Un de cada 10 treballadors de baixa laboral rebrà una trucada d'un inspector mèdic durant la seva recuperació

Els inspectors mèdics supervisen una de cada 10 baixes laborals que es produeixen cada any a Espanya. I la gran majoria de trucades, contactes i revisions es concentren en les absències que superen l'any de durada o la recuperació de les quals excedeix el temps 'òptim' fixat per la Seguretat Social. En aquests supòsits, la supervisió mèdica arriba a més d'un terç del total de treballadors de baixa, segons ha explicat el secretari de salut laboral de CCOO, Mariano Sanz, aquest dijous en roda de premsa. "El problema fonamental de la gestió de la incapacitat temporal no és la falta de control ni l'abús", ha emfatitzat.

El sindicat ha elaborat un estudi en què radiografia l'evolució de la incapacitat temporal a Espanya i tracta de desmentir algunes de les informacions o opinions que fins ara han centrat aquest debat. "No és cert, com s'argumenta des de certs sectors, que l'actual model de control públic dels processos d'Incapacitat Temporal (IT) es mostri incapaç d'exercir les seves funcions i que en això radiqui una de les causes principals que explica l'evolució que registra la IT", recull el dossier de la central. El 2024, des de l'Instituto Nacional de Seguridad Social (INSS) es van realitzar un total de 773.601 actuacions de seguiment, a través del sistema Atrium, per decidir si la baixa d'un treballador es prorrogava, se li donava l'alta o se li reconeixia una incapacitat permanent perquè la seva afecció li impedia tornar a la feina, sobre un total de 8,6 milions d'informes de baixa que es van emetre aquell mateix any.

És a dir, es va intervenir en una mica més del 9% del total de processos, una proporció que des de la central consideren "suficient" i "garantista". La majoria d'intervencions, no obstant això, es concentren en aquelles baixes de més d'un any d'absència. Fins al punt que els inspectors de l'INSS realitzen tres de cada quatre reconeixements en processos que excedeixen els 365 dies. És a partir d'aquesta data quan la despesa pública es dispara i abans recau pràcticament només en les empreses o mútues. L'Airef, el supervisor independent, va criticar en el seu últim informe sobre la matèria, publicat al febrer, la poca implicació dels inspectors mèdics en les baixes de menys d'un any.

Des de CCOO critiquen la falta de mitjans disponibles, a l'INSS només n'hi ha per a tot Espanya 536 metges inspectors per a una població treballadora d'uns 18 milions de persones (a Catalunya, on treballen gairebé quatre milions de persones, opera l'ICAM amb els seus propis facultatius). Sobretot per evitar allargar en excés aquelles baixes que acabaran derivant en una incapacitat permanent, perquè la dolència ha deixat el treballador sense les aptituds per tornar a treballar. Per exemple, una persona que perdi una mà en un accident de moto i això li impedeixi continuar exercint com a soldador. No millorarà per més que estigui un any o dos de baixa, però no sempre els tribunals mèdics el criden a temps per reconèixer-li la incapacitat.

Les baixes no s'agafen més en dilluns o divendres

La central explica l'increment de despesa pública per costejar les baixes laborals -uns 16.000 milions d'euros l'any- a causa de dos factors. D'una banda, la millora de les condicions generals del mercat laboral, és a dir, els espanyols, de mitjana, cobren i cotitzen més i això es tradueix en un augment de les seves prestacions quan emmalalteixen. De l'altra, es registra una proporció més gran de baixes a causa de l'envelliment generalitzat de la població treballadora, que com més anys té, agafa més baixes i de més durada.

El sindicat també rebutja amb dades part del discurs que fins ara han sostingut algunes figures de la patronal. Membres destacats de la cúpula de CEOE han arribat a referir-se a la proliferació de baixes laborals els divendres o els dilluns com a 'bajaciones'. Segons el seu informe, la proporció més gran de baixes registrades el primer dia de la setmana s'explica per un factor acumulatiu de les que es produeixen durant el cap de setmana, però que no es comptabilitzen fins al primer dia laborable per a molts metges.

Segons les dades públiques de l'INSS que recopilen, sumant dissabte, diumenge i dilluns, es concentren un terç de les baixes, mentre que en els quatre restants es registren els dos terços restants. És a dir, aquest pes més gran es dilueix. I sobre els divendres, el 2024 es van registrar 1,2 milions de baixes, mentre que els dijous se'n van registrar 1,5 milions o els dimecres un total d'1,6 milions.

Nacionalitzar les mútues

CCOO ha inclòs en el seu informe diferents propostes per millorar el circuit de gestió de la incapacitat temporal i una implica culminar la nacionalització de les mútues col·laboradores de la Seguretat Social. Aquestes inicialment es van constituir com a entitats privades, després la Seguretat Social va passar a supervisar-les i a finançar-les amb les cotitzacions que paguen cada mes empresaris i treballadors i ara el sindicat proposa culminar la seva integració en el sector públic.

Notícies relacionades

La 'mili' podrà computar per a la jubilació: tribunals obren la porta a revisar pensions i sumar fins a un any de cotització

El dièsel, en preus de rècord: omplir el dipòsit per Setmana Santa costarà de mitjana més de 90 euros

I és que, malgrat operar amb fons públics, les juntes directives continuen majoritàriament controlades per personalitats afins a les empreses, segons ha denunciat CCOO, cosa que atempta contra la imparcialitat de l'òrgan a l'hora d'urgir els metges de la pública perquè donin l'alta a treballadors. "El control de la incapacitat temporal no pot portar aparellat un conflicte d'interès, ha de ser públic", ha afirmat el secretari de polítiques socials del sindicat, Carlos Bravo.

Aquest és un element que CCOO comparteix amb UGT i que portaran a les taules de negociació amb la Seguretat Social, en la reforma que pretén el Govern sobre part del sistema de baixes laborals. Unes negociacions que estan suspeses i a les quals els sindicats no tornaran fins que l'Executiu compleixi amb el que consideren compromisos pendents en matèria de coeficients reductors i jubilació parcial del personal de l'administració pública.