Els preparatius cap a les urnes

L’independentisme identifica el PSC com el rival que ha de superar el 14-F

  • JxCat i ERC ‘s’obliden’ de Cs i consideren els socialistes com el cap visible del constitucionalisme
  • Les dues forces volen, a més, esborrar tot dubte de possible pacte amb Iceta
11 02 2020 Hemiciclo del Parlament de Catalunya durante una sesion plenaria  en Barcelona  Catalunya (Espana)  a 11 de febrero de 2020   POLITICA   David Zorrakino - Europa Press

11 02 2020 Hemiciclo del Parlament de Catalunya durante una sesion plenaria en Barcelona Catalunya (Espana) a 11 de febrero de 2020 POLITICA David Zorrakino - Europa Press / David Zorrakino - Europa Press

2
Es llegeix en minuts

Si s’ha de fer cas a les fotos fixes que suposen les enquestes i si dividim el Parlament en dues meitats, independentistes i no independentistes, els líders de cada camp són, actualment, els que van quedar segons el 21-D. És a dir, ERC, que es va veure superat per JxCat, i el PSC, superat per Ciutadans per gairebé el doble d’escons. Davant unes eleccions, pel que sembla, menys polaritzades, els grisos comencen a dominar l’escena. Així, tant JxCat com ERC identifiquen el PSC com la locomotora del vot no independentista en les pròximes eleccions. Un rival amb qui tots dos, a diferència de Ciutadans, comparteixen pactes de substància.

«A ERC ens obsessiona prendre vots a l’unionisme, no al partit independentista veí. La batalla principal inclou disputar al PSC els seus feus electorals, penetrar en els barris que el PSC considera els seus llogarrets particulars. EL PSC ho sap. Per això no van dubtar a pactar l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona». En el Tornarem a vèncer d’Oriol Junqueras i Marta Rovira es condensa el pensament republicà al respecte. «Si tot Catalunya votés com Osona ja ho tindríem fet. Ens la juguem al Baix Llobregat», apunta el duo també al llibre. 

És a dir, segons els republicans, la independència arribarà si ells guanyen al PSC en el seu terreny. I si és l’enemic, no poden pactar amb ells a la Generalitat (és a dir, un altre tripartit), com repeteixen sempre els líders d’ERC, l’última vegada ahir mateix, Oriol Junqueras, en una entrevista a Efe. I és que l’espantall del tripartit és el que impulsa Junts.

Més o menys com els republicans porten a col·lació el pacte de la Diputació de Barcelona (Diba). Un pacte sobre el qual, ara, amb la imputació de la presidenta, Núria Marín, intenten avergonyir els postconvergents. La crisi del Consell Esportiu de L’Hospitalet, que ahir va motivar la dimissió del regidor socialista de la localitat Cristóbal Plaza, un dels 13 detinguts al llarg de la investigació.

Rang de pactes

Fonts de Junts afirmen que, en qualsevol cas, el pacte de la Diba és «de menor rang que el dels Pressupostos Generals de l’Estat» al qual va arribar ERC amb el PSOE. Amb tot, aquesta veu recorda que l’objectiu que persegueix la seva força «és garantir que hi hagi un Govern plenament independentista» i que «el PSC és el gran rival». Per tant, i en això coincideixen les fonts dels dos partits, «no es farà una campanya d’assetjament d’altres forces independentistes». No hi haurà atacs, però dards, indirectes i clatellots, no en faltaran. Els dos partits neguen, per tant, qualsevol possible entesa amb el PSC. 

Verbigràcia. Junqueras va asseverar que JxCat «s’equivoca constantment d’adversari» i els va demanar que «deixin de criticar els altres independentistes» i «comencin a fer propostes»: «És molt lamentable que la seva única proposta sigui intentar desgastar el company de viatge», va afirmar.

Notícies relacionades

¿I com ho veu el PSC? Doncs francament bé. En la seva lluita per aconseguir que el vot que ells consideren prestat a Cs el 2017 torni a casa, que se situï als socialistes com els enemics número 1 del secessionisme els juga «a favor», com reconeix una important veu del partit.

Sobre les ànsies d’ERC per menjar terreny al PSC, aquesta font va assenyalar que el camí dels fitxatges de díscols (l’últim, l’exdiputat Carles Castillo) «s’ha acabat. Que se centrin en la gestió si volen créixer electoralment», va sentenciar.