Podem planteja anar al TC si l'«il·legítim» CGPJ fa nous nomenaments

Unides Podem estudia portar al Tribunal Constitucional (TC) els nomenaments que efectuï el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en llocs clau de la cúpula judicial i, a més, planteja que el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, no ratifiqui aquestes designacions.

També demana als vocals «decents» del GGPJ, molt especialment a la «minoria progressista», que no participin en aquestes designacions en la judicatura previstes per al 30 de setembre que ve i que alcin la veu en vista del «colpisme constitucional» del PP, que recorre a una mena de «claveguera judicial» per mirar d’enderrocar el Govern.

Així ho ha indicat en una entrevista a Europa Press el president del grup parlamentari d’Unides Podem-En Comú-Galícia En Comú en el Congrés, Jaume Asens, per alertar sobre el bloqueig en la renovació de l’òrgan de govern dels jutges, una «exigència democràtica» a què es neguen els populars.

Asens assegura que com que passa en el Congrés i el Govern quan està en funcions, una institució que té un mandat «caducat» ha de limitar-se a tasques ordinàries de tràmit i no pot nomenar futurs magistrats, en compliment d’aquest «principi de renovació» que defensa la Constitució.

«Curtcircuit» i «bomba de rellotgeria»

No obstant, ha censurat que el PP no vol aplicar aquesta renovació en el CGPJ, i que així provoqui un «curtcircuit» en aquest òrgan, que deriva en «bomba de rellotgeria constitucional» i una «metàstasi» per al sistema que «corromp» les normes de funcionament.

«Tenim un òrgan de govern dels jutges que ara és il·legítim [...]. I ha de cessar en la seva voluntat de continuar governant i decidint quins són els jutges que ocuparan els llocs clau i sensibles de la cúpula judicial», ha afirmat Asens.

Això l’enquadra en la voluntat del PP de «segrestar» el poder judicial, d’«atrinxerar-se en el CGPJ per «guanyar allà el que ha perdut a les urnes» i intentar «estendre la seva influència i colonitzar tots els estaments del poder judicial», una cosa que ja fet en el Tribunal Suprem.

Per tot això, Asens afirma que hi ha una «cúpula judicial i fiscal» que es considera «imbuïda de la sacrosanta missió de mantenir i defensar una determinada visió d’Espanya», juntament amb la «pulsió» del PP de mirar de «patrimonialitzar el poder».

Precedent de la sentència de l’Estatut

Segons ha rememorat, el bloqueig que forcen els populars ja va tenir lloc en l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero quan també van bloquejar la renovació d’estaments judicials, cosa que va derivar en la sentència de l’Estatut per part del TC, però ara amb l’«agreujant» que «ni tan sols es volen asseure a negociar».

«Ells [el PP] han dit públicament que mentre Unides Podem sigui en el Govern no compliran la Constitució. Això és com si el president del Govern, Pedro Sánchez, digués que no convocarà eleccions fins que el PP no trenqui amb Vox. [...] Estem parlant de colpisme constitucional; estem parlant d’una estratègia per enderrocar el Govern, una operació per subvertir l’ordre constitucional», ha remarcat.

A part de les «clavegueres policials», per a Asens el PP també fa servir les «clavegueres judicials» i impedeix que es renovi el poder judicial, cosa que «corromp» el sistema, com revela el fet que, fins ara, s’hagin renovat 47 nomenaments de càrrecs judicials, alguns d’ells de caràcter «vitalici» mitjançant la utilització «espúria del filibusterisme legal» amb «objectius polítics».

Petició al ministre de Justícia

Per evitar que aquesta situació es torni a produir en el futur per aquesta negativa del PP i omplir aquest «buit que ara mateix hi ha en la llei», el parlamentari de la formació morada ha defensat una proposta legislativa que reguli què pot fer el govern dels jutges en funcions.

Atès que aquesta llei pot arribar tard, i tot i que treballen perquè pugui tenir efectes retroactius malgrat que no és fàcil, Unides Podem està estudiant diverses opcions per al curt termini. La primera, acudir al TC i presentar un conflicte d’atribucions si el CGPJ «tira endavant» aquests nomenaments, sota l’argument que s’estaria vulnerant atribucions del Congrés per escollir els membres del poder judicial.

L’altra possibilitat que estudien és que el ministre de Justícia no ratifiqui els nomenaments efectuats, facultat regulada per la llei orgànica del Poder Judicial a l’article 634, que exigeix la firma del Rei de forma obligatòria i la ratificació del ministre, que és facultativa però no obligatòria.

Legitimitat perduda del CGPJ

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Sobre el sistema d’elecció, Asens ha manifestat que el model és «millorable» però persegueix garantir que el poder judicial s’«assembli molt al poble del qual emana la seva legitimitat».

«Això es pot criticar, però ningú pot acceptar que el que està passant avui en el poder judicial, on hi ha un poder incontrolat que ha perdut legitimitat democràtica incomplint el mandat de la Constitució», ha afirmat per ressaltar la importància que hi hagi legitimitat democràtica en l’elecció del CGPJ.