apel·lació

Els Pujol neguen el delicte d'organització criminal: «És només per ser Pujol»

La defensa demana que s'arxivi el procés contra l'expresident català, la seva dona, Marta Ferrussola, i els seus set fills, al considerar que l'únic delicte que podrien haver comès és el de frau fiscal

Els Pujol neguen el delicte d'organització criminal: «És només per ser Pujol»

JOAN MATEU PARRA

3
Es llegeix en minuts
Efe

La família Pujol creu que l’Audiència Nacional els atribueix un delicte d’organització criminal pel mer fet de «ser un Pujol», en una «mena de responsabilitat de la tribu», sense que l’expresident català hagi fet mai «la més mínima gestió» per afavorir els negocis dels seus fills.

Així ho addueix la defensa de la família, exercida pels advocats Cristóbal Martell i Albert Carrillo, en el recurs d’apel·lació que han presentat davant l’Audiència Nacional, contra la decisió del jutge José de la Mata d’enviar els Pujol a judici per formar una organització criminal per enriquir-se durant dècades a través d’activitats relacionades amb la corrupció.

En el seu recurs, al qual ha tingut accés Efe aquest dimecres, els advocats demanen que s’arxivi el procés contra l’expresident català Jordi Pujol, la seva dona, Marta Ferrussola, i els seus set fills, al considerar que l’únic delicte que podrien haver comès és el de frau fiscal pels fons ocults a Andorra, tot i que ja hauria prescrit.

La defensa arremet contra la imputació d’organització criminal, a l’entendre que el jutge ha atribuït als Pujol de forma «col·lectiva» una conducta delictiva, en una «mena de responsabilitat de la tribu» o de «dret penal d’autor (ser un Pujol)» construccions que al seu parer són «impròpies» d’un sistema penal garantista com l’espanyol.

Segons sostenen els advocats, era Jordi Pujol Ferrusola qui administrava el llegat familiar, de manera que la conducta del seu pare, mare i germans era «perfectament estàtica i passiva», i es limitaven a «ser receptors d’un corrent monetari», sense el paper de cooperació que exigeix el delicte d’organització criminal.

Els advocats neguen, a més, el blanqueig de capitals que el jutge va imputar als Pujol després de concloure que els fons de la família procedien de «pagaments» d’empresaris que pretenien tenir una bona relació amb ells per a futurs negocis, adjudicacions il·lícites o contractacions.

Per a la defensa, «sota aquesta rumbosa i grandiloqüent expressió, idònia per merèixer llustrosos titulars en els mitjans, s’alberga el no-res», ja que el jutge no concreta l’autoritat o funcionari que hagués sigut pressionat o influït per algun membre dels Pujol, més enllà d’invocar «genèricament modificacions de planejament urbanístic, adjudicacions d’obres, concursos i concessions».

«Una llarga instrucció de vuit anys no ha evidenciat ni posat de manifest, ni indiciàriament ni remotament, que Jordi Pujol Soley hagués realitzat en favor dels clients de les empreses del seu fill Jordi Pujol Ferrusola la més mínima gestió, suggeriment, invitació o influx. Ni un sol cas», remarca el recurs.

La interlocutòria de l’Audiència Nacional, afegeixen, no concreta «un negoci familiar en bloc» de la família, ni identifica gestions davant funcionaris públics, ni resolucions per part d’aquests ni un «tracte patrimonial de favor cap als quatre germans Pujol inversors».

Recorden els advocats que en l’ordenament jurídic espanyol no hi ha el «delicte d’enriquiment no justificat» i adverteixen que el blanqueig de capitals no pot operar com a substitutiu d’aquest, ja que requereix, «mínimament, una concreció en l’expressió del tràfic d’influències (quins contractes públics, quins funcionaris públics, i en relació amb quins pagaments)».

Per a la defensa, la interlocutòria de De la Mata «no aconsegueix concretar, ni remotament, delictes singulars, i molt menys l’execució d’actes d’autoria, més senzillament, de col·laboració, participació, preparació o encobriment».

El recurs assenyala que el primogènit dels Pujol va distribuir entre els seus germans fons procedents del «llegat de l’avi» que ell gestionava, entre els anys 2000 i 2004, i remarca que, fins i tot en el cas que els diners fossin de procedència delictiva, ja haurien prescrit els delictes d’associació il·lícita i organització criminal que s’atribueixen als seus pares i germans.

Notícies relacionades

Com ja va fer durant la instrucció de la causa, la defensa demana que la causa contra els Pujol es remeti al Jutjat d’instrucció número 31 de Barcelona, que al seu dia va obrir diligències arran de la carta de confessió de l’expresident català, a l’entendre que el cas no és competència de l’Audiència Nacional.

Segons el parer dels lletrats, els fets investigats van succeir a Espanya, on estan establertes la majoria de les empreses de Jordi Pujol Ferrusola que el jutge creu instrumentals, i, d’acord amb la jurisprudència, no n’hi ha prou que existeixi un «segment del fet esdevingut a l’estranger» perquè el cas l’assumeixi l’Audiència Nacional.