Salvador Illa, el seny del senyor de les ulleres de pasta

Salvador Illa va aterrar a Madrid fa gairebé un any per ocupar el Ministeri de Sanitat. Aleshores era difícil imaginar que una cartera a priori senzilla es convertiria, a causa del coronavirus, en un de les més pesades del Govern. Des que va esclatar la pandèmia al març, Illa ha gestionat la crisi sanitària i s’ha convertit en un dels polítics que desperta més simpaties pel seu tarannà calmat, els seus discursos mesurats i la seva fermesa. Una ‘rara avis’ en la política espanyola que va aconseguir situar-se com el segon ministre més ben valorat del gabinet de Pedro Sánchez. Les seves ulleres negres les reconeix gairebé tot el país quan surten a pantalla. Tanta notorietat també l’ha convertit en un dels titulars de l’Executiu –sense tenir en compte els membres d’Unides Podem– que més atacs ha rebut per part de l’oposició, que titlla de nefast el seu quefer. 

La Covid-19, el confinament i la distància social han ocupat, des de la primavera passada, pràcticament tot el temps del polític català mentre afectaven la seva popularitat. Sap el que és el virus de prop i de lluny, del dret i del revés. Els seus pares els han patit i, afortunadament, l’han superat. No obstant, Illa no va ser inclòs en el primer Govern bicolor dels últims quaranta anys per respondre a una pandèmia que no s’esperava. L’elecció del secretari d’Organització dels socialistes catalans per part de Sánchez perseguia un altre objectiu vital per a la legislatura, treballar en les relacions amb els partits independentistes. Amb ERC com a potencial soci necessari per arribar a una majoria absoluta, Illa tenia el delicat encàrrec d’obrir una via de diàleg. 

Pel que fa a això, el dirigent català ja havia demostrat la seva vàlua en les negociacions de la investidura de Sánchez amb els republicans catalans. Tot i que no tenia experiència en l’àmbit sanitari, la discreció, disciplina i la capacitat de diàleg que va exhibir en aquestes converses van convèncer Sánchez per incloure’l en el seu gabinet com a ministre de Sanitat. Des de llavors, la seva traça ha anat reforçant la relació que manté amb el president del Govern fins a arribar a ser de la seva màxima confiança. Tant és així que Illa, que ha passat mesos sense desplaçar-se a Barcelona per veure la seva dona i la seva filla, viu en un apartament situat al complex de la Moncloa des de fa mesos. 

A la proximitat amb Sánchez se suma que Illa també és molt pròxim a Miquel Iceta. El secretari general del PSC, que aquest dimecres feia un pas a un costat, va ser qui el va reforçar dins de la filial socialista catalana. Els recolzaments, la delicada situació per la qual passa l’espai independentista, embardissat en contínues lluites internes, i amb millor valoració popular que Iceta, Illa s’ha col·locat finalment com a candidat a la Generalitat. Assegura que es veu president. I, des d’aquest dimecres, ho diu en públic.

El tarannà

Notícies relacionades

Carolina Darias es perfila com a recanvi d’Illa al capdavant de Sanitat

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Durant la pandèmia s’ha vist la seva imatge dialogant i de fiabilitat. Una figura que en públic mai surt del guió ni diu una paraula de més. A més, el seu entorn ressalta contínuament la seva fermesa a l’hora de gestionar la pandèmia. «És una persona ideal per a unes circumstàncies com aquestes: molt seriós, rigorós, discret, bon gestor públic, amb capacitat per arribar a acords, però també per prendre decisions», afirmen a les files socialistes. 

La seva tasca dels últims mesos l’ha portat, a més, a negociar amb les comunitats. «És una persones amb sensibilitat autonomista, però conscient que davant una crisi tan important hi ha d’haver algú al final de la cadena de comandament. No es tracta de treure competències, sinó que per uns o pels altres les decisions no es prenguin», defensava el seu entorn al començament de la pandèmia. Ara, gairebé nou mesos després, Illa ha guanyat molta experiència negociant amb les comunitats i s’ha convertit en un gran coneixedor de les diferents realitats autonòmiques. Aquest aprenentatge també l’ha fet enfrontar-se als barons més combatius del PP. Una lliçó li que podria ser essencial com a candidat a la Generalitat.