Les principals associacions de jutges es remeten a Polònia i Hongria davant la reforma del CGPJ

Les dues associacions judicials majoritàries, la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM) i la Francisco de Vitoria, són molt crítiques amb la reforma de la llei orgànica del poder judicial presentada aquest dimarts en el Congrés pels grups que formen el Govern. Coincideixen que allunya Espanya dels paràmetres europeus d’independència judicial i ens acosta a països com Polònia o Hongria, en els quals governa la ultradreta i que han rebut reiterades advertències dels tribunals i institucions europees pel retrocés que han patit en la separació de poders.

Només la progressista Jutges per la Democràcia es mostra cauta en les seves crítiques respecte a la reforma. La seva portaveu, Ascensión Martín, explica que «la seva posició és la renovació en termini del CGPJ» i les altres institucions amb mandat caducat, com el Tribunal Constitucional, «amb la llei actual». Per no anar més enllà, es pregunta «fins quan s’ha d’esperar a qui no s’asseu en la negociació», cosa que, segons la seva opinió, justifica el pas fet per l’Executiu. «Els polítics estan per solucionar els problemes dels ciutadans i no per crear-los, sobretot en un moment com l’actual, de pandèmia», insisteix.

Durant la tarda, a les crítiques també es va sumar l’Associació Europea de Magistrats, que considera que «Espanya està fent un pas enrere en els objectius fonamentals per a la independència judicial», perquè la reforma anunciada «augmentarà el risc d’influència política indeguda en el nomenament dels membres del Consell i en el sistema judicial en el seu conjunt, i perjudicarà la percepció de la societat sobre una independència judicial efectiva».

María Jesús del Barco, de l’APM, recorda que entre les recomanacions que el Grup d’Estats contra la Corrupció (Greco) remet a Espanya periòdicament sempre figura el sistema d’elecció dels vocals del Consell General del Poder Judicial, cosa que se suma al fet que el Tribunal Europeu de Drets Humans s’hagi expressat en un sentit similar en les seves resolucions. 

Jorge Fernández Vaquero, portaveu de la segona associació en nombre d’associats, la Francisco de Vitoria, s’endinsa en aquest argument i qualifica la reforma del Govern d’«autèntic despropòsit», perquè es dirigeix en direcció contrària a la indicada pels organismes internacionals. «Estableix un vincle més fort amb els polítics», per això s’augmentaria el problema actual, que és d’«aparença de politització», en lloc de solucionar-lo. I recorda que les competències de l’òrgan de govern dels jutges no es limiten només a nomenaments d’alts càrrecs judicials, sinó que també són disciplinaris, de trasllats o ascensos.

«En temps de Franco estaria de luxe» que el Ministeri de Justícia assumís les competències del Consell, mentre aquest estigui en funcions, assenyala Del Barco, amb referència a l’opció estudiada per l’Executiu en un primer moment d’assumir les obligacions de l’òrgan de govern dels jutges mentre el seu mandat estigui caducat. Al final, la proposició de llei del PSOE i Unides Podem limita les funcions del Consell pendent de renovació, al prohibir-li realitzar nomenaments, però manté la resta, sense traspassar-les-hi a l’Executiu. 

Dubtes d’inconstitucionalitat

Amb independència d’això, la portaveu de l’associació de jutges conservadora denuncia que «pretendre trencar el bloqueig constitucional», que impedeix la renovació en termini de certs òrgans, «a través d’una reforma amb seriosos dubtes d’inconstitucionalitat és molt perillós». 

Notícies relacionades

Una carta redactada pel president

Sánchez irromp en la campanya electoral

Ho diu per la sentència del Tribunal Constitucional de 1986 que va avalar que els vocals d’extracció judicial fossin elegits per les Corts –com ja ocorria amb els juristes de reconeguda competència–, a l’entendre que la majoria de tres cinquens prevista a la Constitució per a aquests últims conjurava el risc de politització que aquella reforma podia comportar, al forçar el consens. El Govern ara preveu elegir els 12 jutges per majoria absoluta, que permetria que un sol partit, si obtingués aquest suport, com va ocórrer amb el PSOE i el PP, pogués designar la majoria del Consell. Els altres vuit podrien continuar caducats.

Si algun jutge o fiscal augura que el TC avalarà un reforma semblant, ha vigilat molt d’exposar-ho a Twitter, on la majoria només veu «perills» en la reforma anunciada.