generales 10N - ambiente electoral gente votando Acampada y colegio electoral de la universitat UB presencia policial mossos d esquadra FOTO de FERRAN NADEU / FERRAN NADEU

5
Es llegeix en minuts

La decisió sobre un possible ajornament de les eleccions a Catalunya previstes per al 14 de febrer no es prendrà fins divendres, però l’informe de Salut que preveu un empitjorament de la situació epidemiològica en vigílies de la campanya i la detecció de 7.047 nous casos de Covid-19 ha avivat el debat sobre la idoneïtat de continuar amb la cursa electoral. Els partits de l’oposició han mogut fitxa pressionant el Govern –especialment les conselleries de Salut i Exteriors, pilotades per ERC– perquè presenti al més aviat possible una proposta «clara» atenent a criteris sanitaris perquè divendres, tan sols un mes abans de les eleccions, es prengui una decisió «definitiva».

JxCat

Oficialment, Junts per Catalunya es mou en el terreny de la prudència. Afirma que la seva voluntat és la de celebrar les eleccions el 14-F, però que no desobeiran les autoritats sanitàries si aquestes aconsellen posposar la cita amb les urnes. Els seus rivals, com el PDECat, estan convençuts que al partit de Puigdemont li convé retardar les eleccions, però Junts no vol especular sobre això. «Volem eleccions el 14-F sempre que Salut i Exteriors garanteixin el dret a vot amb normalitat», apunten fonts del partit, i es pregunten pel criteri del ministre de Sanitat i presidenciable del PSC, Salvador Illa. S’ha de recordar, això sí, que el responsable de salut pública, Josep Maria Argimon, té un perfil polític que molts associen a les tesis de Junts i a l’estratègia de l’exconseller Toni Comín.

ERC

La part republicana del Govern considera que seria bo que, divendres, els partits consensuessin una posició conjunta. En qualsevol cas, si aquesta no es produeix, tenen clar que «el Govern actuarà, perquè no es defugen responsabilitats», apunta una veu d’Esquerra. «Tot té els seus pros i els seus contres», afirma aquesta font que recorda que, «si fos per ERC, aquestes eleccions s’haurien celebrat fa un any», amb referència al missatge del llavors president Quim Torra del 29 de gener. El mateix Pere Aragonès ha asseverat diverses vegades que es farà l’impossible perquè se celebrin els comicis, tot i que no tot és voluntat política, ni molt menys. Si les dades empenyen cap a l’ajornament, com ja va passar la primavera passada, després de l’aprovació dels pressupostos, no hi haurà més remei.

PSC

El PSC se cenyeix als escenaris previstos per decretar una suspensió: el confinament total i una restricció absoluta de l’activitat social, que no es donen en aquests moments. «Si se’ns diu que fins i tot podrem anar a esquiar, al febrer. Podrem anar a treballar, podrem aixecar-nos aviat per agafar el metro. No veiem motius per no fer-les (les eleccions) tret que ens diguin que hi haurà un confinament domiciliari», ha etzibat el primer secretari del partit, Miquel Iceta, en una entrevista a TV-3. Els socialistes no dilapidar l’‘efecte Illa’ que els ha situat al capdavant en algunes enquestes com la del GESOP per a EL PERIÓDICO i mentre no s’endureixin les restriccions no veuen motius per dubtar del 14-F. «Les eleccions s’han de poder celebrar, és qüestió de recursos i d’organització», reblen fonts del PSC.

Ciutadans

Els taronges passen la pilota al Govern i a l’Executiu central, a qui acusen de «marejar la perdiu» davant unes dades epidemiològiques que van empitjorant, i tampoc s’oposen a canviar la data si és per raons sanitàries. Les enquestes no els somriuen, però el marge de maniobra per revertir-les és escàs. Carlos Carrizosa ha demanat obertament que s’ajornin les eleccions. «No podem fer campanya en el moment més àlgid de la pandèmia i amb, probablement, els hospitals col·lapsats. No podem celebrar unes eleccions en les quals la gent no pugui votar tranquil·lament», ha argumentat. El líder de Cs a Catalunya aposta per celebrar els comicis quan acabi la tercera onada i apunta al mes de maig com a alternativa.

Catalunya En Comú – Podem

«Em costa imaginar unes eleccions amb hospitals al límit i a punt del col·lapse», ha afirmat Jéssica Albiach. Des dels comuns exigeixen al Govern que «no centrifugui responsabilitats» i que es mulli sobre un possible ajornament. Fonts del partit indiquen que avalaran la proposta que presenti el Govern divendres, però critiquen la «deixadesa de funcions» del ministre de Sanitat i de la consellera de Salut per no concretar el panorama. «És increïble que el Govern no faci cap proposta. No poden dimitir i no ens poden demanar als partits que actuem com a experts», afegeixen. El relleu d’Illa perjudica els pronòstics dels comuns, per la qual cosa allunyar la contesa podria donar-los aire.

CUP

Notícies relacionades

La CUP ha sigut el primer partit que ha apostat obertament per l’ajornament de les eleccions. La presidenciable dels anticapitalistes, Dolors Sabater, ha apostat per postergar els comicis en una entrevista a TV-3 en la qual ha indicat que demanarà el Govern que freni el procés electoral de forma «immediata» per «un tema de responsabilitat i sentit comú». «La falta de planificació del Govern és evident: tant amb les escoles com amb les vacunes, com amb les eleccions», ha escrit a la xarxa social Twitter. Hores abans havia apostat per celebrar els comicis «el més aviat possible» perquè, segons el seu parer, el Govern «està esgotat» i és el moment d’obrir «un nou cicle» polític, si bé delegava la decisió a l’impacte de la Covid-19 a Catalunya sense tenir en compte ingerències partidistes.

PPC

El líder del PPC, Alejandro Fernández, ha augurat que la decisió d’ajornar o no les eleccions previstes per al 14 de febrer «tindrà a veure amb tot menys amb els criteris sanitaris» en una entrevista a Esradio. El cop d’efecte amb els fitxatges de Lorena Roldán i Eva Parera pronostiquen que els populars podrien multiplicar els seus quatre escons actuals i deixar enrere l’última posició al Parlament. «Les prediccions del Departament de Salut han de definir si la situació condiciona l’elecció i l’organització del 14-F. I això no ho presenten, no es mullen, i són ells els que decideixen», apunten fonts de la direcció.