El Govern central remarca que Espanya s'entendrà amb qui guanyi als EUA

Encara no hi ha un pronunciament oficial del Govern perquè, òbviament, encara no hi ha guanyador de les eleccions presidencials als Estats Units. Però, per ara, i mentre queda escrutini per fer –especialment decisiu és el que passi al ‘Rust Belt’, el cinturó de l’òxid, a Pennsilvània, Michigan i Wisconsin–, l’Executiu s’aferra a la prudència i adverteix que, passi el que passi, Espanya s’entendrà amb «qui surti» elegit, sigui Joe Biden o Donald Trump. 

La primera veu de l’Executiu en aquesta llarga matinada electoral va ser la d’Arancha González Laya, que en una entrevista a la SER va demanar «calma, tranquil·litat» abans de pronunciar-se sobre una votació tan «ajustada». La titular d’Exteriors va recordar que «Europa no vota» en aquests comicis, per molt que estigui en joc el centre de poder d’Occident més important del món i, per tant, l’obligació des de «Madrid, Brussel·les i Berlín» és entendre’s amb qualsevol dels dos candidats. La ministra no va voler fer comentaris sobre les paraules de Trump d’aquesta nit, en les que es va donar per guanyador i va demanar aturar el recompte per assegurar la seva victòria. «Tranquil·litat», va receptar. «És important esperar que es recomptin tots els vots als EUA i que tinguem el resultat per saber amb qui hem de començar a treballar. Sigui qui sigui, la nostra responsabilitat és treballar amb qui surti d’aquestes eleccions», va insistir.

Laya, no obstant, sí que va reconèixer que aquestes eleccions als EUA són un «referèndum» sobre la manera de «fer política i una manera de fer polítiques», informa Europa Press. «Una manera més nacional o més multilateral de fer política. Una cosa que està en joc i que des d’Europa mirem amb gran interès», va assenyalar.

I com a tal referèndum, com tots els plebiscits que «realment importen», al final «es guanyen o es perden per un petit marge», com ocorre a Suïssa, país en el qual ella mateixa ha viscut anys. «El que està en joc és si un fa política purament des de l’angle nacional, de país, com si fos una illa al món, o teixint un consens amb altres països per gestionar la interdependència», va afegir. I és que el Govern de Pedro Sánchez sempre ha conferit una importància total al multilateralisme com a via per resoldre els conflictes d’un món més connectat. 

«Punts de trobada»

Per la responsable d’Exteriors, el fonamental és que es pugui «construir una agenda transatlàntica» en la qual tots els països es juguen «la capacitat de governar la globalització». Laya va recordar que Espanya ha pogut treballar amb l’Administració Trump, tan als antípodes del que vol projectar l’Executiu de Sánchez, en alguns «grans punts de trobada», com la seguretat i la lluita contra el terrorisme. No obstant, les relacions amb la potència americana no han sigut de cap manera fecundes, i hi ha hagut matèries de xoc com la lluita contra el canvi climàtic –aquesta nit sortien els EUA de l’Acord de París de reducció d’emissions– o el comerç internacional. 

«Hem sigut capaços de treballar junts en temes que ens importaven als dos i on trobàvem punts de trobada. «És cert que la relació amb aquesta Administració ha posat de manera més crua el focus en qüestions on hi havia desacords. Abans també n’hi havia» tot i que no es posaven tan de manifest, va afirmar, per després afegir que el Govern de coalició busca «resetejar la relació transatlàntica», que ha de buscar «un nou objectiu».

Notícies relacionades

'Fact-check' al discurs de Donald Trump en les eleccions als EUA 2020

¿Qui ha guanyat les eleccions dels EUA 2020? Mapa amb vots electorals en viu

Es tracta, doncs, de trobar «una nova ànima», va explicar. Després de la segona guerra mundial, aquesta ànima era lluitar contra els totalitarismes, després estendre la democràcia i després la globalització. «Ara ens hem quedat una miqueta coixos. I no crec que ens faltin raons per treballar junts. Una de molt important és rehumanitzar la globalització, que crea desigualtats i deixa moltes persones abandonades a la seva sort. Buscar un millor equilibri entre economia i canvi climàtic, entre progrés i igualtat, entre democràcia i diversitat», va abundar. 

Hasta hoy por la tarde y posiblemente más allá, no sabremos cómo acaba la historia.

Lo que sí sabemos es cómo se comporta la ultraderecha cuando cree que va a perder las elecciones: Prefiere pegarle fuego a la democracia que abandonar pacíficamente el poder.

— Pablo Echenique (@PabloEchenique) 4 de noviembre de 2020

Menys prudent va ser Unides Podem, soci minoritari de la coalició governamental. En un fil de Twitter, el portaveu parlamentari dels morats, Pablo Echenique, va concloure, en vista de les paraules de Trump, que exemplifica el que fa la ultradreta quan creu que perdrà unes eleccions: prefereix «prendre foc a la democràcia» abans que abandonar «pacíficament el poder».