30 d’oct 2020

Anar al contingut

DAVANT L'EXPANSIÓ DEL VIRUS

El Govern es prepara per prendre el control de Madrid si Ayuso no rectifica

La Moncloa contempla aplicar la llei de salut pública o fins i tot un estat d'alarma a la comunitat

L'Executiu encara confia que la presidenta reculi però no està disposat a esperar molt més

Juan Ruiz Sierra

El Govern es prepara per prendre el control de Madrid si Ayuso no rectifica

Enric Fontcuberta

«Ja hi estem treballant». El missatge en privat del Govern resulta inequívoc. La Moncloa encara espera que la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, rectifiqui i apliqui mesures més dures per frenar l’extensió del virus a la comunitat, però ja es prepara per «prendre el control» de l’autonomia davant la pandèmia. De moment, l’Executiu vol deixar passar uns dies, veure l’evolució de les dades i intentar evitar un xoc frontal entre les dues administracions, però segons avancen diferents fonts a EL PERIÓDICO, no pensa donar molt més marge a la dirigent del PP.

D’una banda, en públic, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, emplaça Ayuso perquè «revisi les seves decisions i «segueixi el criteri de la comunitat científica», que també defensa iniciatives més contundents. «Madrid ens preocupa molt. Està en una situació de risc sanitari seriós per als seus ciutadans i els ciutadans de les comunitats limítrofes. Ho dic des de la màxima lleialtat», va dir Illa aquest dissabte des de Barcelona, en unes paraules similars a les del dia anterior, però deliberadament més dures. Era una espècie d’ultimàtum. Divendres ja havia advertit que no descartava cap escenari, tampoc la intervenció. 

De l’altra, l’Executiu ja estudia quines decisions prendre en cas que la presidenta madrilenya desatengui aquests missatges i continuï sense estendre el confinament perimetral a tota la capital i els municipis amb una incidència acumulada en 14 dies per sobre dels 500 casos per 100.000 habitants, el doble de la mitjana nacional. Malgrat que la Moncloa continua esperant que Ayuso assumeixi que «no pot continuar així», la hipòtesi d’una intervenció més contundent és molt a prop. En tot cas, tret de canvis d’última hora, l’encarregat de comunicar la decisió no seria Illa, sinó el mateix president del Govern, Pedro Sánchez.

Les opcions en estudi

Es contemplen diverses possibilitats. Una d’elles passa per l’aplicació de la llei general de salut pública del 2011. «Correspon a l’autoritat sanitària estatal amb caràcter general, en l’àmbit de les seves competències, l’adopció de mesures sobre coordinació i execució de les actuacions de salut pública considerades en aquesta llei, així com l’adopció de les mesures d’intervenció especial en matèria de salut pública que resultin precises per raons sanitàries d’urgència o necessitat o davant circumstàncies de caràcter extraordinari que representin un risc evident per a la salut de la població, i sempre que l’evidència científica disponible així ho acrediti», assenyala la norma a l’article 52.3.

Un dels principals responsables de la llei de salut pública, José Martínez Olmos, secretari general de Sanitat dels governs de José Luis Rodríguez Zapatero, explica: «El que seria ideal és que hi hagués una rectificació de la Comunitat de Madrid i un acord entre les dues administracions. En cas de no ser així, és inevitable una intervenció del Govern. L’estat d’alarma pot donar més seguretat jurídica a les mesures que, a més de limitar drets fonamentals, han de protegir a les autonomies limítrofes, com Castella-la Manxa i Castella i Lleó. No obstant, Sanitat podria adoptar les mesures d’intervenció que consideri necessàries, d’acord amb la llei. Per exemple, les que va proposar el ministeri en el seu informe oficial a la Comunitat de Madrid. D’aquesta manera, tot i ser menys eficaços, exerciria competències legalment atribuïdes al Govern sense envair les de Madrid». El Govern considera que els requisits que fixa la llei es compleixen de sobres a la Comunitat de Madrid.

El decret de nova normalitat faculta el Ministeri de Sanitat per adoptar actuacions coordinades urgents

Però, alhora, la Moncloa tampoc descarta tornar a demanar la declaració de l’estat d’alarma per aplicar-lo a l’autonomia, una cosa que podria fer sense necessitat de l’autorització del Congrés, tot i que hauria de passar després per la Cambra baixa si vol prorrogar el règim excepcional, transcorreguts 15 dies. La primera opció, aplicar la llei de salut pública, seria la més suau, perquè no implicaria treure competències autonòmiques, sinó que l’Executiu assumiria les que ja són seves. Però alhora, amb l’alarma el camp d’actuació podria ser més ampli, ja que els territoris veïns de Madrid, com ha dit Illa, també es troben en «seriós risc sanitari».

