CLAUS PRINCIPALS

La nova llei d'enjudiciament criminal, en 5 claus

El Govern torna a intentar que els fiscals assumeixin la instrucció i vol restringir al màxim la informació sobre causes obertes

dibujo

dibujo

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

¿Pot una llei del 1882 continuar en vigor el 2020? Tot i que sembli impossible, la resposta és que sí: la llei d’enjudiciament criminal. És clar que per sobreviure ha necessitat 77 modificacions. El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, vol que el Consell de Ministres d’aquest dimarts doni el vistiplau a un nou text, la principal novetat del qual és que siguin els fiscals els encarregats de dirigir l’instrucció, mentre que els jutges vetllen per les garanties del procés.

L’avantprojecte, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, compta amb 729 pàgines i preveu que la seva posada en marxa no es produeixi fins transcorreguts sis anys de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat davant la revolució en la manera de treballar als tribunals que suposa. Aquests són els principals canvis que preveu:

Fiscals per jutges

La novetat més destacada i urgent és que siguin els fiscals, i no els jutges –com ocorre ara a Espanya, a diferència de la resta de països europeus–, els directors del procediment d’investigació penal. El text preveu que actuïn sota «la permanent vigilància d’un òrgan judicial de garanties, que tindrà la missió específica d’evitar que es violentin els drets que assisteixen l’investigat». Els fiscals treballaran en equips, cosa que permetrà optimitzar recursos i serà garantia que desenvolupen la seva tasca amb autonomia, una cosa fonamental si es vol tirar endavant l’avantprojecte, en un moment en què les principals associacions de fiscals i jutges esgrimeixen que Dolores Delgado va arribar a la Fiscalia General de l’Estat directament des del Ministeri de Justícia.

Restringir la informació

Tot i que admet que aquesta llei «no és el lloc adequat» per fixar com han de treballar els professionals de la informació, estableix, «sense arribar a l’extrem de prohibir tota transmissió d’informació», perquè ho prohibeix la Constitució, «cauteles normatives que assegurin que la informació transmesa es contragui al necessari des del punt de vista de l’interès informatiu». Serà el fiscal director de la investigació qui decidirà què han de saber els ciutadans, perquè «es busca que el flux d’informació es limiti a l’essencial», admet l’avantprojecte sense embuts.

Presó provisional

La seva exposició de motius declara que «la finalitat perseguida és fer veritablement excepcional» la presó, davant el sistema actual, en què «és el nucli essencial de la regulació de les mesures cautelars personals». El nou text diu expressament que «la presó només podrà acordar-se quan totes aquestes mesures menys restrictives resultin inadequades per complir el fi perseguit». Aquestes mesures alternatives passen per «estar localitzable mitjançant dispositius electrònics, comunicar immediatament canvis de residència o de treball, seguir tractament mèdic extern, sotmetre’s a un control mèdic periòdic o participar en programes». A més, es regulen les detencions realitzades només per practicar diligències, com registres.

Encausats

La llei incorpora el concepte de persona «encausada» per definir la «sotmesa al procediment en qualsevol de les seves fases», i manté el d’«investigada» per a la imputada i el d’«acusada» per a aquella davant la qual s’ha exercit l’acció penal, així com «condemnada o penada»,  per a qui ja tingui sentència condemnatòria. La norma manté «el dret a guardar silenci i a no declarar contra un mateix», i aclareix que no pot «perjudicar l’encausat més enllà que renuncia a presentar una versió alternativa que no sigui directament deduïble de les proves practicades».

Acusació popular

La nova llei d’enjudiciament, a més, preveu mantenir l’acció popular, una particularitat del sistema espanyol que va permetre investigar, per exemple, els crims dels GAL. El text la planteja com un «contrapès davant una concreta actuació del fiscal que pot ser discutida», però per «prevenir que aquesta acció que tendeix a la imposició de la pena s’utilitzi per a la consecució d’interessos aliens a les finalitats del procés» quedarà vetada a partits i sindicats, que són els que més la utilitzen.