Puigdemont s’assegura el control de les llistes de JxCat

  • El nucli pròxim a l’expresident es garanteix la seva entrada en el Parlament
  • La ‘segona urna’ de les primàries de JxCat donen a Canadell el número 2 per BCN
GRAFCAT269 Barcelona 2 8 2020 - El presidente de la Cambra de Barcelona  Joan Canadell  ha criticado en una entrevista con EFE la gestion de la Generalitat ante la crisis del coronavirus  al considerar que no destino los recursos necesarios para contener los primeros brotes y que sus ultimos mensajes  alarmistas  pueden acabar de hundir al sector turistico  EFE  Marta Perez

GRAFCAT269 Barcelona 2 8 2020 - El presidente de la Cambra de Barcelona Joan Canadell ha criticado en una entrevista con EFE la gestion de la Generalitat ante la crisis del coronavirus al considerar que no destino los recursos necesarios para contener los primeros brotes y que sus ultimos mensajes alarmistas pueden acabar de hundir al sector turistico EFE Marta Perez / Marta Perez

Es llegeix en minuts

A l’espera d’aclarir la gran incògnita, que no és cap altra que el ja que triï per a si mateix Carles Puigdemont en la llista electoral, JxCat continua modelant les seves candidatures. Amb un model nou, després de la designació de la presidenciable (Laura Borràs), aquest cap de setmana ha tocat fer altres primàries (l’anomenada ‘segona urna’) per decidir qui va als llocs d’honor i d’elecció gairebé segura.

Aquesta ‘segona urna’ ha certificat que en un altre temps equilibri entre la postconvergència i el puigdemontisme s’ha diluït. Les llistes de JxCat i el programa electoral que sustenten són clarament diferenciables tant de la d’ERC, com del PDECat, que es presentaran al 14-F amb un ideari i uns candidats més assentats en el secessionisme pragmàtic.

Per a aquests llocs de sortida, la militància ha apostat pel cercle de confiança de Puigdemont. Així, entre els vuit elegits es troben Elsa Artadi (la segona), el conseller Jordi Puigneró (el presidenciable que desitjava Puigdemont, a dir de molts, va quedar quart) i Josep Rius, mà dreta de l’expresident (vuitè). Va guanyar el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, Jaume-Alonso Cuevillas va ser tercer i Lluís Puig Gordi (que no podrà recollir l’acta per ser a Bèlgica), Meritxell Budó i Damià Calvet van ser cinquè, sisè i setè.

En les altres circumscripcions també s’han imposat els pròxims a Puigdemont. A Tarragona, a Albert Batet li va costar aquesta vegada poc enfilar-se a dalt de tot, amb el 48% dels vots. A Girona, la portaveu parlamentària Gemma Geis i l’alcaldessa de la capital, ergo successora de l’expresident, Marta Madrenas van ocupar dos dels tres llocs d’honor. I a Lleida, Ramon Tremosa va veure ratificada la seva aposta, duplicant en recolzaments el seu perseguidor.

En mans de l’executiva nacional

Com resen els estatuts de la força, no només els vots determinen quina configuració tindran les llistes. L’executiva nacional fixarà l’ordre final i complet a cada província, a fi de garantir «la paritat, la pluralitat ideològica, l’equilibri comarcal, la diversitat professional i generacional i l’equilibri entre experiència i renovació institucional».

Així, per exemple, no és descartable que tres dones que han quedat a prop dels vuit primers, com Pilar Calvo, l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, i Aurora Madaula, acabin, finalment, enlairades als llocs ‘segurs’.

Et pot interesar

Les urnes també han proporcionat alguna sorpresa. Per exemple, el 25è lloc de l’exconseller Ferran Mascarell i el 15è de Francesc de Dalmases, cap de campanya de Borràs en les primàries. Tots dos van quedar per darrere de Jordi Pesarrodona, l’exregidor d’ERC a Sant Joan de Vilatorrada que va saltar a la fama per posar-se un nas de pallasso (la seva professió) al costat d’un guàrdia civil l’1-O, i que va ser inhabilitat per obstruir l’acció policial el dia del referèndum.