El sobiranisme commemora l'1-O sota l'efecte encara de la sortida de Torra

El tercer aniversari de l’1-O va servir de tret de sortida a una llarga precampanya que s’allargarà fins a mitjans de gener, 15 dies abans de la data prevista de les eleccions. Amb el rerefons de la inhabilitació de Quim Torra, les principals forces de l’independentisme, JxCat i ERC, van mostrar ja les que, de ben segur, seran les seves armes.

Així, mentre els puigdemontistas van insistir en el marc plebiscitari dels comicis del 2021, buscant, així, una opa a l’electorat més unilateralista d’ERC, els republicans van mantenir el seu intent perquè la campanya tingui, quant a la dialèctica entre forces independentistes, un perfil el més baix possible.

Els postconvergents van celebrar un acte a Cornellà de Terri (localitat on va votar Carles Puigdemont l’1-O) per llançar el seu missatge: convertir les eleccions en un nou plebiscit després del qual, si se supera el 50% de vots independentistes, traçar un full de ruta que, segons va proposar l’expresident a TV-3, hauria de culminar al final de la pròxima legislatura «fent efectiu el mandat» de la votació i aplicant la república catalana.

Puigdemont també va apostar per «fer que el mandat de l’1-O segueixi vigent» en els pròxims comicis, mirant de tornar a fixar així un full de ruta a què ERC i la resta de l’independentisme s’adhereixin. Consisteix aquesta vegada a comprometre’s que si el sobiranisme supera el 50% dels vots, el pròxim mandat de legislatura acabi amb «el reconeixement de la república catalana».

Marcar el camí

La intenció de Junts és marcar el camí d’Esquerra. En aquest sentit, aquest dissabte, el nou partit de Puigdemont aprovarà les seves ponències organitzativa i política. En aquesta última s’enalteix la «confrontació» i la unilateralitat com a mètodes per arribar a la independència.

En canvi, ERC, que ràpidament es va desmarcar del marc plebiscitari el mateix dilluns de la inhabilitació, va evitar la confrontació. I és que els fontaners republicans afirmen que la ‘vietnamització’ (és a dir, la pujada de tensió) de les relacions entre les dues forces els perjudica, en general, a tots dos, i molt especialment, a ERC. Per això volen la pau tant sí com no.

Aragonès va apostar a RAC-1 per reeditar el pacte JxCat-ERC després de les pròximes eleccions, si és possible amb la implicació de la CUP, i va evitar parlar del partit de Puigdemont com a adversari o rival. També va evitar xocar amb Junts en relació amb la taula de diàleg amb el Govern central, i va afirmar que no es pot reunir amb el format que tenia fins ara, després de la inhabilitació de Torra. Esquerra, doncs, evita el xoc.

Foto d’homenatge

Formalment, el sobiranisme va voler mostrar una fotografia d’«unitat i transversalitat» per commemorar l’aniversari i aparcar les diferències, almenys públicament, després de la inhabilitació de Torra. Torra va anar com a expresident a l’únic acte conjunt, l’organitzat per Òmnium Cultural a les portes de l’institut Pau Claris de Barcelona, on hi va haver brutals càrregues policials –‘puntada de peu voladora’ inclosa–, per celebrar un «acte de memòria». Ha sigut aplaudit per representants de l’ANC, de JxCat, d’ERC i de la CUP, a més de membres d’entitats socials, i s’ha situat en el centre de tots els focus. El president substitut, Pere Aragonès, es va col·locar en una cantonada. 

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

Els independentistes es van comprometre a «culminar la independència» apel·lant a una unitat estratègica que continua absent. «En aquests moments no la tenim i és urgent recuperar-la per fer efectiu el mandat de l’1-O», va dir la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, emplaçant a una DUI «efectiva». El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, va afirmar que la consulta del 2017 va ser «l’inici del clímax de la repressió de l’Estat» i que «no s’ha aturat tres anys després».

La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha definit el referèndum com a «moment fundacional de la república». Per la CUP «no es tracta de mirar cap enrere com si fos un esdeveniment del passat o un record del que vam fer». «Vam demostrar que ho vam fer i que ho podem tornar a fer», va assegurar la diputada Natàlia Sànchez.