Otegi acusa el Suprem de «desestabilitzar l’escenari polític»

El coordinador d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha opinat aquest dimarts que la decisió del Tribunal Suprem de repetir el judici contra ell i altres dirigents ‘abertzales’ pel cas Bateragune pretén «criminalitzar-los» per «desestabilitzar l’escenari polític», en el qual la coalició ‘abertzale’ és cada vegada més «decisiva».

Otegi ha comparegut a la seu d’EH Bildu de Sant Sebastià acompanyat per la resta de condemnats en el cas Bateragune, el suposat intent de reconstruir Batasuna sota les ordres d’ETA: Rafa Díez Usabiaga, Arkaitz Rodríguez, Sonia Jacinto i Miren Zabaleta, i per dirigents de la coalició per presentar una «lectura política» de la resolució feta pública pel Suprem, de la qual disposa, ha dit, d’«una nota de premsa».

No ha volgut entrar en les qüestions jurídiques de la resolució, tot i que ha insinuat que «la partida no està acabada». «Hi havia una partida d’escacs que va acabar amb la nul·litat. Ara el Tribunal Suprem ha mogut peça, però no serà l’únic que mogui peces i veurem com acaba la partida», ha advertit.

Després de recordar que la iniciativa de repetir el judici va partir de Vox, «amb el recolzament de la Fiscalia», Otegi ha assegurat que l’objectiu prioritari de la decisió consisteix a «criminalitzar el lideratge de l’esquerra independentista basca», perquè «per a la seva desgràcia», aquest sector creix «exponencialment» i «el que és encara més important», és cada vegada «més decisiu» políticament a Euskadi, Navarra i ara també a Espanya.

«Això és una cosa insuportable per al règim del 78», un sector en què ha inclòs «els de la plaça de Colom, els militars que han fet cartes, ara se suma la judicatura i els mitjans de comunicació de la dreta extrema». «Són els que van pactar una Transició en determinades condicions i volen preservar els seus privilegis i les impunitats que van pactar llavors», ha afegit.

Aquests sectors, conscients de la influència creixent d’EH Bildu en la política espanyola, que s’ha plasmat aquesta setmana en l’aprovació dels pressupostos generals, busquen, segons Otegi, «desestabilitzar l’actual escenari polític a l’Estat». «Volen que ens desviem del camí, d’una estratègia que s’ha demostrat eficaç. Això no passarà, que perdin tota esperança», ha proclamat.

El focus en els PGE

Otegi ha afirmat que els pressupostos generals de l’Estat del 2021 estan sent sotmesos a moltes lectures, les habituals del Congrés i el Senat i també «les dels militars en la reserva, que han presentat esmena a la totalitat, i ahir també el Tribunal Suprem ha presentat una esmena a la totalitat, perquè no li agrada el que està passant».

La decisió té també «posat un ull a Catalunya», ha prosseguit el líder d’EH Bildu, perquè mostra els independentistes catalans que «el TS està disposat a desobeir Estrasburg».

Ha aclarit que no té previst «fer-se a un costat» i abandonar el lideratge d’EH Bildu, com va plantejar recentment el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, a qui ha recomanat que s’afiliï a EH Bildu si té alguna proposta millor per ocupar la coordinació de la coalició.

Defensa del Govern

Notícies relacionades

Mor un home en una baralla entre vagabunds a l’Hospitalet de Llobregat

¿Poden arribar a anul·lar-se els indults del procés? Claus del gir del Suprem

El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha recalcat que el Suprem (TS) només actua per fer complir la llei i no per «criminalitzar» ningú. Tant Campo com la ministra portaveu, María Jesús Montero, han respost en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres a preguntes sobre la sentència del Suprem, les crítiques que ha rebut i la seva influència en les relacions del Govern amb EH Bildu, peça clau en la tramitació dels pressupostos o de la reforma educativa.

Tots dos han remarcat que les relacions entre el Govern i les formacions polítiques són al marge de les actuacions judicials, perquè tothom és conscient que l’arquitectura constitucional fixa una nítida separació de poders.