Eleccions al Parlament

Illa serà el candidat del PSC a la Generalitat i deixarà el Govern

  • Iceta fa un voluntari pas enrere al comprovar que les enquestes col·loquen en millor posició el ministre de Sanitat

  • El líder del PSC va comunicar al novembre a Sánchez la seva intenció de no repetir com a aspirant en les eleccions del 14-F

  • Darias es perfila com a nova titular de Sanitat, mentre Iceta entraria al Govern espanyol dirigint Política Territorial

5
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

Els socialistes van fer aquest dimecres un contundent gir al guió de les eleccions catalanes. Després de mesos negant aquesta possibilitat, cosa que va fer fins i tot el dia abans en una entrevista, Salvador Illa serà el candidat del PSC als comicis del 14 de febrer, reemplaçant Miquel Iceta com a cap de cartell. La decisió, dissenyada des del novembre, obeeix a l’empenta més gran que les enquestes concedeixen a l’encara ministre de Sanitat, que en les pròximes setmanes deixarà el càrrec en el Govern per centrar-se en les autonòmiques. En la seva tornada a la política catalana han participat el president del Govern i líder del PSOE, Pedro Sánchez, i també Iceta, al comprovar que les expectatives electorals dels socialistes catalans augmentaven si feia un pas enrere i cedia el lloc a Illa.

Però l’encara líder del PSC no deixarà la primera línia de la política. «Fa temps que li estem buscant una sortida digna. Li devem deu molt», expliquen des de la direcció del PSOE, que recorden el seu recolzament a Sánchez en les primàries davant Susana Díaz, l’intent que presidís el Senat, que l’independentisme va frustrar, i la possibilitat, que ell mateix va rebutjar, que s’incorporés a l’Executiu. A Iceta l’esperen ara en el Govern central, en principi com a ministre de Política Territorial, un càrrec des del qual pilotarà la crisi amb Catalunya, a través de la taula de diàleg amb el Govern català, que es reactivarà després de les catalanes. 

Perquè qui es perfila com a substituta d’Illa a Sanitat és Carolina Darias, titular de Política Territorial. Des d’aquí, Darias ha participat amb Illa en el Consell Interterritorial de Salut que reuneix el Govern central i les autonomies. També ha coordinat l’estratègia de vacunació contra el coronavirus. El seu nou càrrec al capdavant de Sanitat no li resultaria del tot nou. 

Però els canvis en el Govern, que se cenyiran a aquestes peces i no afectaran els departaments en mans de Podem, no s’esperen de manera imminent. Illa continuarà en el Govern uns dies. Almenys, fins al voltant del 15 de gener, quan els partits catalans decidiran, en funció de les dades epidemiològiques del moment, en què ja es podrà valorar si hi ha hagut una tercera onada a causa del retrobament de Nadal, si les eleccions es mantenen per al 14 de febrer. En cas de ser així, el nou candidat del PSC deixarà l’Executiu per centrar-se per complet en els comicis. Si hi ha un retard, pot ser que continuï una mica més al ministeri, expliquen des del Govern i el PSOE. 

De la negociació amb ERC a la pandèmia

La recent trajectòria d’Illa resulta estranya, imprevisible fa tot just un any i mig, producte de les dramàtiques circumstàncies que ha implicat la pandèmia. Com a secretari d’Organització del PSC, càrrec que encara ocupa, va ser un dels encarregats, amb José Luis Ábalos i Adriana Lastra, de la negociació amb ERC que va permetre la investidura de Sánchez el gener passat. Illa es va guanyar llavors la confiança del president del Govern, que el va triar per dirigir el Ministeri de Sanitat. El càrrec, a primera vista, semblava senzill. El seu és un departament sense gairebé competències, ja que la majoria estan transferides a les comunitats, fàcil de compatibilitzar amb les relacions amb els republicans, crucials en aquesta legislatura. 

Expliquen a la Moncloa que en el primer Consell de Ministres de la coalició del PSOE i Podem, a mitjans de gener, un membre del Govern es va acostar a Illa i li va dir: «Quina alegria. Ministre de Sanitat és un lloc agraït. Hi ha poques coses per fer. Tret, és clar, que tinguis una emergència sanitària». 

Ha sigut aquesta emergència, la més greu a tot el planeta en almenys un segle, la que ha catapultat la seva popularitat. Aquest és el motiu del pas enrere d’Iceta. Illa apareix més ben valorat que el líder del PSC a les enquestes, en un moment en què les expectatives electorals dels socialistes catalans són millors que mai en els últims anys. El seu perfil, expliquen a la cúpula del partit, pot servir per atraure antics votants dels comuns, i sobretot de Cs, amb unes expectatives que estan en caiguda lliure. El mateix Iceta ho va reconèixer aquest dimecres, durant la seva intervenció en l’executiva del PSC. «No volem ser segons. Volem presidir la Generalitat», va dir. «Amb Iceta teníem un augment de vots, però no prou per canviar el tauler. Illa ens dona un plus, i emet el missatge que volem guanyar les eleccions a ERC», va assenyalar un dirigent del PSC. «Això demostra que anem a totes», va afegir un altre. 

Com es va dissenyar el relleu

El 27 de juliol, expliquen en l’entorn d’Iceta, els socialistes van rebre un estudi qualitatiu que mostrava que la majoria de catalans apostava pel «canvi». Allò representava una bona notícia per al PSC, després d’anys de governs independentistes. No obstant, per als consultats, Iceta «no representava el canvi necessari». Des d’aleshores, continuen les mateixes fonts, el líder del PSC va començar a «reflexionar» si ell era el millor candidat a la Generalitat.  

Notícies relacionades

Al novembre, ja tenia clar que no. El 16 d’aquell mes, va dinar amb Sánchez i li va transmetre la seva proposta que Illa fos el cap de llista. El missatge no va suposar una sorpresa per al president, que també havia sospesat aquesta possibilitat en vista dels sondejos, però alhora va insistir que la decisió era del PSC. Així que Iceta es va reunir el mateix dia amb el ministre de Sanitat, que va demanar 24 hores per prendre una decisió. Quan Illa va acceptar, l’única condició que va posar Sánchez va ser portar-ho «en secret» fins a finals d’any. 

I així ha sigut. Els que estaven al corrent de l’operació, al PSOE i al Govern, es poden comptar amb els dits d’una mà. D’aquí la sensació de sorpresa que va planejar aquest dimecres sobre la política catalana.