Una jutge anul·la un manifest de la Universitat de Barcelona a favor dels polítics presos

Una jutge del contenciós administratiu de Barcelona ha anul·lat un manifest de rebuig de les condemnes dels presos de l’1-O i «la judicialització de la política», aprovat pel claustre de la Universitat de Barcelona (UB) el 21 d’octubre del 2019 en una sessió extraordinària. La togada ha condemnat la universitat a pagar les costes del procés, fins a 600 euros, i a publicar la sentència en la seva web.

El veredicte sosté que la universitat «forma part de l’administració pública i no és una institució de representació política», per la qual cosa està sotmesa al deure de neutralitat i «no pot assumir com a pròpia» una orientació determinada, «i encara menys quan aquesta posició és manifestament contrària als valors i principis de l’ordenament jurídic vigent». És a dir, la universitat «no és aliena» a l’exigència de «neutralitat ideològica que es predica de la resta de poders públics», ja que la seva tasca és «servir amb objectivitat els interessos generals»

La titular del Jutjat Contenciós Administratiu, Ana Alonso, estima íntegrament el recurs interposat per quatre professors de la UB contra l’aprovació del manifest al·legant que vulnerava els drets fonamentals de llibertat ideològica, d’expressió i a l’educació. La fiscalia va recolzar el recurs i la universitat es va oposar que s’estimés, al negar que s’haguessin vulnerat drets i per falta de legitimació activa dels demandants.

El manifest

El manifest va considerar la situació creada arran de la sentència del procés com a «extremadament greu», perquè s’havia «judicalitzat una qüestió estrictament política», alhora que denunciava que els poders de l’Estat havien «forçat l’ordenament jurídic, amb l’aplicació abusiva i punitiva de la presó preventiva». L’escrit reivindicava que la «universitat ha sigut un espai autònom respecte al poder econòmic i polític», un lloc de «creació i de pensament, i d’estímuls d’actituds crítiques».

Així mateix, el document exigia la «immediata posada en llibertat de les persones injustament condemnades o a presó provisional i el sobreseïment de tots els processos penals i administratius en curs relacionats, així com el retorn de les persones exiliades».

Dret individual

Notícies relacionades

Puigdemont confia que Sánchez obtingui l’oficialitat del català a la UE

Menors migrants es neguen a sortir de les Canàries per la lentitud del procés

En la sentència, la magistrada respon a la UB que el seu manifest no està emparat en el dret a la llibertat d’expressió. «La invocació de la llibertat d’expressió no justifica ni empara l’assumpció d’una posició política per part d’una institució pública la funció de la qual no sigui precisament la de la representació política», remarca.

Així mateix, considera que defensar des de la UB les actuacions de les forces polítiques al capdavant de la Generalitat «declarades majoritàriament inconstitucionals i perseguides per la jurisdicció penal», no són només impugnables, sinó que, textualment, dificulten el desenvolupament integral d’alumnes i professors que la llei deixa en mans de la universitat. Per la jurista, el manifest pot afectar una pluralitat de persones que davant «les actuacions de la universitat poden estar o no interessades a acudir-hi».