El jutge proposa jutjar 105 persones per la macroxarxa de Gao Ping

El jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama ha proposat jutjar 105 persones en la causa de l’operació Emperador, que va destapar una macroxarxa de frau fiscal i blanqueig liderada pel ciutadà xinès Gao Ping i en què presumptament van participar empresaris, policies, guàrdies civils i fins i tot l’actor porno Nacho Vidal.

En una interlocutòria feta pública aquest dimecres, el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 4 envia la causa a la Sala Penal a l’entendre que els fets són constitutius de delictes d’organització criminal, blanqueig de capitals, delicte contra la hisenda pública i continuat de falsificació de documents mercantils i públics.

Després de nombroses vicissituds, es posa així fi a la instrucció d’un cas que va començar a investigar-se el 2011 i es dona un termini de 10 dies a la fiscalia i a les acusacions perquè sol·licitin l’obertura del judici oral, el sobreseïment de la causa o, excepcionalment, la pràctica de diligències complementàries que considerin indispensables.

A més de contra Gao Ping, el jutge dirigeix el procediment contra membres de la Guàrdia Civil i de la Policia, com l’inspector de la Brigada d’Estrangeria Miguel Ángel Gómez Gordo, empleats de banca, empresaris i fins i tot joiers experts en diamants, que col·laboraven en el rentat d’actius.

El magistrat també proposa jutjar Ignacio García Jordá, conegut com a Nacho Vidal, al considerar que col·laborava en els enviaments de capital fora dels cursos legals a través de la societat Vidal Production.

Xarxa internacional

A la seva interlocutòria, el jutge considera que hi ha «indicis racionals per considerar que els encausats formen part d’una complexa macroorganització criminal de caràcter internacional» encapçalada per Gao Ping, amb grups i esglaons «perfectament estructurats i jerarquitzats» que tenien com a propòsit comú un «sistemàtic» frau fiscal i blanqueig de capitals entre el 2010 i el 2012.

Per recolzar aquesta activitat delictiva, explica, van constituir un entramat de societats pantalla, al capdavant de les quals es van situar diferents testaferros, i van confeccionar els documents mercantils (factures) i públics (passaports) necessaris.

Una de les vies que utilitzava la trama consistia a recollir diners de manera centralitzada en polígons de Cobo Calleja de Fuenlabrada (Madrid) per remetre’ls després a l’exterior.

Segons l’escrit, sota el «lideratge absolut» de Ping Gao, cada investigat tenia distribuïdes de forma «perfecta i mil·limètrica» les seves funcions i comeses en la trama.

Per blocs

El primer bloc de la xarxa estava compost per ciutadans xinesos establerts a Espanya que importaven uns mil contenidors anuals d’articles de basar des del seu país i els distribuïen a través de 39 societats instrumentals, amb dues comptabilitats paral·leles per eludir el pagament d’impostos. Registraven un nombre més baix que el real d’articles importats i declaraven productes diferents als reals. El material se centralitzava en naus industrials, a Fuenlabrada o Seseña (Toledo), per distribuir-lo a tot el territori nacional.

Aquesta primera trama cobrava les mercaderies en efectiu i transferia mensualment comptes bancaris estrangers entre 4 i 5 milions d’euros.

Notícies relacionades

Gao Ping: el 'capo' mecenes

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El segon bloc, liderat segons el jutge per François Leiser, estava integrat per mitjancers que cobraven comissions d’entre el 2% i el 3% per facilitar la sortida a l’estranger dels diners de la trama. Connectaven persones amb elevats saldos bancaris en paradisos fiscals i que requerien efectiu a Espanya amb la xarxa de Gao Ping, que disposava d’«incommensurables quantitats» que volia treure del país.

La tercera trama, segons la interlocutòria, estava formada per ciutadans xinesos que realitzaven enviaments massius de diners a la Xina camuflats en falses remeses d’immigrants, tant per carretera com per via aèria.