Jaume Asens: «Avançar en el diàleg passa per la llibertat dels presos»

¿Com valora la inhabilitació de Quim Torra?

Crec que és el pitjor final possible de la legislatura que es podia produir en un temps en què ens estem esforçant perquè la política torni a ser útil, torni a guanyar i deixar enrere el llegat de la judicialització de la política del PP.

¿Era possible una altra sentència malgrat que el mateix Torra va reconèixer que havia desobeït l’ordre de la Junta Electoral Central?

Sí, perquè una cosa és desobeir i una altra és cometre un delicte de desobediència. Això es podria haver reconduït per la via contenciosa administrativa. El dret penal és l’últim recurs de què disposa l’Estat. Arribar fins aquí és un fracàs com a societat perquè s’està utilitzant la via més lesiva de totes.

¿Li consta que el Govern tingui pensat convocar la taula amb Aragonès com a president en funcions?

Serà molt difícil que aquesta taula avanci en un clima preelectoral i quan no sabem quin serà el futur govern d’una de les parts. No s’han de dipositar gaires expectatives en què pugui passar abans de les eleccions.

¿Vostè està treballant amb el Govern per reformar el delicte de sedició?

Sí, evidentment. Això forma part d’un acord entre nosaltres i el PSOE més que un acord entre el Govern i el món independentista, que no vol això. A més, sempre hem dit que qualsevol proposta de desjudicialització del conflicte a Catalunya, qualsevol avenç en la taula de diàleg, passa per aconseguir que els presos independentistes estiguin en llibertat.

¿Considera que la reforma ha d’incloure una rebaixa d’aquestes penes?

Tenim una posició de màxims que consisteix a derogar el delicte. Tot i així, estem disposats a parlar de reformar el tipus penal, si aquí hi ha la majoria del Congrés. Però no s’ha de canviar tant la temporalitat sinó els requisits. La clau d’aquesta reforma és que quedi clar que per imputar un delicte de sedició hi ha d’haver violència. Amb aquesta reforma, el que va passar l’1-O i el 20 de setembre no hauria de ser delicte.

És a dir, hi ha dos objectius: un és aconseguir la llibertat dels presos i un altre blindar el dret de manifestació perquè en el futur no es torni a produir una situació d’injustícia com aquesta.

¿Aquesta reforma ja l’han negociat amb el PSOE? ¿Quan podria estar a punt?

Estem esperant rebre la seva resposta a la nostra proposta. El que ens han manifestat és la seva voluntat d’adequar aquest tipus penal als estàndards internacionals però encara no tenim una proposta per la seva banda per poder discutir.

La reforma exigeix, primer, passar pel tràmit d’una sèrie d’informes i després convertir-se en avantprojecte que seria aprovat pel Consell de Ministres i després aniria al Congrés com un coet, de forma molt ràpida. Això podria ser entre 4 o 6 mesos; per nosaltres és urgent per normalitzar la situació l’abans possible a Catalunya, per rebaixar la tensió i sobretot per corregir una situació que ens sembla injusta.

¿S’hauria de concedir l’indult als presos de l’1-O?

Jo crec que sí. No pot ser que per un delicte d’ordre públic hi hagi persones que hagin sigut condemnades a més anys que per una violació o un homicidi. Això clama al cel. És una desproporció absolutament evident. I crec que l’indult està pensat per aquests casos, per suavitzar, per temperar el rigor punitiu d’una condemna.

¿Vostè veu possible una amnistia per als presos del procés?

L’última paraula, en el cas d’una llei d’amnistia, la tindria el Tribunal Constitució i ara mateix està compost per una majoria de jutges conservadors. Em sembla impossible que aquesta via prosperi. Ho he debatut amb dirigents d’ERC i de JxCat i crec que no haurien de plantejar la seva proposta com una cosa incompatible amb l’indult o la reforma del Codi Penal.

Amb les eleccions a la cantonada, ¿amb quina estratègia afronten els comicis?

Crec que a diferència d’anteriors eleccions, tota la qüestió vinculada a la crisi territorial estarà present però no tindrà la centralitat. La qüestió social tindrà més preeminència que mai. I, evidentment, més la tindria si arribem a les eleccions amb els presos en llibertat. Això aniria bé per poder parlar d’altres coses no vinculades només al que ha passat a Catalunya.

Notícies relacionades

El sobiranisme commemora l'1-O sota l'efecte encara de la sortida de Torra

Les causes pendents per les càrregues policials de l'1-O

Vostè ha sigut molt crític amb el bloqueig de les institucions, ¿com valora els nomenaments del Consell General del Poder Judicial?  

Crec que és un atemptat contra la Constitució gravíssim. El PP vol ocupar tots els llocs claus i sensibles de la cúpula judicial. El Congrés ha d’intervenir i requerir al poder judicial perquè aturi el seu colpisme institucional i aprovar una llei perquè quan el govern dels jutges estigui en funcions no pugui operar com un govern investit amb legitimitat democràtica.