Govern i PP disparen la tensió pel recolzament de Bildu als comptes

El recolzament de Bildu als Pressupostos Generals de l’Estat continua protagonitzant el xoc polític. Mitigat el soroll intern en el PSOE –no hi ha hagut més barons que hagin expressat el seu malestar per l’entesa parlamentària–, el Govern continua anant a totes per defensar la seva estratègia. Mentre que la Moncloa i Ferraz remarquen que han obert diàleg amb «tots» els partits i que qui s’ha quedat «aïllat» ha sigut el PP amb Vox, els conservadors responen que no es pot pactar amb Bildu perquè «justifica i reivindica» el terrorisme d’ETA i que és «indecent» la comparació entre ells i els abertzales. També Ciutadans, que va facilitar la tramitació dels comptes de 2021, critica l’«emblanquiment infame» que el PSOE ha fet, al seu parer, de Bildu.

«El malestar d’algun company –assegura aquest diumenge el secretari d’Organització socialista i ministre de Transport, José Luis Ábalos, en una entrevista en ‘El País’– té més a veure amb la incapacitat del PP per entendre aquesta situació i que hagi de tenir més sentit de responsabilitat Bildu amb els Pressupostos que el mateix PP. Això és el que fa mal». Per al número tres, el que ha conduït que el recolzament de Bildu «adquireixi valor» és la «irresponsabilitat de qui havia d’evitar-ho», el PP. «Ciutadans, que també el repel·leix aquesta qüestió, no obstant, no ha obstruït el debat dels Pressupostos», al·lega. 

40 valientes políticos fueron asesinados por ETA por defender la libertad y la democracia española. Eran del PP, UPN, UCD y PSOE, inocentes como otras 800 víctimas. Bildu justifica y reivindica ese terror, y esa es su responsabilidad. Por eso no se puede pactar con ellos#BastaYa pic.twitter.com/jIj5ajww2K

— Pablo Casado Blanco (@pablocasado_) 15 de noviembre de 2020

El PP va respondre Ábalos primer a través de xarxes socials. «40 valents polítics van ser assassinats per ETA per defensar la llibertat i la democràcia espanyola. Eren del PP, UPN, UCD i PSOE, innocents, així com unes altres 800 víctimes. Bildu justifica i reivindica aquest terror, i aquesta és la seva responsabilitat. Per això no s’hi pot pactar», va denunciar Pablo Casado des del seu compte de Twitter. 

També el seu portaveu en el Congrés, Cuca Gamarra, va sortir a l’atac contra el ministre per recalcar que Bildu ha sigut més responsable que el PP amb els Pressupostos. «La deriva del PSOE en mans de Sánchez no té límits morals –va escriure a Twitter–. No hi ha decència ja per tal d’estar en el poder. Posar per davant els qui no condemnen el terrorisme, amb més de 850 persones assassinades al nostre país, que un partit que ha lluitat contra ell». «S’estudiarà en els llibres d’història el procés pel qual un partit centenari que va governar Espanya es va convertir en la marioneta de Bildu», va abundar el secretari general dels populars, Teodoro García Egea. 

“Los socialistas de nuevo cuño se han propuesto tumbar el régimen constitucional. Son tiempos de oscuridad para la democracia en los que la defensa de la Constitución es una obligación para todos los demócratas”.

Lambán, Page o Vara dicen mucho pero no hacen nada. @abeltran_ana pic.twitter.com/cum0YcMeDR

— Partido Popular (@populares) 15 de noviembre de 2020

Ana Beltrán, vicesecretària d’Organització del PP, va enviar un altre missatge, en el seu cas als barons, en la clasura del 13è Congrés del partit a Osca. Els presidents socialistes d’Aragó, Castella-la Manxa i Extremadura «diuen molt però no fan absolutament res», quan s’exigeix «plantar cara als qui per acció o omissió estan disposat a atacar l’Estat de dret, sigui qui sigui». Beltrán demanava als líders territorials del PSOE, i no és la primera vegada que el PP ho reclama, que es rebel·lin contra Sánchez, que diguin si s’«atreviran a plantar-li cara», quan ni ells ho pretenen ni podrien fer-ho. «Ja no ens estranya que abans que amb els demòcrates prefereixin pactar amb els que han trencat Espanya i destrossat el país a base de bombes», va afirmar.

