Carlos Cruzado, president de Gestha: «L’Agència Tributària hauria d’haver investigat abans el rei emèrit»

- Després de la regularització anunciada pels advocats del rei, crida l’atenció saber que la fiscalia va comunicar, no se sap si va notificar formalment, als advocats aquesta investigació sobre la qüestió de les targetes que es ve publicant. La norma de la fiscalia estableix com han de fer-se aquestes notificacions, i em sembla estrany que encara no es conegui si aquesta notificació és prou formal com per evitar la regularització.

- ¿La manera de notificar obre escenaris molt diferents?

- Diferents escenaris, clar. M’ha preguntat què em crida l’atenció, i, tant com la notificació de la fiscalia, em crida l’atenció una actuació de l’Agència Tributària, si no irregular, arregular. Passa una cosa semblant amb el que va publicar El País sobre l’avís de regularització dels advocats del rei emèrit i la reunió que es va fer amb l’Agència Tributària. Això de la reunió prèvia és estrany, és una cosa que s’escapa, que queda fora del que està regulat sobre la manera de presentar declaracions complementàries, i crida l’atenció com crida l’atenció allò de la fiscalia. La normativa de la fiscalia i una circular al respecte estableixen la forma de notificació, que no té per què ser per escrit, pot ser fins i tot telefònica, però en la qual ha de deixar-se constància d’una sèrie d’extrems. La fiscalia no sempre notifica les investigacions que fa, i sembla que quan notifica és amb la intenció de cridar a declarar la persona que notifica per evitar que puguin veure’s perjudicats els seus drets. Quan es notifica, el normal seria cridar a declarar a continuació, i ha passat més d’un mes de la comunicació. Serà una pràctica legal, sens dubte, però crida l’atenció que no s’hagi cridat a declarar al rei.

- ¿Té la sensació que tot aquest assumpte es mou en una nebulosa jurídica, amb moviments fora de la norma, quan no contra la norma?

- Potser en aquest cas hi ha un problema de falta de transparència. No hi ha una explicació clara, ni per part de l’Agència Tributària ni per part dels advocats del rei emèrit respecte de quins han sigut els esdeveniments que s’han produït aquests dies. El comunicat dels advocats parla d’una regularització, però no ens indica en quins conceptes, a quins exercicis correspondria... només es parla d’una quantitat. D’acord amb aquest comunicat es pot deduir que estarien abonant una quota del voltant de 500.000 euros, tot i que no se sap en concepte de quin impost, més els recàrrecs i més els interessos. En definitiva falta transparència en aquesta qüestió per conèixer exactament, i dins dels marges que permet la llei, què ha passat.

- ¿A qui atribueix aquesta falta de transparència?

- En vista de les notícies que es publiquen, els ciutadans poden trobar a faltar una explicació més concreta per part de tots els actors que estan implicats en aquesta qüestió. És cert que l’Agència Tributària no pot donar informació de les dades fiscals que coneix dels contribuents, però estem parlant d’una suposada reunió a l’Agència Tributària que s’escapa o està fora d’aquesta prohibició de donar dades fiscals. A l’Agència Tributària li està faltant aquesta transparència. I si la regularització no és vàlida, la fiscalia –igual que ha fet pública en el seu moment l’existència d’aquestes investigacions i l’assumpció per part de la del Suprem de les que venia realitzant Anticorrupció-, des del moment en què es va fer pública aquesta regularització podria haver advertit que s’havia procedit a notificar i, per tant, invalidar-la. M’estranya que, si s’ha produït aquesta comunicació formal, els advocats del rei emèrit hagin presentat aquesta regularització incloent el recàrrec per presentació fora de termini. Podria no tenir l’efecte alliberador de les declaracions complementàries.

- ¿Res de l’esforç regularizador realitzat per Joan Carles I tindria validesa?

- S’entendria que aquesta quantitat pagada (678.393,72 euros) seria a compte de les possibles responsabilitats en què podria haver incorregut el rei al finalitzar les investigacions o, en el seu cas, les indagacions judicials.

- Els advocats no aclareixen si la quota defraudada ho va ser en l’impost de l’IRPF o en el de donacions. ¿Estem en un escenari molt diferent en un cas o un altre?

- En principi sí. Si es pot provar que va existir una donació, i no una altra figura en les transferències de l’empresari mexicà al compte en el qual es van carregar aquestes targetes de crèdit, estem en l’escenari d’una donació en la qual no s’hauria pagat en el seu moment la quota corresponent a l’impost. Si parlem d’un increment de patrimoni, de l’assumpció de la titularitat en compte d’uns saldos no declarats, estaríem parlant ja d’una altra qüestió, i caldria investigar llavors l’origen d’aquests fons, d’on procedeixen.

