El mapa polític espanyol

El que Bildu té pendent

Sota la marca electoral conviuen Sortu i organitzacions que sempre han condemnat la violència

Es llegeix en minuts
MADRID, 29/07/2020.- El portavoz de EH-Bildu, Jon Iñarritu, durante su intervención en el pleno del Congreso de este miércoles ante el que comparece el jefe del Ejecutivo, Pedro Sánchez, para informar sobre los resultados del último Consejo Europeo en el que se negoció el reparto de fondos para la crisis generada por la pandemia del coronavirus. EFE/ Emilio Naranjo

MADRID, 29/07/2020.- El portavoz de EH-Bildu, Jon Iñarritu, durante su intervención en el pleno del Congreso de este miércoles ante el que comparece el jefe del Ejecutivo, Pedro Sánchez, para informar sobre los resultados del último Consejo Europeo en el que se negoció el reparto de fondos para la crisis generada por la pandemia del coronavirus. EFE/ Emilio Naranjo / Emilio Naranjo (EFE)

«Si fa deu anys ens haguessin dit que l’escàndol es muntaria perquè els ‘abertzales’ radicals anuncien el seu vot a favor dels Pressupostos Generals de l’Estat espanyol i no perquè estiguessin celebrant l’últim atemptat d’ETA, ens hauria semblat una quimera i tots hauríem firmat per això». Ho diuen molts bascos, fins i tot molts dirigents dels partits polítics que van patir directament el terrorisme etarra. En ambients conservadors de la resta d’Espanya aquesta afirmació pot semblar claudicant, però és coherent no només amb la idea de reconciliació de la societat basca, també amb els successius acords antiterroristes arribats en els anys de plom, començant pel pacte d’Ajuria Enea el 1998, l’objectiu dels quals era aconseguir que els etarres, i els qui els recolzaven, abandonessin el terrorisme i passessin a fer política. Aquest era també el missatge que els llançava Alfredo Pérez Rubalcaba, sent ministre d’Interior, quan el 2010 Batasuna s’allunyava tímidament de la banda terrorista i aquesta semblava meditar sobre el cessament de la violència. «O bombes o vots», deia llavors Rubalcaba. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Ara, nou anys després que ETA deixés de matar i dos després de la seva dissolució, l’esquerra ‘abertzale’ fa política en les institucions, és la segona força a Euskadi, amb gairebé el 28% dels vots, i té cinc diputats al Parlament espanyol. Els cinc que recolzen els comptes de l’Estat. Aquest fet, no obstant, ha generat una dura polèmica i crítiques al president del Govern, Pedro Sánchez, des dels partits de la dreta, però també des de dins del mateix PSOE. Mentre Sánchez evita fins i tot esmentar Bildu, la dreta i alguns barons socialistes li retreuen aquests recolzaments perquè consideren indigne pactar amb EH Bildu, que consideren filoetarra. Altres socialistes, Felipe González entre ells, ressalten més la intenció, que atribueixen també a ERC, de voler «desballestar» el projecte d’Espanya. 

No ajuda una comprensió més gran del nou paper de l’‘abertzalisme’ radical que simultàniament al vot positiu als Pressupostos s’escoltin declaracions com la del secretari general de Sortu, Arkaitz Rodríguez, assegurant que van a Madrid «a tombar definitivament el règim». Com no ajuda tampoc el recolzament de Sortu als homenatges als etarres excarcerats, que tant dolor causen a les seves víctimes, o la resistència dels seus líders a condemnar la violència o a fer autocrítica pel seu passat acompanyament a ETA. Tot i que fa passos petits. La portaveu parlamentària Mertxe Aizpurua, militant de Sortu, va participar dilluns en l’homenatge a l’exministre de Sanitat i figura històrica del PSC Ernest Lluch al Congrés. Sortu és hereu directe de Batasuna, és el partit d’Arnaldo Otegi i la principal formació política de la coalició EH Bildu.

Socialistes i el PNB volen empènyer Sortu a fer una autocrítica sincera del seu passat compromís amb ETA

És evident que el tema de Bildu és difícil i la passada vinculació a ETA d’una part de la coalició contamina qualsevol acord polític. Però altres dels partits i organitzacions que conformen aquesta marca electoral sempre van condemnar el terrorisme. És el cas d’Eusko Alkartasuna,  el partit de Carlos Garaikoetxea, Alternatiba, que procedeix d’Ezker Batua  (l’IU basca), i Aralar. D’aquí, per exemple, que el diputat Jon Iñarritu, que procedeix d’Aralar, reiterés fa uns dies al Congrés la seva condemna al «terrible assassinat» per part ETA del guàrdia civil fill del diputat de Vox Antonio Salvá i li digués al pare: «Té el meu respecte com a persona i com a víctima té la meva solidaritat personal i profunda». Va ser un acte parlamentari inèdit fins aquell moment. 

Et pot interesar

El problema recau, per tant, en Sortu, als estatuts del qual rebutja explícitament la violència i en particular la d’ETA, però els dirigents del qual es resisteixen a condemnar-la públicament. Aquesta és la raó per la qual al País Basc i Navarra s’arriben a pactes amb la coalició ‘abertzale’, però socialistes i el PNB han establert una espècie de cordó sanitari perquè no participi en la governabilitat. No és només perquè el nacionalisme moderat hagi optat per la transversalitat i rebutgi el frentisme, és perquè volen empènyer els líders ‘abertzales’ a acabar la tasca que tenen pendent: una autocrítica sincera del seu passat compromís amb ETA, que ajudi a entendre que la banda terrorista no va tenir justificació.