I quedaria una altra sortida: l’aplicació del decret llei de nova normalitat, del 9 de juny. «Amb caràcter excepcional i quan així ho requereixin motius d’extraordinària gravetat o urgència, l’Administració General de l’Estat promourà, coordinarà o adoptarà d’acord amb les seves competències les mesures que siguin necessàries per assegurar el compliment del que s’hagi disposat en aquest reial decret llei, amb la col·laboració de les comunitats autònomes», assenyala l’article 3 de la norma. I la disposició final segona, que va modificar la llei de cohesió del sistema sanitari, faculta el Ministeri de Sanitat a adoptar actuacions coordinades en salut pública en casos d’«urgent necessitat».

Anàlisi «en profunditat»

«Estem estudiant el tema en profunditat, mentre esperem que Madrid revisi les seves mesures. Hi ha moltes possibilitats de reacció i cap està descartada», afirmen fonts de l’Executiu coneixedores del procés de presa de decisió. És més, indiquen que «arribats a aquest punt, veient com les gasta el Govern autonòmic», que dijous «va negar» que tingués coneixement de les recomanacions que els va fer arribar Illa verbalment i per escritel Govern «farà el que hagi de fer». 

«Veient com les gasta Madrid, el Govern farà el que hagi de fer», esgrimeixen des de l’Executiu

«Això no pot aguantar gaire més. El Govern ja ha parlat, però s’està estudiant com fer-ho en cas que sigui necessari», remarca un alt càrrec de la Moncloa. Diferents interlocutors del Govern i del PSOE, que al seu torn estan en contacte amb Illa i han pogut constatar la seva enorme irritació amb Ayuso –una actitud molt eloqüent, pel caràcter temperat i flegmàtic del ministre–, insisteixen que l’ambient d’intervenció és inequívoc, i fins i tot es dubta que es pugui esperar fins divendres que ve, perquè la situació epidemiològica a Madrid és molt greu. 

Des de Sanitat abunden en aquesta línia: »Justament el marc mental de Madrid, la idea que cal actuar setmana a setmana o de 14 dies en 14 dies, és el que volem atacar. Ja els vam dir que no es podia esperar una setmana més. Dilluns que ve farà set dies de l’entrada en vigor de les seves primeres mesures [a 37 zones bàsiques de salut] i els números són els que són». La incidència acumulada a Madrid, segons l’últim informe del ministeri, és de 721 positius per 100.000 habitants. Fa una setmana, era de 682

Un ministre apunta fins i tot que, més enllà de la batalla política entre les dues administracions, que opera com a poderós teló de fons, els ciutadans demanen solucions i miren cap amunt, esperant una resposta, i el Govern central no es pot «inhibir» o no buscar solucions. L’ideal seria «parar el rellotge i seure a la taula per buscar un acord», però si no és possible caldrà intervenir, raona. 

El cost polític

Al Govern estan convençuts, a més, que el cost polític d’adoptar mesures molt dures no serà alt. És a dir, que no hi haurà desgast per a Sánchez. Apunten que el clima és favorable, perquè «Ayuso està morta políticament» i la comunitat científica pressiona de forma unànime a favor de més limitacions. A més a més, ha molestat molt que «l’acord a què es va arribar dijous» per assumir les recomanacions exposades per Sanitat saltés pels aires divendres.

Casado acusa Sánchez de fixar-se com a tasca «l’atac a les comunitats»

Des del PP, ja es carrega contra l’aplicació d’«un article 155 sanitari», que segons l’opinió de l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, només serviria per «revifar el foc». El líder del PP, Pablo Casado, va acusar aquest dissabte el Govern de fixar-se com a «primera tasca» l’«atac a les comunitats autònomes, a qui pretén responsabilitzar de la seva negligència.» I això que el cap dels conservadors demanava en els últims dies a Sanitat que s’impliqués més en el control de la pandèmia perquè la llei li ho permet. I el conseller de Justícia de la comunitat, Enrique López, va contestar així a Illa, al·ludint a l’absència de Felip VI en un acte del Poder Judicial a Barcelona: «Hauria de deixar d’utilitzar Madrid per tapar els problemes que el Govern té a Catalunya».  

El ministre, de moment, continuarà forçant la corda aquest diumenge, en la seva entrevista a ’El objetivo’ (La Sexta). A partir de dilluns, arriba el moment de les decisions. L’Executiu remarca que no podia aparèixer com a «copartícip» de la «irresponsabilitat» de la Comunitat de Madrid, i per això va comparèixer Illa divendres en paral·lel al viceconseller autonòmic, Antonio Zapatero. Ara el vas de la paciència es va curullant. El Govern està disposat a actuar si Ayuso no fa marxa enrere, i sense demora.