Des de Ferraz, va respondre aquest diumenge el secretari executiu de Coordinació Territorial i Relacions Govern-PSOE, Santos Cerdán. «Senyor Casado, la veritable línia negra és quedar-se novament aïllat amb la ultradreta de Vox. ¿Hi ha res més radical i antipatriota que això?», va preguntar, en unes declaracions gravades pel partit i remeses als mitjans. Cerdán feia referència a unes paraules del líder del PP de divendres a Barcelona, quan acusava Pedro Sánchez d’haver «creuat una línia negra» al pactar amb Bildu i «fer-ho, a més, a canvi d’acostar presos amb delictes de sang a la seva esquena a prop de les presons del País Basc». 

«Qüestió d’Estat»

Cerdán, mà dreta d’Ábalos, va reclamar al PP que recolzi els Pressupostos, que tingui «altura de mires, responsabilitat, compromís amb el nostre país i sentit d’Estat». El dirigent socialista va defensar al seu torn el diàleg amb la formació d’Arnaldo Otegi, perquè «quan es tracta d’interès nacional ningú sobra», i per això va agrair a totes les forces i líders polítics que «han entès» la necessitat de disposar d’uns comptes «de país» en un moment de crisi conseqüència de la pandèmia de la Covid-19, que han «anteposat» aquesta prioritat «al soroll interessat d’alguns». Els PGE són «bons per a Madrid, Andalusia, Castella-la Manxa, Extremadura, Aragó, Navarra... per a tots els ciutadans d’Espanya». Tenir uns nous comptes públics, va dir, és una «emergència nacional, una qüestió d’Estat que ens interpel·la a tots». 

👉🏽 Sr. Casado, la verdadera línea negra es quedarse de nuevo aislado con la ultraderecha.

Han dado la espalda a España.
Cuando hacen falta certezas, bloquean con una ceguera malintencionada.

Pedimos al #PP altura de miras y sentido de Estado.

🌹 @santicl #PGEDePais2021 pic.twitter.com/htugGJ7dzM

— PSOE (@PSOE) 15 de noviembre de 2020

Els socialistes deploren que el PP hagi posat els «seus interessos de partit per davant de l’interès de tots els espanyols», que aposti, «des de la seva ceguesa malintencionada, pel bloqueig, la crispació i la crisi». Davant els qui, com els populars, hagin demanat a Brussel·les que «paralitzi» els fons europeus per a Espanya, «cal posar en relleu els partits que volen dialogar», va concloure Cerdán, sense al·ludir expressament a cap força.

Sí que ho va fer la vicesecretària general del PSOE, Adriana Lastra, en una entrevista en ‘elDiario.es’: «Que Bildu doni suport als Pressupostos, o ho faci Cs o ERC forma part de la normalitat democràtica d’aquest país. La derrota d’ETA és un èxit dels demòcrates espanyols. És un èxit de la democràcia espanyola que l’esquerra abertzale estigui en les institucions fent política». 

Malgrat que Cs va rebutjar amb els seus vots les esmenes de totalitat, s’ha manifestat molt crític per l’acostament de l’Executiu als d’Otegi. «Veurem si en el Govern mana Pablo Iglesias o la part moderada del PSOE», assegurava aquest diumenge Inés Arrimadas en ‘La Vanguardia’. Si Sánchez elegeix Bildu i ERC, haurem aconseguit una cosa molt important: que tota la gent moderada vegi que no ho fa perquè no té cap altra opció, sinó perquè vol». El seu portaveu adjunt en el Congrés, Edmundo Bal, va titllar a Twitter de «lamentable» haver d’«assistir a aquest emblanquiment infame a un partit hereu polític del terror». Bal, que al·ludia a les paraules tant d’Ábalos com de Lastra, tornava a instar Sánchez a elegir la «via moderada» dels taronges. 

Es lamentable asistir a este blanqueamiento infame a un partido heredero político del terror. Nuestra democracia no tiene por qué seguir humillándose ante personajes como Otegi. Sres. del Partido Socialista: elijan la vía moderada y constitucional que toda España sabe que existe. pic.twitter.com/rGmPFr9EIy

— Edmundo Bal (@BalEdmundo) 15 de noviembre de 2020

La portaveu del PSOE llançava també, no obstant, un missatge directe a Pablo Iglesias, amb qui els socialistes estan molestos –als territoris, però també en la direcció– per haver fet ostentació de l’anunciat recolzament de Bildu als comptes. «Quan es van fent passos en l’aprovació d’aquests Pressupostos, és lògic que la gent se n’alegri. Potser la pressa, potser l’escenificació, potser la hipèrbole no ajuda gaire a donar normalitat a algunes coses».

