REFORMA

Justícia estudia penar la sedició amb no més de cinc anys de presó

El ministre Campo vol «harmonitzar» el Codi Penal amb el d’altres països europeus

zentauroepp46934020 jailed catalan separatist leaders including  front row l r  190212111308

zentauroepp46934020 jailed catalan separatist leaders including front row l r 190212111308 / EMILIO NARANJO

5
Es llegeix en minuts

L’anunciada reforma del delicte de sedició pel Govern, amb l’objectiu d’«harmonitzar» el Codi Penal espanyol amb el d’altres països europeus, en paraules del mateix ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, podria suposar una rebaixa de les penes actualsassimilant aquest delicte a conductes de resistència greucastigades en altres països amb no més de cinc anys de presó.

Fonts governamentals consultades per Europa Press argumenten que la sedició és un delicte que no troba fàcilment un equivalent en els ordenaments europeus,una cosa que no passa amb la rebel·lió, que si bé no es denomina amb aquest terme en altres codis sí que es pot comparar més fàcilment amb altres conductes greument penades com «alta traïció» a Alemanya o delictes contra la República o la integritat del territori nacional a França.

Malgrat que es preveu reformar els dos delictes, l’atenció se centra especialment en el de sedició perquè és pel quevan ser condemnats pel Tribunal Suprem els líders independentistesen el judici pel procés a Catalunya.

A més, si la pena prevista es rebaixa la reformatindrà conseqüències en el compliment de les condemnesja imposades a l’exvicepresident Oriol Junqueras i a la resta de condemnats, a l’aplicar-se la retroactivitat de la norma en benefici del reu.

Per això cobra especial importància en aquest punt el dret comparat respecte de la sedició, que segons fonts jurídiques consultades per Europa Press porta a valorar les mesures que en altres codis s’imposen respecte a conductes similars com els de resistència greu, per als quals assenyalen penes de presó que van des dels vuit anys (únicament a Portugal) fins a condemnes queno superen els cinc de presó en la majoria dels Estats, i arriba als sis mesos en els seus límits més baixos.

Actualment, aquest delicte es regula en l’article 544 del Codi Penal, que assenyala que són reus de sedició els que, «sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials».

Les penes previstes van des dels 10 a 15 anys en el cas que els cometin autoritats mentre que per a la resta, els que hagin «induït, sostingut dirigit la sedició o hi apareguessin com els seus autors principals, seran castigats amb la pena de presó de vuit a deu anys.

Per això s’està plantejat comparar la sedició–un terme vuitcentista que es ve arrossegant des del Codi Penal de 1822– amb delictes regulats en altres països per sancionar conductes d’alteració de pau pública o ús d’intimidació per impedir que una autoritat política o funcionari públic compleixi amb les seves funcions, segons fonts jurídiques i universitàries consultades.

Delictes semblants a Europa

En tots aquests casos hi ha una diferència fonamental amb la regulació espanyola de la sedició, ja que en tots es parla d’ocupació de violència o intimidació per aconseguir l’alteració d’aquesta pau pública i, tot i així,les penes previstes són més baixes que a Espanya.

A Itàlia hi ha els delictes de resistència regulats en els seus articles 336 i 337 del Codi Penal italià que castiguen amb penes d’entre sis mesos i cinc anys de presó, segons la gravetat de la conducta; mentre que aAlemanya l’article 113 del seu Codi pena la resistència i els desordres públics per als quals s’utilitza violència amb 3 anys de presó o multa. Es tracta de les condemnes més baixes, sense tenir en compte cap agreujant.

En aquesta mateixa anàlisi sense agreujants hi hauria Suïssa, onels delictes contra l’Estat o la Constitució són de menys d’un any, però la resistència greu es pena a l’article 285 del seu Codi Penal amb 3 anys fins i tot si es produeixen amb alçament.

Les penes més elevades les preveu el Codi portuguès, amb penes d’entre 1 i 8 anys de presó per resistència a l’article 333 i de fins a 3 anys en el 334 en cas d’aldarull per pertorbar el funcionament constitucional.

A França, el delicte equivalent de resistència es regula en els articles 433 al 426 del seu codi amb presó de 2 anys que pujaria a 3 anys si el delicte es comet en grup; mentre que a Bèlgica aquesta pena és de fins a 5 anys en grup i es rebaixa a entre 3 mesos i 2 anys si no es dona aquesta circumstància, segons a l’article 269 del seu ordenament penal.

Aquesta comparativa permet concloure, segons les mateixes fonts, que els comportaments sediciosos a Espanya, malgrat no requerir violència, comporten penes molt més altes que en països del nostre entorn, a la qual cosa s’uneix la «vaporosa» i ambigua redacció de l’article, que ha quedat obsoleta.

La reforma, assenyalen, hauria d’anar dirigida a millorar la definició del tipus i adequar la pena, cosa que evitaria, a més, el que els juristes anomenen «efecte descoratjament», que es dona quan un precepte defineix de forma molt deficient la conducta a castigar i l’associa alhora a penes elevades, ja que això afecta l’exercici de drets fonamentals i és propi de països autoritaris.

Rebel·lió

Quant a la rebel·lió,la identificació amb les penes per a aquest tipus de conductes contra l’ordre constitucional en altres països és més senzilla de realitzar. El Codi Penal francès castiga «el fet de cometre un o diversos actes de violència susceptibles de posar en perill les institucions de la República o d’atemptar contra la integritat del territori nacional» amb trenta anys de presó i una multa de 450.000 euros.

Notícies relacionades

Per la seva banda,la legislació portuguesa contempla penes d’entre 10 i 20 anys de presó per a «aquell que intenti separar-se de la mare pàtria», miri de sotmetre a sobirania estrangera el territori portuguès, o posi en perill la independència del país. En el cas d’Alemanya, un delicte d’alta traïció a la federació amb violència pot arribar a ser castigat «de per vida».

El delicte de «rebel·lió contra l’autoritat dels Estats Units o les seves lleis» està penat amb un màxim de deu anys de presó i la inhabilitació per exercir càrrecs públics, mentre que el màxim càstig per a les persones que «conspirin per enderrocar el Govern dels Estats Units» no serà superior a 20 anys de presó.