21 set 2020

Anar al contingut

TOTA LA FAMÍLIA

El jutge proposa jutjar els Pujol per utilitzar el seu ascendent per acumular «un patrimoni desmesurat»

Acaba la instrucció de la causa contra l'expresident català i la seva família, a qui acusa de fer servir la seva posició privilegiada per enriquir-se

Considera que els fets que se'ls atribueixen són constitutius dels delictes d'organització criminal, blanqueig, fiscals i de falsedat

Ángeles Vázquez

El jutge proposa jutjar els Pujol per utilitzar el seu ascendent per acumular «un patrimoni desmesurat»

JOAN MATEU PARRA

El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata dona per acabada la causa oberta a la família Pujol i proposa jutjar tots els seus membres per formar una organització criminal que, aprofitant la seva posició privilegiada d’ascendència en la vida política, social i econòmica catalana durant dècades, va acumular un patrimoni desmesurat directament relacionat amb activitats corruptes. Una part d’aquestes, diu el jutge, van coincidir en el temps amb la Presidència de la Generalitat per Jordi Pujol Soley (1980 i 2003).

En la interlocutòria, equivalent a la de processament en els sumaris, De la Mata repassa tots les declaracions i comissions rogatòries cursades durant aquests vuit anys d’indagacions fins a l’últim informe d’Hisenda que va atribuir la setmana passada al primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, un frau de 16,6 milions d’euros, que el jutge limita a 7,3 al centrar-ho en cinc exercicis. D’aquesta manera conclou que l’expresident de la Generalitat, la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus set fills, amb l’ajuda d’unes altres 18 persones, com Mercè Gironés, exdona de Jordi Pujol Ferrusola, amb qui va arrencar la investigació de la causa, o els empresaris Luis Delso, Carlos Sumarroca Coixet i Carlos Sumarroca Claverol, van cometre els delictes d’organització criminal o associació il·lícita, blanqueig de capital, contra la hisenda pública i falsedat documental.

Pagaments de tercers i no herències

Malgrat la confessió de l’expresident, «no hi ha indicis sòlids que acreditin» que el patrimoni acumulat per la família provingui «d’una herència familiar procedent de l’avi Florenci Pujol Brugat», diu el jutge, que destaca que tota la família «nega tenir coneixement del lloc on era el llegat; l’entitat o les entitats bancàries; el moment i forma en què va arribar a Andorra, i el compte o els productes financers en què va estar invertit (més enllà de simples generalitats)».

Per De la Mata, l’origen dels fons està en els pagaments il·lícits fets per terceres persones, majoritàriament vinculades a diferents empreses, que duien a terme pagaments milionaris a la família, dissimulats sota diferents estructures societàries més o menys sofisticades i utilitzant diferents paradisos fiscals i fórmules contractuals. I això a canvi de «d’influències concretes per part de la família Pujol Ferrusola en adjudicacions, canvis de qualificació urbanística, adjudicació de concessions, etc., de punta a punta de l’espai geogràfic català» o «simplement per congraciar-se’n» i «fer-se creditors de futures adjudicacions i favors polítics i contractuals».

Per encobrir-los se simulaven operacions contractuals d’assessorament en els camps més variats per negocis que no s’han pogut acreditar o que «s’engranaven en operacions econòmiques reals, a les quals s’afegia el pagament irregular als Pujol».

De la mare superiora al capellà

De la Mata atribueix el lideratge de l’organització criminal al matrimoni i justifica el repartiment de tasques propi d’una organització criminal que Marta Ferrusola s’autoanomenava la «mare superiora de la congregació» en els moviments que ordenava a Andorra, mentre el seu primogènit era «el capellà de la parròquia» i qui va assumir la direcció de tota l’estratègia i la recepció i distribució de les quantitats il·lícites entre els pares i els germans.

El jutge considera que ell mateix ha admès que totes les operacions que es van dur a terme en els comptes d’Andorra van estar directament relacionades amb el patrimoni econòmic que gestionava per ell i la seva família, per la qual cosa tenia capacitat per donar instruccions als gestors bancaris sobre els comptes particulars de cadascun dels membres de la família, apunta el jutge.

La resta dels germans (Josep, Pere, Oleguer, Oriol, Marta i Mireia), sense perjudici de la seva participació individual en determinats «negocis» o operacions, seguien les instruccions del seu germà Jordi obrint les seves pròpies posicions bancàries a Andorra, gestionant els capitals que eren «distribuïts» per ell i prenent decisions al llarg dels anys per mantenir amagat el patrimoni il·lícit. En alguna ocasió també es van fer transferències als seus germans Josep, Oleguer o Pere. 

Del 92 al 2014

L’organització també compleix el requisit de permanència en el temps perquè els primers comptes corrents es van obrir a Andorra el 1992 i la família va tancar les últimes fundacions el 2014. Pel jutge, l’objectiu era clar: «Obtenir beneficis il·lícits multimilionaris mitjançant activitats falsàries i corruptes».

Quant al delicte de blanqueig de capital, De la Mata afirma que «tots aquests actes es van dur a terme amb l’únic ànim d’amagar o encobrir l’origen il·lícit dels diners i situar-lo així en el circuit econòmic legal, que feien retornar de forma encoberta, ja que aquesta va ser precisament la finalitat que pretenien aconseguir amb el sistema que van crear, ja que abans d’això els diners es feien arribar a la família directament en negre, en metàl·lic, per la qual cosa l’execució dels esmentats actes va ser intencionadament realitzada per buscar l’ocultació de la il·licitud dels fons».