Sánchez, a la corda fluixa per Junts i ERC
La imputació de José Luis Rodríguez Zapatero col·loca en una posició delicada els partits nacionalistes catalans. Tenen encara assumptes pendents per materialitzar, com les amnisties de Carles Puigdemont o Oriol Junqueras, i pactes per complir amb el Govern, temes que una convocatòria d’eleccions generals complicaria.
Quan es diu als dirigents d’Esquerra i Junts què pensen fer davant la magnitud dels casos judicials que afecten el PSOE, responen que no s’afegiran a una moció de censura del PP, perquè va amb Vox, i que, si Pedro Sánchez ha de caure, caurà tot sol. Així que, assumint-ho, que continuï a la corda fluixa.
Però això no vol dir que no hi hagi moviments, i els telèfons cremen. ERC ha fet arribar a Sánchez la seva "gran incomoditat" davant el degoteig d’informacions sobre el cas Leire Díez i la imputació de Zapatero, amb el seu germà en ple judici i amb la seva dona pendent de la vista, i la sentència del cas Koldo està "a punt d’arribar".
Però admeten que, llegint els sumaris que assetgen el PSOE, els és molt difícil dilucidar què és lawfare i què no ho és, i marquen cada vegada més distància amb el Govern davant els micròfons i les càmeres quan els demanen si veuen intencionalitat política darrere de les investigacions. La seva línia vermella és clara: no demanaran eleccions si no s’acredita un finançament irregular del PSOE.
Junts ha transmès un missatge semblant a través d’intermediaris. Des que es van aixecar de la taula de negociació a Suïssa, la interlocució no és tan fluida amb el PSOE. Ja han advertit que s’alineen amb el PNB, però, en canvi, no posen data a les eleccions. Creuen que Sánchez no aguantarà la pressió, però assumeixen que la cita electoral no és a les seves mans i que pactar amb el PP una moció de censura seria incomprensible per al seu electorat a Catalunya, tot i que sigui instrumental.
El president Salvador Illa també ha aixecat el telèfon per posar-se a disposició del cap del Govern. Va ser el primer a sortir a tancar files amb ell i a demanar-li públicament que aguanti. Va voler contenir el malestar d’alguns càrrecs intermedis del PSC. Illa raona que les municipals les guanyen els alcaldables, que no han de témer pel resultat a les urnes si han fet una bona feina i que Sánchez no és partidari d’anticipar-se amb unes generals. Ja es veurà si l’ambient arriba a ser tan irrespirable.
Tema pendent
Els qui segur que necessiten més temps són els postconvergents i els republicans. Junts espera l’amnistia per a Carles Puigdemont, i ERC, per a Oriol Junqueras, així que un avenç electoral frustraria la possibilitat de lluir la paternitat d’una mesura que continua en mans dels jutges. Els republicans acaben de tancar el pacte de pressupostos amb Illa i els compromisos estrella passen per la continuïtat de Sánchez a la Moncloa. Sense el pacte, no hi haurà tren orbital, ni societat d’inversions, ni el traspàs efectiu de Rodalies.
Ja es van encarregar de ratificar en una missió bilateral els detalls d’aquests traspassos perquè fos un acord entre institucions, i no entre partits, amb l’objectiu de poder assenyalar, en cas d’un incompliment, que el PSOE no solament no compleix amb el PSC sinó que tampoc compleix amb Catalunya. Però un avanç convertiria el pacte en paper mullat.
Aliança instrumental
A Esquerra mantenen que la seva aliança amb el PSOE és "instrumental", que no és una qüestió de confiança en les files socialistes, així que tampoc es tracta de sentir-se "orgullosos" del que facin o deixin de fer, sinó d’una relació de conveniència. Un posicionament purament tàctic, de manera que no faran res que faciliti un Govern del PP i Vox, perquè diuen que saben què representa el PSOE, però també que la corrupció és "estructural" i que, amb un Executiu "involucionista", Catalunya hi perdria encara més.
"[Els de Junts] poden dir missa, però no hi ha res que el faci caure", admeten sobre les possibilitats que hi hagi una pinça contra Sánchez, recalcant que ell i només ell decidirà quin és el futur de la legislatura, així que l’estratègia de Junts és un "disbarat". "No esperem que el PSOE no ens falli. Només esperem que compleixi, perquè ens és més útil, que els altres [PP i Vox]".
Notícies relacionadesAmb mans lliures
Els postconvergents se senten amb les mans lliures i s’esforcen a diferenciar-se d’ERC perquè donen per fet que el PSOE no complirà el que està pendent i perquè la seva estratègia a Catalunya passa pel desgast d’Illa. Però la principal diferència és que no se senten responsables que els populars i l’extrema dreta puguin arribar a la Moncloa, si bé abans d’una campanya electoral no volen que el comptador del Congrés sumi els seus vots als de Vox.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