- La tasca investigadora de l’Agència Tributària no para per la presentació d’una declaració complementària...

- Doncs no. De fet, en vista de la presentació de la regularització, cal entendre que l’Agència Tributària no ha notificat en tot aquest temps cap investigació al rei emèrit, i és una cosa que hauria d’haver realitzat, en vista de tot el que s’ha vingut publicant, i dels indicis que es desprenen de totes aquestes revelacions. No és incompatible l’activitat de l’Agència Tributària amb la de la Fiscalia. Sí que ho és amb l’activitat judicial en el moment en què hi hagués una trucada a declarar, una imputació, una obertura d’una investigació judicial. Hi ha hagut altres casos, com el dels papers de Panamà, en els quals la Fiscalia i l’ONIF (Oficina Nacional d’Investigació del Frau) han investigat en paral·lel.

- És un procedir corrent, de manual, que, quan un contribuent fa una declaració complementària i paga, l’Agència Tributària esbrini d’on han sortit aquests diners que paga?

- Ho ha de fer. És clar que, en qüestió de declaracions complementàries, hi ha un ventall gran. Són molts milions d’euros els que cada any s’ingressen com a conseqüència d’aquestes complementàries, al voltant de 500 milions l’últim any, des de les de poca quantia fins a les que regularitzen quantitats importants, com va passar amb la llista Falciani i els clients amb comptes no declarats i fons en el HSBC de Ginebra, regularitzacions per més de 200 milions d’euros. Les conseqüències i les possibilitats d’investigar en casos tan dispars són diferents, lògicament.

- ¿No veu vostè encara el rei emèrit fora d’un escenari judicial?

- Bé, les investigacions de la Fiscalia del Tribunal Suprem s’han fet públiques en relació amb tres línies d’investigació, i per tant aquesta regularització no hauria de paralitzar cap d’elles. Sobre la utilització de les targetes de crèdit –si és a aquestes que afecta la regularització, que ho donem per descomptat però no s’explica en el comunicat dels advocats-, si es comprova que és veraç i completa, aquesta línia d’investigació decauria, tot i que aquesta línia també investiga l’origen dels fons que l’empresari mexicà hauria transferit en el seu moment.

- Crida l’atenció que la Fiscalia vagi per davant de l’Agència Tributària. Segons la seva opinió, ¿quan hauria d’haver començat una investigació Hisenda sobre els comptes del rei emèrit?

- Quan van aparèixer les primeres informacions sobre aquesta qüestió, les converses de Corinna Larsen amb l’excomissari Villarejo, allà es donaven dades, noms de persones, bens immobles al Marroc... Nosaltres allà vam entendre que hi havia prou indicis per haver obert investigació. Posteriorment, el jutge De Egea va obrir una peça separada en el cas Villarejo, la peça Carol, en la qual va requerir l’Agència Tributària informació sobre possibles comptes del rei emèrit a l’estranger, i la contestació de l’ONIF va ser que no hi havia comptes a l’estranger ni el rei havia presentat el Model 720 per declarar-les. Entenem que l’Agència hauria d’haver obert investigació també en aquell moment. I ja aquest any, al març, quan surt el comunicat de la Casa Reial i es reconeix l’existència de titularitats en fundacions i patrimonis, entenem que aquests indicis cobraven encara més força com perquè l’Agència Tributària hagués obert la investigació si no l’havia obert abans al rei emèrit.

- ¿S’està mimant el rei?

- Els ciutadans poden pensar que, si hagués passat això amb qualsevol contribuent, s’haurien obert diligències. Jo no m’atreveixo a dir si s’està donant tracte de favor al rei; simplement aquí hi ha els fets i aquí hi ha les qüestions. És veritat que no hi ha hagut denúncia a l’Agència Tributària, almenys que se sàpiga, però també és veritat que l’Agència actua d’ofici quan en altres moments han aparegut informacions periodístiques rellevants, per exemple en el cas dels papers de Panamà, o en casos de futbolistes. No seria la primera vegada que l’Agència ho fa, i en aquest cas hauria d’haver-ho fet també.

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

- ¿La feina de l’Agència Tributària és més creïble aquest mes que l’anterior?

- Sempre que apareixen qüestions en les quals hi ha dubtes sobre la seva actuació, la imatge de l’Agència Tributària pateix. El lema d’«Hisenda som tots» està en la ment de tots els contribuents, i sempre passa pel cap.