EL XOC ENTRE INSTITUCIONS

Últim avís a Casado per desbloquejar el CGPJ

El PP està a temps d'un tercer i definitiu intent per desbloquejar el poder judicial

Sánchez canviarà les regles del joc per llei si els populars definitivament no cedeixen

Últim avís a Casado per desbloquejar el CGPJ

Pool

5
Es llegeix en minuts
Gemma Robles
Gemma Robles

Especialista en Política

ver +

S’ha posat en marxa la maquinària governamental per preparar una reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, factible amb els vots del PSOE i els seus socis habituals. Pedro Sánchez ha fet oficial l’encàrrec. Pablo Iglesias aplaudeix perquè és el que sempre ha defensat. L’objectiu és, com a mínim, limitar el poder d’aquest òrgan un cop caduca el seu mandat si cap partit polític, com actualment fa el PP, s’entossudeix a impedir la negociació parlamentària per poder renovar-ne els membres i opta pel bloqueig. 

Teòricament, es tracta que cap partit s’aprofiti que es necessita el recolzament de tres cinquenes parts de les cambres per substituir els jutges dins el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), per tal de conservar majories que li semblin propícies per als seus interessos. Especialment quan està a l’oposició. No obstant, els impulsors d’aquesta potencial reforma podrien anar més enllà i, en lloc de limitar les capacitats a un consell amb mandat superat, forçar fins i tot que 12 dels 20 vocals siguin escollits amb una simple majoria absoluta a les Corts, i no amb una majoria tan reforçada. No està descartat. Però al costat de l’objectiu aparent d’impedir bloquejos futurs, n’hi ha un altre de clau: llançar una last call, una última crida a Pablo Casado perquè s’avingui a una negociació d’urgència si no vol avalar, amb la seva quietud, un canvi de regles del joc.  

Els grups que van donar suport a Sánchez en la investidura són molt escèptics sobre Casado. La iniciativa conjunta que fa uns dies van firmar en aquest sentit no ha servit de res. Els vaivens del líder del PP; la seva pugna per l’espai de la dreta més radical amb una pròxima moció de censura de Vox i, per descomptat, la vergonyosa batalla política per la pandèmia no conviden a l’optimisme. A més, un dels efectes col·laterals i inesperats del bloqueig del poder judicial ha sigut reconvertit per Casado en una estratègia a curt termini: la ferotge competència amb Abascal per veure qui defensa més el Rei després de la recent absència de Felip VI en un acte amb jutges a Barcelona, per decisió de la Moncloa i en contra del criteri del CGPJ. 

Es pot destacar que a aquesta jugada no s’hi han apuntat només els populars. Ho han fet altres, amb finalitats oposades. Des del mateix Govern, els ministres Pablo Iglesias i Alberto Garzón, tots dos d’Unides Podem, han aprofitat també la difusió d’una trucada del Monarca a Carlos Lesmes, que el mateix president del consell va filtrar a la premsa, per retreure-li al cap d’Estat, via xarxes socials, que sobrepassés les seves funcions constitucionals al transmetre a tercers la seva discrepància amb decisions de la Moncloa. I obert el debat a totes les bandes, s’han anat apuntant voluntaris a un i altre bàndol: els empresaris amb un comunicat de recolzament al Rei; els expresidents Mariano Rajoy i Felipe González al Foro de La Toja, amb paraules de suport, i republicans i organitzacions d’esquerra, apostant per una discussió social més atrevida. 

 

El rei enmig del xoc

Els socialistes, amb Sánchez al capdavant, han insistit que la seva postura sobre la monarquia parlamentària és coneguda. Això sense poder amagar la seva incomoditat per haver-se de posicionar, en els últims dies i en part per iniciativa dels seus propis socis, en una disjuntiva que consideren perillós alimentar just ara, amb Joan Carles conjunturalment exiliat i a l’espera de notícies judicials des del Suprem i la imatge de la Corona tocada.

Doncs en aquest context, en què al debat del model territorial s’hi ha sumat un terratrèmol a les principals institucions de l’Estat i fins i tot un xoc de trens entre algunes (enmig d’una crisi sanitària sense precedents), Sánchez treu del calaix una advertència: la possible reforma de Llei del Poder Judicial per forçar la seva renovació, a la qual està disposat, tret que Casado gaci servir la seva última oportunitat per desactivar-la. Els socis de Sánchez ho tenen clar: ells no veuen opció amb el PP. I estan convençuts des de fa molt temps. 

Els avisos nadalencs

Va ser el Nadal passat quan, en les converses creuades entre socialistes, morats, republicans, nacionalistes bascos i dirigents d’altres grups d’esquerra per fer possible un govern, després de repetir les generals, s’insistia que el PSOE havia «d’agafar les regnes» de la justícia perquè allò sortís bé. O, almenys, arrabassar-li el control i la capacitat de bloqueig al PP; i Sánchez en va prendre nota. De fet, ell ja havia sigut testimoni de com s’evaporava l’acord a què va arribar amb Casado el novembre del 2018.

Allò se’n va anar en orris per un cop de volant d’urgència del líder popular. De fet es va arribar a difondre llavors que l’escollit per a la presidència del CGPJ era Manuel Marchena i que s’obria la porta a una majoria progressista dels vocals. Però la falta de comprensió amb el gest del seu nou cap, en unes files populars encara ferides per la moció de censura a Rajoy, va refredar el pacte. I va acabar definitivament amb ell la publicació a El Español d’un whatsap del portaveu conservador al Senat, Ignacio Cosidó, vantant-se que amb l’esmentat acord continuarien «controlant per darrere» la Sala Penal del Suprem (que jutja parlamentaris i membres del Govern) i presidint la del 61 (il·legalització de partits).

Notícies relacionades

Malgrat l’episodi fallit; malgrat l’advertència dels seus propis socis en les negociacions del Nadal i després d’arriscar en el camp de la justícia –la designació de l’exministra Dolores Delgado com a fiscal general va aixecar una enorme polèmica–, Sánchez va tornar a buscar el desbloqueig amb Casado. I va tornar a fracassar. Va ser aquest estiu. Per segona vegada es va creure embastat un acord sobre el poder judicial amb el PP. Per segona vegada el líder popular va fer marxa enrere coincidint amb una altra crisi interna en el seu partit, en aquest cas pel seu pols amb Cayetana Álvarez de Toledo. Els conservadors van justificar la seva nova batzegada denunciant la manera en què s’havia gestionat, aquells dies, la sortida del rei emèrit d’Espanya i la posició de Podem. Ara tenen una última oportunitat, però aquesta vegada hi ha preparat un pla b de desbloqueig sense ells. I farà parlar.