Des dels acords de Madrid de 1987

També la titular de Defensa, Margarita Robles, havia llançat un avís semblant al vicepresident segon en ‘La Sexta noche’. Ella és un dels membres del Gabinet més receloses amb Unides Podem. «És fonamental tenir prudència política, posar-nos en lloc del que pateix i empatitzar amb les víctimes. Ser prudents, discrets i evitar declaracions que aixequin ferides, perquè aquest és un país amb unes cicatrius que mai han arribat a guarir». La ministra sí que avalava en televisió el diàleg amb Bildu, perquè això és el que es demanava a l’esquerra abertzale: que fes política, des dels acords de Madrid de 1987.

«De 1994 a 1996 vaig ser secretària d’Estat d’Interior, vaig anar a molts enterraments, vaig perdre amics i vaig ser al costat de les víctimes. Tots els demòcrates rebutjàvem i condemnàvem la violència, i coincidíem també que era en el Parlament on calia portar a terme el diàleg polític. Per coherència amb això, sempre que hi hagi un partit que faci política parlamentària cal acceptar-ho i rebre’l amb normalitat democràtica», va assegurar Robles. «Dic que sí al diàleg parlamentari, aquesta és l’essència de la democràcia, però mai s’han de fer afronts amb les víctimes», va reblar. 

La direcció del PSOE defuig el xoc amb els barons que han mostrat el seu desgrat pel pacte amb la formació d’Otegi. Han destacat l’extremeny Guillermo Fernández Vara i el castellanomanxec Emiliano García-Page, tot i que altres líders territorials manifesten en privat la seva disconformitat, si bé tots reconeixen que el prioritari és disposar d’uns nous PGE. «La gent del PSOE no té cap problema –apunta Ábalos–. El senyor García-Page, en un moment donat, va haver de governar amb Podem. El senyor [Javier] Lambán [president d’Aragó] hauria volgut governar amb Ciutadans, però no va poder ser. La realitat que tenim en el Govern és que hi ha hagut un bloqueig sistemàtic per part de la dreta des de la moció de censura de 2018». 

No hi ha «divisió» en el PSOE

La direcció no vol donar més vol al soroll intern: «Jo no entraré en una polèmica, entre altres coses perquè parlo molt amb ells [amb Page, Vara o Lambán], m’hi avinc i em considero fins i tot amic –acaba el secretari d’Organització–. I en tot aquest temps, el PSOE ha fet una molt bona tasca de recomposició. No li donaré carta de naturalesa a una cosa que no respon a cap divisió. A més, en aquestes converses que jo he tingut així m’ho han traslladat». Ni Ábalos ni altres membres de l’aparell han fet ronda amb els territoris per apaivagar els ànims, just perquè la cúpula considera que la incomoditat no té més recorregut ni transcendència. No hi caben les comparacions amb la guerra fratricida que va viure el PSOE el 2016 i 2017. 

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Un altre element que s’ha colat en el debat és l’acostament de presos d’ETA a presons basques o properes. Segons les dades d’Interior recopilades per l’Associació de Víctimes del Terrorisme i facilitades per Europa Press, el Govern ha accelerat en els últims cinc mesos el ritme de trasllats dels penats terroristes: ha autoritzat 64 dels 103 aprovats en els dos anys i mig que porta Sánchez en el poder. Són ja 21 els etarres acostats a Euskadi i uns altres dos a Navarra, mentre que de les presons d’Andalusia, les més allunyades, han sortit 30 interns de la banda terrorista, tot i que en queden encara uns altres 47. 

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, insisteix en ‘La Vanguardia’ en què no hi ha hagut una «modificació determinant» dels criteris i en què no es deu a cap pagament a Bildu, com esgrimeix el PP. «No hi ha una moneda de canvi sinó l’aplicació de la llei penitenciària. La llei cal aplicar-la. L’Estat de dret va vèncer ETA. Si ara ETA no existeix, que portem anys sense ella, em pregunto si aquest Estat de dret pot no aplicar la llei. La política de dispersió va ser una política antiterrorista i va ser molt eficaç. Però es va vèncer l’organització».