EL FUNCIONAMENT INTERN

¿Com s'organitza l'agenda del Rei?

La Zarzuela prepara les activitats de Felip VI en coordinació permanent amb la Moncloa

Ex alts càrrecs de les dues institucions destaquen l'excepcionalitat que el desacord hagi transcendit

undefined44351449 graf1508  madrid  16 07 2018   fotograf a facilitada por la 200925133952

undefined44351449 graf1508 madrid 16 07 2018 fotograf a facilitada por la 200925133952 / Francisco Gomez

3
Es llegeix en minuts
Pilar Santos
Pilar Santos

Periodista

ver +
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

L’absència de Felip VI aquest divendres en l’entrega de despatxos dels jutges a Barcelona ha posat sobre la taula una part del treball discret i rutinari que la Zarzuela i el Govern fan per organitzar l’agenda del Rei. Per aquest reportatge han sigut consultats diversos alts càrrecs ja retirats de les dues institucions que saben com s’ha gestionat aquest assumpte durant les últimes dècades, tant amb el cap d’Estat actual com amb Joan Carles I.

Relació entre el Govern i la Casa del Rei

El primer que destaquen aquestes fonts, que no volen aparèixer amb noms i cognoms, és que mai s’havia escenificat un desacord entre l’Executiu i la Casa del Rei d’aquesta forma. I això que hi ha hagut altres ocasions en què la Moncloa ha desaconsellat viatges o ha demanat canvis en els discursos redactats a la Zarzuela.

La Moncloa i la Casa treballen per evitar la «fricció» entre el president i el Rei

«No es va veure com un xoc quan [José María] Aznar va vetar la visita a Cuba [el 1998]», afirma un alt funcionari que va treballar a les ordres del rei emèrit i que recorda també diverses ocasions en què l’Executiu va demanar canviar algunes frases de «discursos importants» de Joan Carles. Normalment, diu un altre que va bregar amb l’agenda reial des de la Moncloa, el secretari general de la Presidència o el cap del Gabinet del president i el cap de la Casa del Rei resolen aquests problemes amb discreció i evitant sempre que la «topada» es conegui perquè no afecti el cap de l’Executiu i el Monarca. «Aquí és probable que la Casa del Rei s’hagi vist implicada per les ganes de filtrar la informació del poder judicial», afegeix l’extreballador de la Zarzuela.

Elecció d’actes

Les activitats del cap de l’Estat són el resultat de les desenes d’invitacions que rep directament i també dels actes als quals l’Executiu li proposa assistir perquè tingui interès polític o per, per exemple, donar un reconeixement a un sector econòmic en conflictes. Entre les primeres, l’encarregat d’escollir les que més convenen és el cap de la casa (en aquests moments, Jaime Alfonsín).

La direcció de l’Estat l’hi comunica al Govern (a Presidència o al ministeri del ram) i, «amb naturalitat» i «d’una manera rutinària», afegeix una altra persona clau de l’última etapa del regnat de Joan Carles, «prenen nota» i es van tancant actes. A més, l’Executiu decideix quin ‘ministre de jornada’ acompanya al Monarca. Qualsevol acte del Rei és ratificat pel Govern, no només amb la llum verda que en aquesta ocasió no va donar a l’acte dels jutges, sinó amb la presència d’un membre de l’Executiu al seu costat. 

L’agenda es parla i es tanca «amb naturalitat», casant l’interès de la Casa amb el de l’Executiu 

Notícies relacionades

Sense una explicació completa i oficial de per què Felip VI no podia anar a la cerimònia de Barcelona, un ex alt càrrec del Ministeri de l’Interior assenyala que ni quan «ETA estava forta i activa» es va arribar a anul·lar un acte per motius de seguretat. Altres fonts de l’Executiu indiquen això mateix, que no es pot adduir motius de seguretat perquè el Govern ha de garantir-la a tot el territori. «No tinc cap dubte que la decisió, si com sembla ha sigut del Govern, respon a alguna informació delicada d’intel·ligència que mai sabrem. Però segur que està justificada», assenyala un ex alt dirigent socialista de primer nivell. A la Moncloa no aclareixen les raons i apunten a un «curtcircuit» en la cadena de comunicació entre l’Executiu, la Zarzuela i el Consell del Poder Judicial. 

«Quan hi havia alguna cosa políticament sensible, en parlàvem i ho consensuàvem. La comunicació entre les dues institucions sempre va ser fluida», afirma l’antic col·laborador de l’emèrit. «És evident que, quan hi ha una discrepància, preval el criteri del Govern», afegeix un bon coneixedor dels engranatges del poder. Sembla que ara, com a poc, hi ha hagut interferències entre les dues institucions.