La setmana en què es va dinamitar la relació entre la Justícia i el Govern

Aquests dos episodis han coincidit amb l’anunci del Govern d’iniciar la tramitació dels indults dels condemnats per l’1-O, i la barreja ha sigut explosiva, sobretot pel que fa a especulacions sobre les veritables raons per les quals el Govern no va autoritzar el Rei a assistir a un acte al qual ja acudia sempre el seu pare des que es va obrir l’Escola Judicial i a què Felip VI una setmana abans havia confirmat que aniria.

Consulta prèvia a la Casa Reial

La cerimònia, per a la qual es consulta amb la Casa Reial qualsevol detall, des de data a lloc de celebració o mesures de seguretat, va fer-se miques. La trucada que el Rei va fer al president del Poder Judicial, Carlos Lesmes, va suposar que els ministres de Podem l’acusessin de faltar a la neutralitat que li imposa la Constitució. 

Just la mateixa Constitució per la qual la presència del monarca era tan important per a la majoria dels jutges, no només per als especialment monàrquics o de dretes. La consideraven poc menys que imprescindible pel seu article 117, que proclama que «la justícia emana del poble i s’administra en nom del Rei per jutges i magistrats integrants del poder judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l’imperi de la llei».

Per tancar el capítol, en què els perfils dels jutges es van omplir de fotos del Rei a Twitter, la majoritària Associació Professional de la Magistratura exigeix al Govern conèixer els motius pels quals no se’l va autoritzar a anar-hi. Això contribuiria a acabar amb les especulacions, que han anat des d’una hipotètica falta de seguretat, que l’afectaria a ell, però no al ministre de Justícia o a la fiscal de l’Estat, fins a una suposada «oportunitat política» de difícil justificació. Fonts pròximes a l’Executiu ho expliquen per la proximitat de l’acte amb la sentència del Suprem que previsiblement inhabilitarà el president de la Generalitat, Quim Torra, cosa que tem que perjudiqui la imatge del Rei a Catalunya, com va passar amb el seu discurs del 3 d’octubre del 2017. Juan Carlos Campo aquesta setmana podrà acabar amb les divagacions responent al PP al Congrés.

Divisió fiscal

Aquesta difusa oportunitat política també es donaria en l’altre esdeveniment per a alguns dels jutges i fiscals consultats per aquest diari. Dubten de futures promocions per als quatre fiscals de Sala del Suprem que van defensar la rebel·lió en el judici del procés, després que el número dos de la Fiscalia mostrés els seus dubtes sobre aquesta acusació i entengués la condemna final de sedició amb què el Suprem els havia «punxat el globus». Tot plegat, a més, partia d’unes declaracions en què Luis Navajas va acusar d’estar «contaminats ideològicament» Consuelo Madrigal i Fidel Cadena, aquesta última pendent de renovació com a fiscal en cap de Penal del Suprem.

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

A diferència dels jutges que amb més o menys vehemència en general defensaven la presència del Rei a Barcelona, els fiscals es van dividir clarament entre conservadors i progressistes. Els primers, agrupats en l’Associació de Fiscals, afirmen que els problemes de la institució parteixen del mateix nomenament de Dolores Delgado després d’haver sigut ministra de Justícia, i li retreuen no haver sortit en defensa dels seus companys del procés. La Unió Progressista de Fiscals, a què va pertànyer Delgado, creu que el millor és resoldre-ho internament amb les informacions prèvies obertes per si hi hagués responsabilitat disciplinària.

Als dos conflictes se suma, a més, un problema que sembla endèmic: un Consell General del Poder Judicial pendent de renovació des de fa dos anys per la falta d’acord dels principals partits.