El pacte antidesnonaments obligarà les comunitats autònomes a garantir un reallotjament durant l'alarma

El PSOE i Unides Podem van aconseguir aquest dimecres posar-se d’acord per prohibir els desnonaments de famílies vulnerables mentre duri l’estat d’alarma si no hi ha una alternativa habitacional, un aspecte que quedarà en mans de les comunitats autònomes. Després de diverses setmanes de xocs interns en el Govern, Pablo Iglesias i José Luis Ábalos van pactar prorrogar aquesta mesura fins al 9 de maig, quan decaurà el període excepcional, i ampliar la protecció a famílies en situació de vulnerabilitat prèvia a la pandèmia del coronavirus. On no han arribat a una entesa socialistes i morats, de moment, és en la prohibició del tall de subministraments, defensada per Iglesias.

La polèmica generada a l’Executiu per l’esmena que va registrar Unides Podem als Pressupostos amb ERC i EH Bildu per prohibir els desnonaments es va tancar aquest dimarts. El compromís del Govern és aprovar un decret llei al més aviat possible per frenar els desnonaments de famílies vulnerables mentre «no existeixi la possibilitat que siguin reallotjades en una vivenda digna», van explicar fonts de la vicepresidència segona.

És en aquest punt on els dos partits volen que s’involucrin les autonomies. La intenció de l’Executiu és que siguin les comunitats les que ofereixin l’alternativa habitacional a les persones que siguin desnonades. A més, haurà de ser «sempre una vivenda digna» i el desnonament no es podrà realitzar si no s’ha «assegurat i garantit un reallotjament», segons van remarcar des del gabinet d’Iglesias. En aquest sentit, van posar èmfasi que no podran derivar les famílies a un alberg.

Nous casos

Aquesta nova iniciativa servirà per reemplaçar la que actualment està en vigor fins al 31 de gener. A més d’ampliar-la fins al 9 de maig, fonts del ministeri de Transports van explicar que s’afegeix la protecció a aquelles famílies que estaven en situació de vulnerabilitat abans de la crisi del coronavirus, un cas que no contempla l’actual normativa.

També recull la situació de les famílies «en precari» que visquin en un habitatge d’una gran tenidor –més de 10 immobles. Aquesta era una de les exigències dels morats, que reclamaven un mecanisme que impedís els desnonaments de vivendes propietat de bancs i fons d’inversió. En aquests casos, les autonomies tindran un termini de tres mesos per buscar un nou allotjament a les persones afectades.

Els Serveis Socials

Notícies relacionades

Ábalos anuncia la pròrroga dels crèdits ICO per a lloguer

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Un altre dels canvis inclosos per l’Executiu de coalició és que la situació de vulnerabilitat la decidiran els serveis socials, a qui els tribunals hauran de demanar un informe vehiculant sempre que els afectats pel desnonament al·leguin estar en una posició vulnerable.

En l’acord no es contempla, de moment, la prohibició de tallar els subministraments a persones que no puguin pagar-los. Aquest va ser un dels plantejaments inicials que va posar Unides Podem sobre la taula, reivindicant la necessitat de tenir aigua, llum i gas garantits. Mentre que l’acord amb Ábalos ha sigut possible, la negociació amb la vicepresidenta quarta, Teresa Ribera, responsable d’aquest assumpte, no està sent tan fàcil. Tot i així, a les files morades confien a poder arribar a un pacte en els pròxims dies.