¿Quines conseqüències tindria la inhabilitació de Torra?

Una inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, pendent de la decisió que prengui el Tribunal Suprem, desencadenaria diversos efectes polítics a Catalunya, entre els quals noves tensions a les files independentistes i un possible avanç electoral per als primers mesos del 2021.

Govern en funcions, Aragonès al timó

La llei de la Presidència de la Generalitat estipula que un president cessa del seu càrrec si hi ha «condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics», cosa que comportaria al seu torn que la resta de membres del seu Govern quedessin des d’aquell moment en funcions.

Segons la llei, seria el vicepresident del Govern, Pere Aragonès (ERC), que assumiria les funcions que deixaria vacants el president, tret de tres de les atribucions presidencials: plantejar una qüestió de confiança, designar o destituir consellers i convocar eleccions.

El Govern també tindria les seves funcions limitades i, entre altres coses, no podria aprovar els pressupostos, ja que no tindria les atribucions per impulsar nous projectes de llei, segons va alertar el mateix Aragonès fa un parell de setmanes.

Tensions entre independentistes

El rol d’Aragonès com a número u del Govern en funcions coincidiria amb un dels moments de més divisió a les files independentistes, en vigílies de les pròximes eleccions catalanes.

Aragonès, coordinador nacional d’ERC, es perfila com a candidat efectiu del seu partit a la presidència de la Generalitat –més enllà de si el número u de la llista l’acaba ocupant simbòlicament Marta Rovira, que segueix a Ginebra (Suiza)– i la pugna amb JxCat es podria intensificar en els mesos que venen.

La carta d’investidura

Una vegada inhabilitat Torra, s’obriria un període de 10 dies –segons marca la llei de la Presidència de la Generalitat– en què el president del Parlament, Roger Torrent, després de consultar els grups parlamentaris, ha de proposar un candidat a la investidura.

No obstant, Torra ha demanat explícitament al seu grup, JxCat, que no miri d’investir cap substitut, perquè això significaria, al seu parer, acotar el cap davant el Suprem, però aquesta postura, sumada a la seva negativa a convocar eleccions abans que pugui ser inhabilitat, podria deixar el Govern en una situació d’interinitat durant mesos, amb un bloqueig institucional temut per ERC.

La investidura d’un president alternatiu desencallaria la situació, fins i tot una investidura fallida –en la qual el candidat no obtingués prou suports– també permetria un desbloqueig perquè activaria el compte enrere de dos mesos per investir un president i, consumit aquell termini sense èxit, se celebrarien automàticament noves eleccions 54 dies després, però ¿què passa si no hi ha investidura, ni efectiva ni fallida?

¿Com s’activen les eleccions?

El 9 de febrer del 2018, frustrada la investidura a distància que buscava Carles Puigdemont des de Bèlgica, els lletrats del Parlament van emetre un informe –firmat pel secretari general, Xavier Muro– en el qual concloïen que, si la legislatura seguia encallada, el president de la cambra catalana, Roger Torrent, podia activar el compte enrere de dos mesos si es prolongava el bloqueig polític.

Els lletrats al·ludien al precedent d’un dictamen del Consell d’Estat sobre l’anomenat «tamayazo» en l’Assemblea de Madrid el 2003.

Fonts parlamentàries de l’entorn d’ERC consultades per Efe donen per bo aquest informe del 2018 i ho veuen «perfectament aplicable» ara si Torrent constata que no hi ha candidat a la investidura, ja que «ningú entendria que es permetés un bloqueig institucional» que allargués la provisionalitat d’aquest Govern en plena pandèmia.

No obstant, fonts de JxCat consultades per Efe remarquen que l’informe del 2018, elaborat durant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, no és vinculant i adverteixen que l’activació del compte enrere no pot ser una decisió personal de Torrent.

La incerta data electoral

ERC i la CUP han apressat Torra a pactar la data de les eleccions, però el president ha ignorat les pressions.

Notícies relacionades

La defensa de Torra esgrimeix tracte desigual a una «minoria nacional» per reclamar la seva absolució

Iceta a Torra: «El processiseo ha sigut una gran mentida. Convoqui eleccions»

Si es confirma la inhabilitació de Torra, JxCat buscarà que la decisió no sigui efectiva immediatament i esgotarà totes les vies al seu abast: incident de nul·litat davant el Suprem, recurs davant el Tribunal Constitucional i petició de suspensió de la condemna mentre no es resolgui aquest recurs.

En la hipòtesi que la inhabilitació es considerés efectiva a finals de mes o principis d’octubre, s’obriria el termini de 10 dies perquè Torrent explorés un candidat a la investidura i, si no n’hi ha, podria activar el compte enrere de dos mesos, després del qual, si persisteix el bloqueig, es convocarien eleccions per a 54 dies més tard, que podrien ser al febrer, o més endavant si l’efectivitat de la condemna es retarda.